L’igualtat de gèneres consisteix en que els homes i les dones han de rebre el mateix tracta.

La Declaració Unversal dels Drets Humans té el objectiu de proporcionar a l’igualtat legal i social, especialment a les activitats democràtiques i assegurar la igualtat de remuneració per igual treball. El principi d’igualtat i de no-discriminació és una obligació de dret internacional general, fa que totes les nacions, tinguin en compte les lleis dels drets humans.

Aqui us deixem una taula de les estadístiques que parlen de la desigualtat a Espanya
Taxa d’activitat
Les dones de 16 a 64 anys 13,7 punts per sota als homes.
El 40% de dones inactives es dediquen a tasques de la llar, els homes ho són principalment per jubilació o per prejubilació.
Taxa d’ocupació Les dones estan 10 punts per sota.
Taxa d’atur 2,6 punts superiors en els homes però les dones amb més de 2 anys a l’atur superior. Taxa de temporalitat Les dones un 5,2 punts superiors Taxa de parcialitat Les dones un 16,7 punts superiors Salaris Les dones un 24,4% inferiors.
Stephanie Huertas i Ana Guirao

El 26 d’Abril, a Nepal, es va produir una gran catàstrofe que va produir un gran nombre de morts. Va haver-hi un terratrèmol de magnitud 7’8; el sisme va tenir el seu epicentre a 150km a l’oest de Katmandú. Va afectar també a l’Índia (més de 30 víctimes mortals) i al Tibet (va morir al menys 12 persones). També va haver-hi una allau a l’Everest, que ha causat la mort de més de deu muntanyers.

En total han mort moltes persones i altres han acabat ferides, encara que les xifres augmenten cada vegada.

És diu que es el pitjor des del 1934, quan es va produir un terratrèmol semblant que va treure la vida a 8500 persones.

Thapa, un jove que hi estava de visita, va dir: ”Prácticamente todas las casas de nuestro pueblo se han derrumbado”. Acabava d’arribar a Katmandú després de 36h de viatge i es va trobar amb això. La casa paterna d’ell, que era de ciment, amb dos plantes que va construir el pare amb les seves mans, es va venir abaix. Per sort, cap dels cinc ocupants va resultar ferit greument, però s’han quedat sense llar, com milers de nepalesos. La família de la seva esposa també ho va patir a Palansee, el seu poble d’origen, que va ser una zona de les més danyades.

Google i Facebook han donat un milió de dòlars per el rescat. També han disposat una eina per rastrejar les persones ferides. L’empresa ha perdut a un treballador seu que es deia Dan Fredinburg, que era a l’Everest.

Associació Amics del Nepal

Demanem la teva solidaritat
Amics del Nepal, com a organització que porta 20 anys fent una tasca solidària d’ajut als col·lectius més desafavorits, vol expressar el més sentit condol i tristesa compartida per la tragèdia en nom de tot l’equip de gestió, tant a Barcelona com al Nepal.
Ens hem posat en marxa tan bon punt vam saber del terratrèmol, i és amb alleujament que us fem saber que, tant els voluntaris desplaçats sobre el terreny, com el nostre equip de treballadors al Nepal, es troben satisfactòriament.
En els propers dies es concretaran les necessitats més urgents per la població afectada, que s’estan canalitzant a través de les grans organitzacions d’ajuda d’emergència com són Oxfam-Intermon i Metges sense Fronteres, a més de col·laborar amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Entre les principals necessitats, caldrà ajuda per reparar les infraestructures danyades d’alguns dels centres i d’habitatges de famílies del barri de Maijubahal, on hi desenvolupem el programa educatiu, i de la població de Bhimphedi, que ha estat també greument afectada.
Pel dissabte 9 de maig, l’Associació ha organitzat un acte solidari que havia de ser per celebrar el 20è aniversari, però que l’hem transformat en un acte de record i homenatge a totes les víctimes del terratrèmol.

