Aquest matí m’he despertat sentin la ràdio… els tertulians del Basté, després, com que dec ser una mica massoquista he posat la tele…. volia saber què deien els mitjans de comunicació, i és clar, a TV3 hi ha el Cuní.
M’he quedat "perplexa", podria dir que "estorada" també i aquí va el motiu: D’entrada a la tertulia parlaven sobre la vaga de mestres i les bases de la llei, però no hi havia cap mestre, 3 homes, 4 si compto al Cuní, i una dona. Els homes han afirmat que els serveis públics es poden privatitzar i "que no passa res", el Cuní concretament ha dit "abans a TV3 ens vigilaven mossos d’esquadra i ara la seguretat privada". La meva perplexitat pel fet que afirmessin que "privatitzar" és una cosa bona ha arribat al seu clímax quan de cop i volta, un dels tertulians ha volgut posar un altre exemple de privatització i ha dit: "abans a la mili hi anava tothom"…. és clar aquí la dona (no sé el seu nom i em sap greu perquè era l’única mostra d’intel.ligència) ha dit "però continua sent públic! abans era obligatòria, ara voluntària però continua sent públic!"….. i com creieu que ha continuat? doncs com no pot ser d’una altra manera: els 4 homes (Cuní -gran informador?, gran presentador?- inclós) parlant de la mili.
En fi, he apagat la tele és clar, ja en tenia prou de desinformació.
Al senyor Cuní li dedico aquest post, explicaré el motiu pel qual he fet la vaga:
No ha estat per cap dret laboral, i és clar que hi ha coses de la llei que m’agraden i que trobo necessàries, però n’hi ha una, una que és imperdonable i que ell no enten… no es pot obrir la via a que cap entitat privada pugui gestionar un centre educatiu públic. No hi ha d’ haver gestió privada del servei públic perquè per definició el servei públic no ha de tenir "guanys". La gestió privada mai anirà a perdre diners, oi?
Per altra banda he sortit a la vaga sense ingenuitats, he sortit perquè crec que havia de sortir i sabent que els sindicats poden manipular la manifestació… ara això si, si no són sords hauran sentit clarament que el crit dels mestres era "no a la privatització", jo no he sentit cap que digués no a l’autogestió.
M’he sentit contenta i orgullosa de sortir i reclamar, a més ha estat un bon moment per parlar a les escoles sobre quina llei d’educació volem… ara només queda que sindicats, mitjans de comunicació i evidentment el Sr. Conseller, escoltin i centrin l’atenció en millorar el sistema educatiu de veritat.
Deixo aquí el document que hem fet a l’escola i que hem enviat als sindicats, com veieu, hem parlat i hem discutit…. creiem que una altra llei d’educació és possible.
Jo també m’ha sentit orgullosa de veure que molts, molts i moltes, hem sortit al carrer per recordar que no es poden fer les coses de qualsevol manera ni a qualsevol preu.
Feia temps que no es veien tants mestres al carrer i això que fa temps que ens venen fent “males passades”. Pot ser ha arribat el moment de dir-hi la nostra i de dir-la tots junts.
Em sembla que sí que ha arribat el moment de fer sentir la nostra veu.
Ara és el moment que ens escoltin.
Estic absolutament d’acord en que és el moment de dir la nostra i de fer-ho amb contundència i amb un alt grau de responsabilitat. Jo com l’Anna també he escrit un post en el meu bloc per començar a dir les coses clares. Per si interessa aquesta és l’adreça http://bloc.ravalnet.org/bloc/recursosaula. Tan de bo algú escoltés als mestres algun dia!
He llegit el teu post i he afegit un comentari. Realment planteges un debat interessantíssim, que tots tenim al cap però que poques vegades diem amb veu alta, i aquest és el paper dels sindicats.
Des de tot el meu respecte al que representa la lluita sindical… crec que han de fer una profunda reflexió de quin és el paper que ocupen, quin el seu poder real i a qui defensen.
Gràcies per fer-nos saber el teu post, ens llegim!
Jo no acab d’entendre, com diria en Tomeu Cabot, quin mal hi ha per se en les coses privades i quin bé hi ha per se en les coses de titularitat pública. Que els professors hagin de ser funcionaris em sembla una cosa, si més no discutible. També he vist que preocupava molt la “competitivitat”. Ja n’h ha prou de fer hipocresia: a l’escola no hi ha d’haver-n’hi però a la vida real tot n’és ple. Això és una bona manera de funcionar?
Les escoles públiques d’Escòcia són extremadament competitives i tothom n’està ben orgullós.
Hola Marta, jo no crec que hi hagi res bo “per se”, ni res dolent “per se”.
Precisament per aquest motiu pensar que la gestió privada d’un centre públic serà millor és completament errònia: No per ser privat és millor.
Reclamo la idea de mestre, mai la del funcionari, per això estic d’acord amb l’autonomia de centre i que els centres puguin dir quin perfil de professorat necessiten…. però això ho pot marcar el professorat d’aquell centre sense necessitat de dependre de cap entitat privada.
Sobre la competitivitat, no crec que la competitivitat s’hagi de fer entre centres :-), no tinc ni idea dels centres d’Escòcia, només sé que el model anglès falla i que és millor parlar de ser competent que de competència.