Arxiu de la categoria: General

El Capgròs

Nosaltres, l’equip de redacció de la revista de l’institut Laia l’Arquera, vam anar el passat dimecres vam visitar el lloc on s’edita El Capgròs, i un redactor ens va fer de guia per totes les oficines que hi havien, mentre ens explicava tot el que feien.
sortida capgròsBUENA

El capgròs és una revista tant digital com impresa, que s’edita a Mataró des de l’any 1984. El setmanari toca temes de Mataró i del Maresme. A la revista digital s’hi penjen notícies cada dia, mentre que a la impresa una vegada a la setmana. Aquesta revista és realitzada per un equip de redacció i un equip de disseny. Unes persones s’encarreguen de redactar les notícies, de posar-hi fotos, etc… I unes altres s’encarreguen del disseny de la revista.
revista capgròs

Els Ibers

Qui eren els ibers?

Els ibers van ser un poble que van viure a partir de l’Edat dels metalls, al segle VIII a.C.aproximadament fins a la romanització, al segle I a.C. Es van establir a la Costa de la Mediterrània, i comerciaven amb Grecs i Fenicis.
imatga1

L’anomenada “cultura ibèrica” tingué la seva màxima expansió territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa mediterrània occidental. Aquesta cultura florí entre el segle VI al II o el I aC, depenent de la romanització de cada zona en concret. Diversos autors grecs dels segles VI i IV esmenten els pobles que habitaven la façana mediterrània de la Península iberica.
imatge 2

L’origen del poble ibèric
Pel que fa al poble conegut per les fonts com a “iber”, posterior a aquestes penetracions, hi ha tres grans corrents teòrics: el que considera que és un producte de la influència dels pobles colonitzadors sobre les poblacions indígenes (el més simple al nostre entendre) i no va haver cap invasió, el que, a part d’aquest impacte colonial, creu que aquest concepte és ètnic i designa un determinat poble que va néixer al sud-est de la península (la zona ocupada actualment per les províncies d’Alacant i Múrcia aproximadament) i que posteriorment expandí els seus estímuls culturals i, probablement, també part de la seva població cap al nord, i el que proposa una expansió de nord a sud seguint la fase d’expansió de la cultura dels Camps d’Urnes.

Com es vestien els Ibers

Homes

imatge 3

Dones

imatge 4

Laia l’arquera
És una gran escultura monumental projectada per Josep Maria Rovira i Brull que es troba a la Porta Laietènia de Mataró. A causa de la seva situació a l’entrada de Mataró se la considera una de les icones contemporànies de la ciutat. L’escultura va

ser inaugurada l’1 de novembre de 1998 davant 8.000 persones i va costar 35 milions de pessetes.
Segons l’arquitecte la Laia representa “la unió de l’home i la terra. Terra i natura fèrtil maternal i terrible quan se sent agredida. Deesa mare capaç d’engendrar i generar vida i així garantir la pervivència de la tribu.” L’arc fa referència a la deessa grega Artemisa, filla de Zeus i Leto i bessona d’Apol•lo, que era venerada per ser deessa de la caça, dels parts, de la virginitat i protectora de les nenes.
imatge 4

Zakiya Khal

Recepta Crêpes

Ingredients Per a 8 crêpes:

– 250 g de farina

– 4 ous

– 1/2 litre de llet sencera

– 50 g de mantega

– 10 g de sucre

– 1 pessic de sal

Com fer creps

Tirem la farina en una font i afegim poc a poc, amb la batedora de varetes, la llet, els ous, la sal i el sucre. La massa ha de quedar llisa però no espessa.

La deixem reposar 5 minuts i, a continuació untem una paella mitjana amb la mantega i esperem que s’escalfi a foc mitjà. Per fer la primera crep fem un cullerot soper, dels de sopa, i la repartim perquè ocupi tota la base de la paella.

Un cop daurada com 1 minut a foc suau la capa de sota de la crep la enlairem amb ajuda d’una espàtula i li donem la volta per daurar l’altra cara.

Hem de repetir l’operació de greixar amb mantega la paella amb cada crep.

Consells de presentació: les creps salades van bé amb amanida, formatge, carn amb salsa o verdura. Les creps dolços amb xocolata, melmelada o nata.

Bianca Stefanescu i Ivan Lozano

The Hobbit

Us recomanem la pel•lícula de la trilogia del llibre El hobbit de Jhon R.R Tolkien (Un Viatge Inesperat, La Desolació de Smaug i La Batalla dels Cinc Exèrcits).
És una pel•lícula molt interessant de ciència ficció. Bilbo Saquet (Martin Freeman) acompanya al mag Gàndalf (Ian McKellen) i un equip de tretze nans, Bombur (Stephen Hunter), Bofur (James Nesbitt), Bifur (William Kircher), Nori (Jed Brophy), Ori (Adam Brown), Dori (Mark Hadlow), Balin (Ken Stott), Dwalin (Graham McTavish), Oin (John Callen), Gloin (Peter Hambleton), Fili (Dean O’Gorman) i Kili (Aidan Turner) liderats pel llegendari guerrer Thorin, escut de roure, (Richard Armitage) a la recerca d’un tresor perdut a Erebor, la muntanya solitaria i també volen recuperar la seva terra .
15-dwarves

Jiatai Lu i Andres Carbajo

Setmana Santa

La Setmana Santa és la data més important de l’ any cristià. Es tracta d’un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua (o, ja en el terreny de les festes populars, el dilluns de Pasqua ) , a través d’ un vast i ric conjunt de pràctiques festives processions , i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, mort i resurrecció, és a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.

