El dia 30 de gener per tal de commemorar el dia de la Pau i la no violència, en Dara Zagros, representant de l’entitat Kurdiscat, va impartir una xerrada als alumnes de 2n de l’ESO.
El Kurdiscat és un comitè català de solidaritat amb el Kurdistán. Actualment el Kurdiscat coordina a Catalunya accions de suport, manifestacions, concentracions i recollida d’aliments pel poble kurd.
Què és el Kurdistán?
El Kurdistán és la nació sense estat més gran del món en termes demogràfics. I cobreix les zones d’Iraq, Síria, Turquia i Iran. Arran de la descolonització del primer terç del sXX, el Kurdistán fou esquarterat artificialment entre els països abans esmentats, i en menor mesura Armènia, Geòrgia i Azerbaidjan. La seva població és aproximadament de 40 milions de persones, més de la meitat viuen sota administració turca.
Solidaritat Internacional
Els kurds exiliats (Alemanya, França, principalment) i persones solidàries han organitzat diferents iniciatives a favor del Kurdistán. Aquestes eines han estat vitals i són vitals per tal d’aconseguir la intervenció internacional i el suport internacional cap al poble kurd en la seva lluita pel reconeixement i supervivència com a nació. En aquesta sentit, cal destacar que s’ha aconseguit exercir pressió sobre Iraq i sobre Turquia en la manera com tracten i represalien la societat kurda que viu en el seu país. En Dara Zagros, ens explicava al llarg de la xerrada, com de petit, a l’escola turca no el deixaven parlar amb kurd, i li feien repetir que ell devia la seva existència a la grandesa de l’imperi turc. No fou fins que va créixer, que va poder aprendre a llegir i a escriure en kurd, perquè de petit no podia accedir als materials ni als llibres.
Un altre exemple de la importància del ressò internacional, és en la resistència de Kovane, i la importància del paper de la dona en la lluita. Moltes imatges que corren per la xarxa mostren la valentia de les dones kurdes que defensen la seva llibertat.
La ciutat de Kobane
A Síria hi ha una guerra civil oberta entre vàries faccions: partidaris del dictador Baixar Al-Àssat, rebels que es van aixecar contra el règim dictatorial (en l’anomenada primavera àrab al 2013), i els grups fonamentalistes, que estan escampant el terror al país. En Dara Zagros ens explica la seva visió del conflicte, especialment pel que fa als fonamentalistes, també anomenats Estat Islàmic, gihaidistes o cèl·lules d’Al-Qaeda, les quals, sota el pretext de la religió, combaten contra musulmans per interessos purament geopolítics, com són principalment el petroli.
El poble kurd, ara per ara, ha sigut l’únic poble que no ha fugit esperitat davant l’arribada del fonamentalisme, i es va quedar defensant la ciutat de Kobane, la qual finalment no ha caigut en mans de fonamentalistes, si bé ha quedat totalment derruïda.
La revolució de la dona
La societat kurda, amb un 80% de practicants musulmans, és altament oberta al paper de la dona a la societat. En la majoria de les estructures socials, les preses de decisions es realitzen en comitès integrats per homes i dones. I la dona kurda, lluita i treballa per la seva llibertat.
Més informació
http://www.du.edu/korbel/middleeast/isis.HTML
https://www.facebook.com/Kurdiscat
Per twitter seguint-los a @Kurdiscat
Mercè Feliu
