Fa uns anys vam anar a Equador on vam conèixer un projecte d’educació popular en una escola d’un assentament: El Bastión Popular.
Pots aprendre molt de gent que treballa per millorar el seu entorn en situacions difícils. Un dels projectes que més em va impactar va ser el treball de reinserció de presos de la Presó del Litoral de Guayaquil, una presó duríssima on una dona, la Soledad Rodríguez, va organitzar diferents tallers de reinserció, estava al costat dels presos denunciant les barbaritats que allà es feien,… es respirava l’esperança entre tanta brutalitat.
La Soledad Rodríguez ha estat brutalment assassinada i el seu germà demana que es doni a conèixer el que ha passat.
Realment aquí ens assabentem ben poc del que passa a segons quins països.
Aquí podeu llegir el text del Tomás (el seu germà)
Més informació de la premsa equatoriana:
Per acabar aquest post una frase del Tomás:
"Pierde la izquierda
ecuatoriana, pierden las organizaciones cristianas de base, pierde la
cultura y el sector social a la mejor de sus militantes, pierden sus
adorados hijos y sus hermanos. Pero no ganan los asesinos ni el
sistema que ella combatió porque el corazón de Soledad,
a prisa con la historia se instala ya en miles de jóvenes y
revolucionarios que recogerán la posta."
Y un pensament de la Soledad:
“Si comienzo a ver el sufrimiento de otro como algo muy normal, dejaré de ser humana…”(Soledad Rodríguez León)
Certament és una notícia ben dramàtica i trista. Però a la vegada ens mostra que encara hi ha gent molt i molt valenta, com la Soledad, que lluita per millorar la societat en la que viu. Treballava pels altres, per ajudar als altres i això ben segur que ha quedat, tal com diu el Tomás: “no ganan los asesinos ni el sistema que ella combatió porque el corazón de Soledad, a prisa con la historia se instala ya en miles de jóvenes y revolucionarios que recogerán la posta.”
Moltes gràcies Anna per compartir aquesta trista realitat amb nosaltres, d’una altra manera no la coneixeriem i potser no seriem tan conscients de com d’important és ser coherent amb el que un creu i com d’important és ser valent i treballar per un món millor.
Núria
Se m’ha posat la pell de gallina en llegir la notícia.
Les societats fan màrtirs als qui es desviuen pels altres.
Gracies per informar i ajudar-nos a ser més persones compartint el dolor de totes
Carme
Desgraciadament el món és ple d’aquests màrtirs anònims que han donat la vida per a que hi hagi vida per a d’altres.
Que el seu testimoni ens ajudi, també a nosaltres, a ser més coherents.
Gràcies Anna.
Apesar de não conhecê-la, solidarizo-me em nome de tantos brasileiros que sofrem e sofreram com situações semelhantes no meu país. A violência é urbana e rural, assassinam à crianças, jovens, pais e mães de família e não há freio suficiente. Conflitos agrários matam trabalhadores sem que isso ao menos provoque comoção. Mas seguimos denunciando e lutando para que se faça justiça e para a que a liberdade e os direitos humanos se efetivem. Obrigada pelo espaço. Salete – Palmas-Tocantins-Brasil