Cada any es canvia la data de la festivitat, però sempre es fa sobre el març i l’abril, ja que la Pasqua sempre es fa la primera lluna plena de primavera.
2354426769_eb5d29366dHuesosdeSanto_thumbhuesos11-619x391Armatshellin-procesiones-semana-santa-82<Teatre

Eloi Luque i Ceyhun Moise

Aniversaris Abril

El Abdellaoui, Latifa02/04/1999
L’Hiba, soukaina03/04/1998
Torquet Boixed, Estel03/04/2001
Martín Píriz, Noelia 04/04/2001
García Piñero, Samuel 04/04/2000
Cantarero Noé, Raúl 05/04/1998
Es Safssafi,Nada 16/04/2002
Podda Castillo, Ada 07/04/1997
González Rodríguez, Agustin 12/04/1999
Cabezuelo Aunion, carla 13/04/2001
Toure, Kambon 14/04/1999
Siragusa Chirinos, Cesar Augusto 16/04/1999
Achahboune, Boutanyna 17/04/1999
Lozano Peiriz, Ivan 18/04/2000
Arcos Villar, Paula 19/04/2001
Vélez Rodrigez, Alba 19/04/2001
Torres Carrión, David 20/04/2001
Artero Ramos, Laura 24/04/1999
Artero Ramos, Miriam 24/04/1999
Salinas Vargas, Marina 27/04/2000
Ben Ayad, Ayoub 28/04/2000
Cervantes Blanco, Alexander 30/04/2001
Garcia Garrigo, Sandra 30/04/1997

FELICITATS!!!!!

zakiya khal

El Ramadà

El Ramadà és un període festiu d’un mes de durada durant el qual els musulmans practiquen l’abstinència, la caritat i la pregària, d’una manera semblant a com ho fan els cristians durant la Quaresma. Es tracta d’una de les festes religioses més importants de l’any pels catalans seguidors del profeta Mahoma i creients en Al•là.

Què és el Ramadà?

El Ramadà és el nom que té el novè mes en el calendari musulmà i és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica, juntament amb la creença en un Déu totpoderós, el pelegrinatge a la Meca, la pràctica de l’almoina i la pregària. L’inici i el final del període de Ramadà no és el mateix per a tots els creients musulmans i varia segons la franja horària en la que viuen, doncs l’inici d’aquest període depèn de la visió que es té de la lluna.

La festa rememora la “recitació” o primera revelació de l’Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. L’Alcorà és el llibre sagrat pels musulmans i està format per 114 capítols o “sures” que són una guia espiritual.

Un mes d’abstinències

Hi ha tot un seguit de preceptes que s’han d’acomplir durant el mes de Ramadà. Des de l’alba fins al crepuscle, els creients (excepte els nens, els soldats, els viatgers, dones embarassades o en període d’amamantament i els malalts) han de dejunar (abstenir-se de menjar i beure), deixar de prendre intoxicants i no tenir relacions sexuals. D’això, en àrab, se’n diu “as-siyam”. En cas de no poder fer el dejú, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l’any

I el que puc dir com a musulmana és que els catalans pateixen més que nosaltres. Pateixen perquè pensen que tenim set i gana, fins al punt que a vegades fan preguntes com: si menjo al teu costat, tindràs gana? Això si vol dir alguna cosa, serà que els catalans conviuen i respecten uns costums i una religió com la de l’Islam i la fan seva!

Un altre dia important per als musulmans, és El fi del Ramadà “Eid Al Fetr” anem a la mesquita a resar i ens fa l’oració, ja que tots els musulmans (dones, homes i fills) es dirigeixen a orar. Després la gent es saluda entre ells i tornen cap a casa, es vesteixen amb robes noves, que van comprar especialment per aquest dia, esmorzen en família i surten a visitar als familiars i amics. La festa normalment dura tres dies, amb menjars típics i bona vestimenta.

