Una mestra de pràctiques que vam tenir a l’escola està ara a Finlàndia completant la seva formació.
Quan m’ho va dir no em vaig poder estar de demanar-li que ens anés informant sobre com és l’educació a Finlàndia.
És així com -evidentment amb el seu permís- podem recuperar un debat iniciat el passat setembre a partir d’uns correus seus.
Els textos que poso a continuació són les vivències, informacions, sensacions…. a partir de l’estada en una escola destinada al pràcticum de mestres.
Primeres sensacions
"l´escola (ara plorareu) és un centre educatiu (de veritat!!!). Hi ha tant d´interès per part de l´estat i de les famílies que és impossible que no funcioni. Vaig visitar una escola internacional, en principi la multicultural, i faré algunes pràctiques (de castellà i d´art dramatic, ole, ole!!!). Aquesta escola, la internacional, està destinada als pràcticums dels mestres, ás a dir, que tot aprenent de mestre té l’obligació de passar per aquella escola (més ajudes i suport a l´aprenentatge)."
"Hi ha una aula d´informàtica la mar de maca i ordinadors als passadissos (hi ha també alumnes de secundaria a l´edifici del costat). Hi ha dos aules pels tallers (fusteria, ferreria, costura… de tot), una sala d´actes impressionant (amb una pantalla gengant, en plan auditori), una cuina, una sala de mestres gegant amb moltíssims ordinadors i una altra per preparar els materials dels mestres i dels alumnes de pràctiques.
A les aules… (ara si plorareu)… tot és silenci… Van descalços, com a casa, deixen les sabates amb la jaqueta, fora de l´aula. Estan asseguts en taules individuals, mirant a la mestra (a la tradicional). A les classes tot és disciplina, escoltant a la mestra, interessats pel que aprenen… Ara si, no són gaires a l´aula. Segons em va dir la International Officer de la meva facultat poden arribar a ser 30 alumnes per mestre, pero mai és així, sempre hi ha algú de suport (jo no en vaig veure mes de 20)."
Formació de mestres
"Per accedir a les Facultats es fa una prova d’ingrès (molts estudiants es passen anys intentant accedir a la carrera que volen). Diuen que l’accès més difícil és el de magisteri (és una Licenciatura de 5 anys), es presenten (a Turku) uns 1700 i n’agafen només 85. Això es deu a que l’ensenyament es molt personalitzat, en petits grups i seminaris, i moltes, moltes, pràctiques a l’escola que et vaig explicar l’altre dia. Els mestres estan molt reconeguts aqui."
La societat
"La societat finesa va alfabetitzar-se tota de cop, molt motivada (ara no em vull equivocar del segle, però em sembla que sobre el XVII), de fet un no podia casar-se si no sabia llegir. Totes les famílies estan molt volcades a l’educació dels seus fills i de fet la majoria de la societat finsa acaba estudiant a la universitat."
Gràcies Ilona per deixar-me compartir les teves impressions.
Jo no crec que haguem de "copiar" el model finès (tot i que hi ha molts aspectes que jo els copiaria clarament!). Del que he llegit hi ha un aspecte que no signaria: la distribució de les taules mirant totes a la mestra.
Però si crec que el model finès ens ha de fer reflexionar sobre el que estem fent nosaltres (la diferència és abismal!), ens ha de fer qüestionar sobre quin model educatiu i social volem (es poden separar?).
De les paraules de la Ilona i del model finès sorgeixen unes paraules clau: formació de professorat, disciplina, suport, mitjans, coordinació primària-ESO…. paraules que cal que ens replantegem aquí. Realment, una altra educació és possible?
Realment els mestres d’aquí tenim molta feina…. comencem? (tot i que en molts moments diria -la majoria-: continuem?
Sí, fantàstic, és això el que ens cal, saber de primera mà, el dia a dia
Moltes gràcies Anna, fes-li arribar també el nostre agraiment a aquesta mestra
continuem…
Carme
Hi ha moltes diferències, pel que explica aquesta mestra.
La meva experiència d’intercanvi amb un institut de Suècia és que ens queda molt per aprendre. Però, principalment, penso que el que hem de fer és canviar dinàmiques de funcionament que no donen bons resultats.
A Suècia, els nens aprenen a llegir, a escriure i a comptar fins als 8 anys. No fan res més. A partir dels 9, se’ls introdueixen altres matèries. I, és clar, els índexs de fracàs són menors, perquè dominen les competències bàsiques.
En fi, hem de continuar…
http://demestra.blogspot.com/2007/01/leducaci-finlndia.html
Acabo d’ enllaçar un article sobre Finlàndia en un altra bloc, perquè no es pot posar un enllaç en un comentari oi?
Encara no acabo de trobar la manera eficaç d’interactuar amb altres blocs i sobretot la manera de comunicar-nos que sigui atractiva, fàcil i eficaç continuarem investigant també en aquest tema de la cooperació entre educadors perque és una altra de les maneres de continuar avançant vers una escola de qualitat com volem
Carme
Carme, del teu enllaç destaco el següent paràgraf:
“Los niños emplean bastante poco los libros de texto, pero en cambio sus mochilas están llenas de cuadernos, en los que recogen información y hacen sus tareas. En las clases nadie está sentado empollando: los alumnos circulan por el aula buscando datos, solicitando consejos al maestro, trabajando con sus compañeros, de vez en cuando descansando en un sofá. La atmósfera de la clase es activa, pero sin embargo el maestro lo tiene todo bajo control; los docentes tienen autoridad, por lo que pocas veces necesitan recurrir a métodos autoritarios.”
I també aquest:
“La jornada escolar termina entre las 12 y las 14, dependiendo del curso y del día. Como en la mayoría de las familias finlandesas tanto el padre como la madre trabajan jornada completa, los pequeños escolares deberían esperarlos largas horas solos en sus casas, pero el municipio construyó el parque infantil Strömberg, cerca de la escuela y accesible sin cruzar calles, en el que pueden pasar las tardes. El amplio parque tiene instalaciones recreativas y deportivas, y dos edificios donde los niños hacen sus tareas o juegan. Cinco monitores se ocupan de su bienestar, y se les ofrece una merienda por el precio de los ingredientes.”