El Ramadà és un període festiu d’un mes de durada durant el qual els musulmans practiquen l’abstinència, la caritat i la pregària, d’una manera semblant a com ho fan els cristians durant la Quaresma. Es tracta d’una de les festes religioses més importants de l’any pels catalans seguidors del profeta Mahoma i creients en Al•là.
Què és el Ramadà?
El Ramadà és el nom que té el novè mes en el calendari musulmà i és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica, juntament amb la creença en un Déu totpoderós, el pelegrinatge a la Meca, la pràctica de l’almoina i la pregària. L’inici i el final del període de Ramadà no és el mateix per a tots els creients musulmans i varia segons la franja horària en la que viuen, doncs l’inici d’aquest període depèn de la visió que es té de la lluna.
La festa rememora la “recitació” o primera revelació de l’Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. L’Alcorà és el llibre sagrat pels musulmans i està format per 114 capítols o “sures” que són una guia espiritual.
Un mes d’abstinències
Hi ha tot un seguit de preceptes que s’han d’acomplir durant el mes de Ramadà. Des de l’alba fins al crepuscle, els creients (excepte els nens, els soldats, els viatgers, dones embarassades o en període d’amamantament i els malalts) han de dejunar (abstenir-se de menjar i beure), deixar de prendre intoxicants i no tenir relacions sexuals. D’això, en àrab, se’n diu “as-siyam”. En cas de no poder fer el dejú, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l’any
I el que puc dir com a musulmana és que els catalans pateixen més que nosaltres. Pateixen perquè pensen que tenim set i gana, fins al punt que a vegades fan preguntes com: si menjo al teu costat, tindràs gana? Això si vol dir alguna cosa, serà que els catalans conviuen i respecten uns costums i una religió com la de l’Islam i la fan seva!
Un altre dia important per als musulmans, és El fi del Ramadà “Eid Al Fetr” anem a la mesquita a resar i ens fa l’oració, ja que tots els musulmans (dones, homes i fills) es dirigeixen a orar. Després la gent es saluda entre ells i tornen cap a casa, es vesteixen amb robes noves, que van comprar especialment per aquest dia, esmorzen en família i surten a visitar als familiars i amics. La festa normalment dura tres dies, amb menjars típics i bona vestimenta.
Dins del mes del ramadà se celebra la Nit del Destí (Làylat al-Qadr). Segons la tradició, va ser en el transcurs d’aquesta nit que l’Alcorà va ser revelat per l’arcàngel Gabriel al profeta Muhàmmad. Tot i que no hi ha acord en quina de les deu darreres nits del mes de ramadà va tenir lloc aquesta efemèrides, la majoria de sunnitesla la celebren, per convenció, durant la nit del 26 al 27.
Alimentació durant El Ramadà
El dia comença amb un esmorzar abans de l’alba. La majoria de musulmans mengen quan encara és de nit, tornen al llit i es tornen a llevar una segona vegada amb la crida a l’oració del fajr, que es fa entre l’aparició del primer raig de llum i la sortida del sol.
En tornar de la feina o l’escola, es prepara l’iftar, que es comença a menjar quan se sent la crida a l’oració del magrib, o de la posta de sol. La tradició diu que s’ha de trencar el dejuni amb dàtils i llet, perquè Mahoma ho feia així, i perquè és vital recuperar els nivells de sucre a la sang. També són molt típiques les sopes. Per exemple, al Marroc és comença per la sopa harira, que porta tomàquet, llegums i carn. Aquest és un exemple d’àpat de ramadà, però n’hi ha tants com països i cultures. El que no hi falta mai, però, són els dàtils.
Zakiya khal
<