Dins del mes del ramadà se celebra la Nit del Destí (Làylat al-Qadr). Segons la tradició, va ser en el transcurs d’aquesta nit que l’Alcorà va ser revelat per l’arcàngel Gabriel al profeta Muhàmmad. Tot i que no hi ha acord en quina de les deu darreres nits del mes de ramadà va tenir lloc aquesta efemèrides, la majoria de sunnitesla la celebren, per convenció, durant la nit del 26 al 27.
ramadan al karim

Alimentació durant El Ramadà
El dia comença amb un esmorzar abans de l’alba. La majoria de musulmans mengen quan encara és de nit, tornen al llit i es tornen a llevar una segona vegada amb la crida a l’oració del fajr, que es fa entre l’aparició del primer raig de llum i la sortida del sol.
En tornar de la feina o l’escola, es prepara l’iftar, que es comença a menjar quan se sent la crida a l’oració del magrib, o de la posta de sol. La tradició diu que s’ha de trencar el dejuni amb dàtils i llet, perquè Mahoma ho feia així, i perquè és vital recuperar els nivells de sucre a la sang. També són molt típiques les sopes. Per exemple, al Marroc és comença per la sopa harira, que porta tomàquet, llegums i carn. Aquest és un exemple d’àpat de ramadà, però n’hi ha tants com països i cultures. El que no hi falta mai, però, són els dàtils.
ramadan de noche

Zakiya khal

2a Jornada solidària de l’institut Laia l’Arquera

2

El pròxim divendres 27 de març, el nostre institut fa

una recollida d’aliments per la Fundació Sant Joaquim amb la col·laboració de les escoles Torre Llauder, Angeleta Ferrer, Camí del Mig, Josep Montserrat i Camí del Cros.
Durant l’última quinzena del mes de febrer, els alumnes de 6è de primària d’aquestes escoles han anat un dia a l’institut i han dissenyat cartells solidaris amb l’ajuda dels alumnes de 4t d’ESO de la matèria optativa d’informàtica. Aquests cartells es pen

 

jaran després a les seves respectives escoles i seran els alumnes de 6è els encarregats d’explicar el projecte a la resta d’alumnat de la seva escola i aconseguir que hi participin.
Ens  proposen portar un quilo de menjar, per exemple un quilo de llenties o de macarrons, perquè són aliments bàsics.
L’ institut ha preparat una sèrie d’activitats esportives amb la qual només pots participar si portes un quilo de menjar.

Les diferents activitas començaran a les 9:

 

00h fins a les 12:00h i després  es farà un flashmob.

Activitats

– Fútbol

– Bàsquet

 

– Tennis taula

– Escacs

– Zumba i aeròbic

– Gimkana (1r i 2)

– Flashmob

 

– Notes i reclamacions.

 

1

 

Erika Nicolau i Marina Salinas.

Diada de l’escola pública

La Diada de l’ensenyament públic a Mataró va ser el diumenge 15 de Març, a les 10:30 al Parc Central Nou, Mataró.
cartell-diada-ensenyament-1503201520150315_113434b

                               Manifest en defensa de l’Escola Pública

Volem expressar la nostra preocupació per l’empitjorament de les condicions educatives que s’ha viscut al nostre país i a la ciutat de Mataró en concret a partir de l’any 2010. Exigim l’inici d’un procés que reverteixi les decisions administratives motivades per les retallades pressupostàries en educació i aposti per un procés de millora de la qualitat dels nostres centres educatius. A més, en aquest manifest

——————————————————————————————————————————-

IMG_1185IMG_1165IMG_1142IMG_1153
“MATARÓ, PER L’ESCOLA PÚBLICA.” La davallada demogràfica, una oportunitat per la millora de la qualitat educativa”, reclamem, per a Mataró i de cara a l’inici del procés de preinscripció pel pròxim curs escolar 2015 – 2016:

1. Que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, reconegui com a etapa educativa el primer Cicle d’Educació Infantil.

l. Destinant aquells recursos necessaris, per a poder mantenir l’actual nivell de qualitat de les Escoles Bressol públiques.

2. No tancar cap línia de P3 a la ciutat.

3. Iniciar un procés de reducció de ràtios a les aules de P3, en aquells centres amb un percentatge més elevat d’alumnes amb situació social i cultural desafavorida.

4. No acceptar cap increment de ràtio d’alumnes per sobre dels 25, a infantil i primària, en cap centre finançat amb fons públics.

5. Inici immediat de la construcció de l’Angeleta Ferrer.

6. No acceptar la massificació dels centres de secu
Secundària actuals i iniciar el procés d’obertura d’un nou centre de secundària a la ciutat.

7. No acceptar cap increment de ràtio a les aules d’ESO, per sobre dels 30 en cap centre finançat amb fons públics.

8. Cobertura de les substitucions dels docents des del primer dia, a tota l’etapa educativa; des de l’Escola Bressol fins a secundària i Formació Professional.

20150315_113141IMG_1196IMG_120620150315_115303bIMG_1151IMG_1150IMG_1149

 

L’institut Laia l’Arquera va participar en aquesta diada fent una Laia de cartró on el nens podien posar la seva cara i el seu cos era el de la Laia. A més, els alumnes de 4t van vendre coques per guanyar diners per al seu viatge de final de curs.
L’acte va ser un èxit i molta gent va poder conèixer el nostre institut, fer-se fotografies amb la Laia i menjar pastís.

Bianca Stefanescu i Ivan Lozano 3B