Marina Salinas i Erika Nicolau

Iluro (Mataró) es deia així perquè era la continuació d’una altra ciutat, ja que s’han trobat runes a Cabrera. La nova Iluro va ser fundada a la primera meitat del segle I a.C. a sobre d’un petit turó (d’uns 28m d’alçada sobre el nivell del mar), situada entre la Riera i el Rierot, fins arribar a una extensió de 6 hectàrees.
Les restes del jaciment arqueològic foren identificades a partir de les troballes epigràfiques documentades al jaciment, les notícies aportades per les fonts clàssiques i per l’estudi de les restes arqueològiques exhumades. De totes aquestes referències es desprèn la importància d’aquesta ciutat en època romana.

Mataró va sorgir a l’época romana, quan al segle III a.C. els romans van arribar a Mataró i van construïr la vila romana de Can Llauder a finals del segle I a.C.

Ja anant més al present, cap al segle XVI, Mataró era una petita vila medieval edificada al voltant de l’església Santa Maria i de la Plaça Gran. Es va haver de fer una segona muralla i l’incorporació de nous espais urbans fins ser com ara.

Erika Nicolau i Marina Salinas

El dimecres 15 d’abril vam celebrar l’esmorzar francès al nostre institut. Vam baixar a les 10:00 quan ja estava tot preparat. A les 11:00 els alumnes de l’institut van començar a comprar crêpes que venien els alumnes de 4t. També van fer-se fotos a la cafeteria amb tots els decorats francesos que hi havia. A la cafeteria hi havia cartells francesos a les parets amb vocabulari en francès i català, sonava música francesa, etc…
Bianca Stefanescu i Ivan Lozano 3B

El Castell de Burriac, o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s’alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d’Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.
El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l’existència del castell data de l’any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.Entre els segles XII i XIII van ser construïts la torre de l’homenatge, els magatzems i la capella.Va ser propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n’havia dit Castell de Sant Vicenç fins al 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.Cap al segle XVIII, el castell va deixar d’utilitzar-se definitivament, però no va ser fins al 1836 que va cessar l’activitat de la capella. Fou comprat per l’ajuntament de Cabrera de Mar l’any 1990.
Durant els anys 1993 i 1994 es van efectuar al castell un seguit d’intervencions arqueològiques i arquitectòniques per tal d’obtenir dades històriques i ajudar a conservar les restes de murs i altres elements arquitectònics de l’edifici.
Les excavacions van ser fetes per l’empresa Arqueociència SCP entre els mesos d’octubre i desembre de l’any 1993, i les obres de consolidació d’estructures foren a càrrec de l’empresa contractista Dentell i es van dur a terme de gener a maig del 1994.
Totes les actuacions van ser finançades per l’empresa concessionària de la llavors autopista A-19, Autopistas CESA, amb la col•laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Cabrera de Mar i el Museu Comarcal del Maresme.
Amb la intervenció arqueològica es pogueren establir tres fases constructives. La primera, d’època romana, entre els segles II i I aC, en què es localitzà les restes d’una cisterna. La segona fase, alt medieval, entre els segles XI i XIV, que correspondria a gran part del recinte sobirà del castell i part del baluard nord del recinte jussà. I finalment, una fase baix medieval a partir del segle XV, que correspondria a gran part del recinte jussà del castell. Aquestes últimes reformes s’atribueixen a l’època en què en fou propietari Pere Joan Ferrer.

Nosaltres, l’equip de redacció de la revista de l’institut Laia l’Arquera, vam anar el passat dimecres vam visitar el lloc on s’edita El Capgròs, i un redactor ens va fer de guia per totes les oficines que hi havien, mentre ens explicava tot el que feien.

El capgròs és una revista tant digital com impresa, que s’edita a Mataró des de l’any 1984. El setmanari toca temes de Mataró i del Maresme. A la revista digital s’hi penjen notícies cada dia, mentre que a la impresa una vegada a la setmana. Aquesta revista és realitzada per un equip de redacció i un equip de disseny. Unes persones s’encarreguen de redactar les notícies, de posar-hi fotos, etc… I unes altres s’encarreguen del disseny de la revista.

Qui eren els ibers?

Els ibers van ser un poble que van viure a partir de l’Edat dels metalls, al segle VIII a.C.aproximadament fins a la romanització, al segle I a.C. Es van establir a la Costa de la Mediterrània, i comerciaven amb Grecs i Fenicis.

