Aquest matí m’he despertat amb l’anàlisi de periodistes que comunicaven que a partir d’ara a les escoles posaríem notes: Insuficient, suficient, bé, notable o excel.lent.
A partir d’aquí afirmaven que era bó aprendre dels errors, i que gràcies a deixar el NM o el PA es recuperaria la cultura de l’esforç… i evidentment, deixaríem enrera el fracàs escolar.
Mentre sentia això m’anava quedant perplexa, d’entrada, com és habitual, els periodistes es deixaven dades molt importants (a consciència?), com per exemple que la llei diu que les "notes" s’han de posar a final de cicle i no pas ara.
Evidentment em preguntava…. Si s’està fent tan rebombori ara, quin missatge rebran els pares just ara que han de rebre els informes dels seus fills? Què pensaran els pares quan vegin els PA o NM dels seus fills? Pensaran que les mestres dels seus fills no s’assebenten de res?
També, i mentre esmorzava, pensava en l’afirmació que tan alegrament les diferents emisores de ràdio proclamaven: posar notes equival a la cultura de l’esforç. I la meva perplexitat augmentava, perquè he recordat la meva època d’estudiant, des de l’EGB al BUP, i m’han passat pel cap els companys i companyes que començaven el curs sent "deficient" i acabaven el curs sent "deficient", i les "sobresalientes" eren "sobresalientes" sempre…. no recordo massa variació, en tot cas qui tenia clar que volia estudiar estudiava i l’esforç anava més lligat a la motivació de la feina posterior o a la carrera universitària… i evidentment anava lligat a l’entorn, als estímuls socials i familiars….. Canviaran aquests estímuls el fet de posar "I, S, B, N o E "?
La perpelxitat ha anat evolucionant a indignació quan de cop i volta el periodista demanava que la gent "votés" per sms dient si preferien "I, S, B, N o E" a "NM o PA", perquè llavors he estat conscient que "les notes", que el canvi en l’avaluació forma part ja del debat social…. tothom opina, i això em sembla molt bé, però i el professorat? què pensem? opinem? se’ns demana l’opinió? ho parlem a les escoles? realment estem iniciant un debat i/o reflexió on ens plantegem com hem d’avaluar?
No sé, però crec que com a col.lectiu hem de començar a crear els espais per poder pensar en la nostra feina, on poguem posar sentit comú i deixar de fer les coses simplement perquè venen imposades per una llei…. estem en el perill de fer passes cap en rera, tornar a avaluacions que més enllà de promocionar el que feien era classificar a l’alumnat.
Sé que molta gent s’ha alegrat avui quan sentia la notícia tal com la donaven "què bé! què fàcil serà ara les avaluacions!"…. en canvi tindríem ara l’oportunitat de repensar l’avaluació. Ho fem?
Com diria aquell… "reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi!
Benvolguda Anna,
crec que molts ens vam despertar ahir al matí amb aquesta notícia. I trobo al·lucinant que els mitjans de comunicació siguin els primers a parlar-ne. No hauríem de ser els mestres?
Personalment no em sembla malament tornar a posar notes ja que …qui no ha de millorar? 😉
Ara bé, la cultura de l’esforç, que és el que sembla que es vol fomentar, no s’estimula només perquè hi hagi aquest tipus de notes. L’esforç dels alumnes som els mestres qui l’hem de treballar dia a dia a l’aula exigint als alumnes tot allò que puguin fer i a la vegada confiant en ells, i les famílies aquí també hi tenim molta feina a fer (fomentem l’esforç com a pares quan disculpem el nostre fill davant de qualsevol malifeta?, quan escrivim una nota als mestres disculpant-lo perquè no ha pogut estudiar el dia abans?, fent-li els deures?, portant-li la cartera pel carrer? etc.)
Penso que com a societat ens hem de replantejar com eduquem els nostres infants -i que ningú em digui que això ho fem col·lectivament quan responem a la pregunta de si és millor avaluar d’una manera o d’una altra- aquest no és el quit de la qüestió.
Pel que fa a la responsabilitat dels mestres et dono tota la raó, ara se’ns obre un camí per reflexionar. Aprofitem-lo doncs!
