Aquest mes de juny he pogut comprovar com és d’important el que anomenem "comunitat educativa", i ho he pogut fer des de dos punts de vista:

Com a mare

Primer amb la festa de comiat del 6è de l’escola del meu fill, on els pares i mares hem organitzat unes activitats que han anat més enllà del dia en qüestió. A partir de reunir-nos i de trucar-nos vam poder parlar del pas a la nova etapa (la secundària), de fer pinya i portar a tot un grup al mateix institut, de fer que anessin participant tots els pares… fins i tots els més llunyans a l’escola van participar, vam riure i ens vam conèixer i vam poder compartir amb els nostres fills el sentiment d’escola, i tot això ho vam poder celebrar un dissabte al vespre amb una trentena de mestres de l’escola.

Amb aquesta festa, i en el Ceip Barrufet en particular, m’he adonat com és d’important la participació dels pares i mares: podem arrossegar a molta gent quan ens fem nostra una tasca a fer, i ens adonem que junts podem . Es tracta doncs que l’escola ens doni oportunitat de participar amb un objectiu concret.

Com a mestra… o de conserge a mestra

Se’ns jubila la Pepi, la conserge del Drassanes, i li estem preparant un comiat molt especial amb mestres actuals i d’antics.

La Pepi és la persona més antiga d’una escola que en els úlimts 4 anys ha renovat més del 50 % de la plantilla…. és evident que ha estat referent per molts en el barri ja que és la cara visible del Drassanes. El comiat està sent molt emotiu, i et fa adonar de com és d’important tothom en una escola, i com tots els membres poden ser mestres…. perquè són exemple amb la seva integritat i el seu compromís. Gràcies Pepi per ser tan bona mestra!

En conclusió: L’escola la fem entre tots i cal sentir-la com a pròpia, només així tothom s’implica…