Vull anomenar així el títol d’aquest post, tot i que també el podria
anomenar "amb l’excusa"… amb l’excusa de la crisi es tanquen moltes
coses (o es trenquen).
Però prefereixo anomenar-lo "Salut i
pedagogia", que és la frase amb la que acaba sempre el programa Digues
Com el Miquel Giménez.
No
sé si el post es pot llegir com a pataleta, reivindicació,
homenatge… que cadascú el llegeixi com vulgui però, el que és segur, és
que l’escric des de l’afecta i la indignació.
Indignació
perquè m’he assebentat que el Digues Com s’acaba, el tanquen, el
finiquiten…. i indignació perquè el motiu és la crisi. Que hi hagi un
programa de ràdio que teballi amb les escoles, que aquestes omplin els
estudis de la Com Ràdio (emissora pública), que motivin setmana a
setmana a alumnat de primària i secundària per a treballar la ràdio es
veu que no és rendible. I la pregunta que ens hauríem de fer és… "ha
de ser rendible?". És vergonyós que un mitjà adreçat a l’educació el
tanquin per raons econòmiques mentre que per altres mitjans com la tv
veiem propaganda militar (aquesta si que la podrien eliminar i ens estalviaríem uns quants euros).
Afecte,
perquè només tinc paraules d’agraïment cap el Miquel Giménez i el seu
equip del DiguesCom. Perquè han captat la sensibilitat que necessiten
els nostres nens i nenes, per la seva implicació amb projectes educatius
i de barri i en el món educatiu en general.
Només em queda
esperar que qui hagi decidit que un projecte com aquest hagi de plegar
s’ho pugui repensar, que s’adoni que és una llàstima donar l’esquena a
projectes que en el fons són la base del nostre futur: les escoles, els
infants i els joves.
Mentre espero m’acomiado amb les paraules del
Miquel, paraules que mai han de faltar a la nostra societat (encara que qui amb l’excusa de la crisi les vulgui eliminar):
SALUT
I PEDAGOGIA!
Només espero que qui ha pres aquesta decisió dimiteixi també i plegui del tot. Així ens estalviem també el seu sou, que segur és bastant més alt que el cost de producció del Digues Com.
Molta sort en nous projectes, Miquel. Moltes gràcies per fer-ho públic, Anna.
Salut i pedagogia!!!
Gràcies Anna per comunicar-ho.
Realment és una llàstima que tanquin un programa que permet als alumnes viure l’ànima i l’esperit de la ràdio en una emissora . Pels alumnes que fan ràdio a l’escola anar a una emissora de ràdio i participar en un programa és un luxe i, sobretot, tota una experiència.
Qui tanca el Digues Com no ha vist mai la cara d’alegria que posen els alumnes quan veuen i escolten el Miquel i la cara de satisfacció que posen quan surten rient i contents d’haver participat, d’haver format part d’aquest programa.
És una llàstima que privin als nostres alumnes de viure una experiència com aquesta.
Jo també m’apropio d’aquesta expressió del Miquel:
Salut i pedagogia
Moltes coses en Educació es veu que no són rendibles i que:….s’han d’optimitzar els recursos.
Perquè no s’ho pensaven quan es gastaven els diners fent tonteries, com comprar-se cotxes tunejats, fer ambaixades , fer mil i una tonteria que ¿eren rendibles?.
Des de quan l’Educació ha d’aportar diners. És un recurs molt rendible a llarg termini
Es possible que l’unic problema que tingui el Miquel es la falta d’amics poderosos dins el mon de la política, de lo contrari no s’enten com a la COM aguanten amb antena programes brossa i locutors mal educats de progames que no els escolta ni la seva mare, Miquel et falta tenir alguna foto amb algun ex de la mes alta estança, llastimós però cert.
Totalment d’acord amb l’idea, de qui tindria que plegar és la persona o persones que hagin pres la decisió de tancar el programa… I molt ben dit per part de l’Anna, quan diu que un programa d’aquest tipus té que estar per damunt de la crisi, i ruqueries d’aquestes… Els beneficis per la societat de programes com aquest, són impossibles de quantificar, però s’ha de ser molt ruc, per no veure que hi són.
Una abraçada Miquel!