L’anomenada “cultura ibèrica” tingué la seva màxima expansió territorial aproximadament entre la desembocadura del riu Roine i Cadis i abraçava així gran part de la costa mediterrània occidental. Aquesta cultura florí entre el segle VI al II o el I aC, depenent de la romanització de cada zona en concret. Diversos autors grecs dels segles VI i IV esmenten els pobles que habitaven la façana mediterrània de la Península iberica.

L’origen del poble ibèric
Pel que fa al poble conegut per les fonts com a “iber”, posterior a aquestes penetracions, hi ha tres grans corrents teòrics: el que considera que és un producte de la influència dels pobles colonitzadors sobre les poblacions indígenes (el més simple al nostre entendre) i no va haver cap invasió, el que, a part d’aquest impacte colonial, creu que aquest concepte és ètnic i designa un determinat poble que va néixer al sud-est de la península (la zona ocupada actualment per les províncies d’Alacant i Múrcia aproximadament) i que posteriorment expandí els seus estímuls culturals i, probablement, també part de la seva població cap al nord, i el que proposa una expansió de nord a sud seguint la fase d’expansió de la cultura dels Camps d’Urnes.

Com es vestien els Ibers

Homes

Dones

Laia l’arquera
És una gran escultura monumental projectada per Josep Maria Rovira i Brull que es troba a la Porta Laietènia de Mataró. A causa de la seva situació a l’entrada de Mataró se la considera una de les icones contemporànies de la ciutat. L’escultura va

ser inaugurada l’1 de novembre de 1998 davant 8.000 persones i va costar 35 milions de pessetes.
Segons l’arquitecte la Laia representa “la unió de l’home i la terra. Terra i natura fèrtil maternal i terrible quan se sent agredida. Deesa mare capaç d’engendrar i generar vida i així garantir la pervivència de la tribu.” L’arc fa referència a la deessa grega Artemisa, filla de Zeus i Leto i bessona d’Apol•lo, que era venerada per ser deessa de la caça, dels parts, de la virginitat i protectora de les nenes.

Zakiya Khal

Ingredients Per a 8 crêpes:

– 250 g de farina

– 4 ous

– 1/2 litre de llet sencera

– 50 g de mantega

– 10 g de sucre

– 1 pessic de sal

Com fer creps

Tirem la farina en una font i afegim poc a poc, amb la batedora de varetes, la llet, els ous, la sal i el sucre. La massa ha de quedar llisa però no espessa.

La deixem reposar 5 minuts i, a continuació untem una paella mitjana amb la mantega i esperem que s’escalfi a foc mitjà. Per fer la primera crep fem un cullerot soper, dels de sopa, i la repartim perquè ocupi tota la base de la paella.

Un cop daurada com 1 minut a foc suau la capa de sota de la crep la enlairem amb ajuda d’una espàtula i li donem la volta per daurar l’altra cara.

Hem de repetir l’operació de greixar amb mantega la paella amb cada crep.

Consells de presentació: les creps salades van bé amb amanida, formatge, carn amb salsa o verdura. Les creps dolços amb xocolata, melmelada o nata.

Bianca Stefanescu i Ivan Lozano

aquest Dimecres podeu esmorzar a la cafeteria de l’institut tot practicant francès.

Us recomanem la pel•lícula de la trilogia del llibre El hobbit de Jhon R.R Tolkien (Un Viatge Inesperat, La Desolació de Smaug i La Batalla dels Cinc Exèrcits).
És una pel•lícula molt interessant de ciència ficció. Bilbo Saquet (Martin Freeman) acompanya al mag Gàndalf (Ian McKellen) i un equip de tretze nans, Bombur (Stephen Hunter), Bofur (James Nesbitt), Bifur (William Kircher), Nori (Jed Brophy), Ori (Adam Brown), Dori (Mark Hadlow), Balin (Ken Stott), Dwalin (Graham McTavish), Oin (John Callen), Gloin (Peter Hambleton), Fili (Dean O’Gorman) i Kili (Aidan Turner) liderats pel llegendari guerrer Thorin, escut de roure, (Richard Armitage) a la recerca d’un tresor perdut a Erebor, la muntanya solitaria i també volen recuperar la seva terra .

Jiatai Lu i Andres Carbajo