Fins que els mestres es decideixin (o ens decidim) a prendre la paraula de forma seriosa i organitzada, continuarem sent els eterns oblidats. Tothom hi enten en educació i periodistes, comentaristes, tertulians, polítics, etc.. que generalement divergeixen segons si són més de dretes i conservadors o d’esquerres i progressistes, ves per on, en temes educatius coincideixen molt sovint i fan afirmacions tòpiques i superficials. Us creureu que fa uns dies van dir que un dels mals més grossos actuals per a l’educació és que no hi ha atur i per tant qualsevol adolescent sap que trobarà feina i per tant perque s’ha d’esforçar!!! ah!! i dos dies després llegeixo que Zapatero promet 2 milions de nous llocs de treball si guanya les properes eleccions, no entenc res de res.
Per a mi el pitjor no és notes sí/ notes no, sinó ara notes no/ara notes sí, decidit arbitrariament sense tenir en compte els educadors.
Carme
El tema de les notes és una circular que ja fa dies que es coneixia. Si més no a la meva escola. Els mitjans de comunicació/manipulació de masses ho relacionen amb la nova Llei d’Educació de Catalunya i és el titular que desvia l’atenció de la protesta sindical unitària que ha generat les bases d’aquesta futura llei que posa de model l’escola privada.
Crec que el més important, o el menys important, és això de si NM/PA és millor o pitjor que les notes d’abans.
El més important és que ja som com el futbol. Tothom en sap tant d’ensenyament, perquè quasi ningú en sap d’educació, que tothom se sent amb dret i coneixements per opinar.
Mentre, nosaltres els mestres som els grans ignorats. Tot s’ha de dir que tampoc ens hi esforcem gaire a fer sentir la nostra veu i a tot diem amen.
Fa uns dies vaig escriure sobre el tema:
http://comentaris-eloy.blogspot.com/2007/12/tornem-enrera-s-aix-millor-o-pitjor.html
Fins aviat. Bones vacances
Benvolguda Anna i amics,
És veritat que es diuen moltes barbaritats i que els docents hem de reflexionar plegats sobre els afers educatius. Però no podem restringir el tema a docents i a polítics.
Crec que és imprescindible que leducació sigui un afer públic. I nosaltres hauríem de trobar la manera dintervenir-hi i de ser capaços daportar una mica de seny.
Leducació no és lescola, és quelcom més important. És un afer que afecta a tota la societat i que està relacionat amb lescola. Hem de trobar la manera de sortir dels blogs i entrar en les converses de les famílies, les organitzacions socials, dels mitjans… Segurament hauríem de pensar com intervenir en aquestes tertúlies, Anna. “La pissarra” den Joan Barril aporta altres punts de vista. Hem dajudar a formar una opinió amb criteri. Ja ho he escrit en el blog den Ramon: no sé com fer-ho, però sé que cal.
Una abraçada i bones festes!
Boris
Hola Boris
Sortir o no sortir dels blocs… no crec que sigui contradictori amb el fet de parlar-ho als centres. En tot cas a través dels blocs podem ampliar més el que pensem de forma individual i ens dóna més arguments alhora de parlar-ho als centres.
“La pissarra” és un programa en un mitjà de comunicació, personalment el vaig escoltant i els comentaris depèn de cada persona que parla…. alguns comentaris els trobo personalment bastant “nyonyos” i que no aporten massa més enllà de les anècdotes personals de la persona que explica.
En tot cas “La pissarra” és una mostra del que passa: Mestres que parlen en els mitjans de comunicació però que en els seus centres no.
Tenim un problema, i aquest no és que la societat en parli… si la societat en parla es pot sentir més responsable de l’educació. El problema és que els mestres, com a educadors i responsables de l’educació d’aquest pais, però a més com a membres d¡’aquesta societat no en parlem, no diem res. Tampoc és fàcil… a part de poder parlar fent un cafè amb els companys hi ha moments en els claustres per parlar-hi?
Els hem de buscar i crear, és necessari. A l’escola tothom ja té la llei d’educació impressa, en parlarem en un claustre,…. tant de bo sigui una tònica que es mantingui.
Companys, companyes,…us desitjo molt bones festes i que el proper any ens porti una mica més de sentit comú i que sapiguem trobar els moments per reflexionar, dir la nostra i lluitar per una escola (esntenguis també institut) millor.