Fa uns dies la Carme Barba en el post que parlavem dels immigrants digitals va plantejar el següent:
lliure, desvetllada i feliç" anem a Finlàndia!! va… intentem somniar
que hi arribem i que ens convertim en immigrants-pedagògics, perquè no?
per què no podem tenir aquí també una educació de semblant qualitat?
per què ens resignem a creure que no hi podem fer res?.
Sabem quines són les claus del seu èxit i no són pas tan difícils d’assolir."
Si ja hi havia debat a partir dels conceptes de nadius i
d’immigrants digitals, les paraules de la Carme van iniciar un altre
debat centrat en si els nostre sistema educatiu és de qualitat i si la
gran diferència amb Finlàndia és més social que educativa… a partir
d’aquí em vaig prestar a escriure un post sobre Finlàndia i poder
continuar així donant voltes sobre l’educació.
He llegit el material que està penjat al bloc de webquestcat, concretament
" La selección y formación del profesorado: clave para comprender el
excelente nivel de competencia lectora de los alumnos finlandeses" de
Javier Melgarejo Draper
Apuntaré aquí el que més m’ha cridat l’atenció:
Ajudes oficials
- "Existen numerosas ayudas oficiales para las familias con
hijos, y son especialmente importantes las ayudas a las mujeres.
Dichas ayudas sociales aseguran que los hijos nunca sufran dificultades
económicas que no aseguren una igualdad de oportunidades entre todos
los niños y niñas del país. Las ayudas a la infancia y a la familia
permiten, según la UNICEF 2000, que sólo el 4% de los niños finlandeses
vivan en situación de pobreza (en Suecia esta proporción aún es menor,
es del 2%; en el Estado español es del 12%)."
Paper de la família
- "Las familias finlandesas tienen unas actitudes hacia el
subsistema escolar y el aprendizaje que condicionan su funcionamiento.
Por un lado, los padres finlandeses creen que la familia es más
responsable que la escuela de la educación de los hijos (55%)."
Recursos socials
- "Una de las variables importantes en este subsistema es el
decidido apoyo por parte del Estado mediante una red de bibliotecas
bien dotadas, conectadas entre ellas, con un personal muy cualificado y
con una política de total libre acceso a los bienes culturales del
país. Hay más de 1.900 bibliotecas públicas en el país, y 250 autobuses
bibliotecas. El número de volúmenes por 1.000 habitantes es el mayor
del mundo: 7.226 (cuatro veces más que España)."
El sistema educatiu
- Finlandia tiene un modelo de escuela que encaja bien el modelo
de organización del aprendizaje así como en una escuela que es corazón
de la comunidad, y que se ajusta perfectamente con su ideal de una
sociedad del conocimiento. Finlandia se dirige estratégicamente hacia
esa sociedad, potenciando la escuela en red. El gobierno considera que
la supervivencia cultural y económica depende de planificar una
sociedad plena del conocimiento. En este diseño, la escuela es esencial
como cuna de este modelo de ciudadanía.
- La escuela finlandesa es una escuela pública mayoritariamente.
Existen pocos colegios concertados, principalmente en la formación
profesional.
- Un dato sorprendente es que el número total de horas de
instrucción entre los 7 y los 14 años de Finlandia es el más bajo de
todos los países de la OCDE.. Proporcionalmente, en Finlandia se hacen
menos horas de lengua que en el Estado español. La teoría
constructivista es el paradigma pedagógico dominante que, como en casi
todos los países, se aplica en los procesos de lectura y escritura.
A part de les cites anteriors m’ha cridat l’atenció que a les
escoles n’hi ha molta menys ràtio professorat-alumne, que hi ha un
seguiment psicosocial, que a les escoles hi ha infermeres pediàtriques
i que tothom dina gratuïtament.
I sobretot, el que més m’ha cridat l’atenció és tota l’explicació de
la formació del professorat com a clau de l’èxit, que els considerats
millors docents estiguin als cursos més baixos i que el nº de places es
planifiquin segons les necesitats del "mercat"… igualet que aquí, oi?
En el bloc de webquestcat podem llegir les propostes de millora que fa
Javier Melgarejo a partir del seu anàlisi.
Algú pot pensar que Finlàndia és molt diferent i que no es pot comparar… però jo em pregunto:
- És el fred el que ens fa diferents o les voluntats polítiques?
- Com pot ser, que experts que han estat analitzant informes PISA i
models educatius arribin a la conclusió que la quantitat és millor que
la qualitat? (evident! va per la sisena hora) - Si el model educatiu de Finlàndia aposta perquè l’escola sigui
clau en la societat del coneixement… és tan difícil que els nostres
governs facin el mateix? - A Finlàndia la vida familiar, laboral, social i escolar van molt
compaginades… realment aquí és diferent… és l’escola qui ha de
paliar el desajust horari i la mancança que tenen les famílies per
poder estar pels nens…?
Podríem afegir moltes coses, que a l’escola es treballa la cultura
de l’esforç, que hi ha disciplina, que hi ha recursos… en definitiva,
crec que estariem parlant que a Finlàndia l’educació se la prenen més
seriosament.
Doncs som-hi!!
És un tema tan ampli i complex que em fa por que ens perdem tractant-lo d’una manera massa general que no serveixi de gaire, ni de forma massa fragmentada que tampoc.
Crec que podriem p numerar uns quants punts que ens semblin significatius i després tractar punt per punt, Provem-ho?
Intento començar a fer una llista dels punts que podriem analitzar després a fons:
1- La Formacio del professorat
2- L’autonomia dels centres
3- Els criteris de selecció dels candidats a mestres.
4-La metodologia.
5-
6-
…….
També proposo que convidem a participar en aquest debat a altres educadors.
Els blocs o bitàcores encara poden i han de donar molt més joc, els comentaris no poden quedar amagadets sota un post dins un blog que només llegiran quatre gats.
Penjaré si us sembla bé, de tant en tant un resum com nou post també al bloc que administro de WebQuestCat
Salutacions
Carme
Em compro labric en serio ho dic de tot cor . Mho compro i mho poso i amb ell posat començo a treballar…
Carme magrada la teva idea, i si us sembla bé, des del meu modest punt de vista, jo també faré incidència als meus blogs… del que anireu apuntat i del que penso.. una abraçada… jordi.
Fantàstic Jordi! ,
A més a més proposo fer arribar dubtes i preguntes, etc.. al Dr. Xavier Melgarejo i animar-lo també a participar, m’agradaria també tenir accés a més informació,potser a la seva Tesi Doctoral algun dia.
Com a mínim n’hem de parlar fins que arribi a qui pot fer el que diu l’ Anna, que aquest país es prengui seriosament l’ Educació. Demostrant que això de la cultura de l’esforç(*) ens l’hem d’exigir d’entrada a nosaltres els adults responsables implicats.
(*)la cultura de l’esforç és un argument utilitzat sovint pels reaccionaris per contraposar-la a la motivació, jo crec que motivació i esforç han d’anar junts, hi esteu d’acord?
I tant Carme!
L’esforç no vol dir “la letra con sangre entra”; és ser responsable i creure en el que fas.
Saps quan més m’esforço? quan estic més motivada i gaudeixo del que faig. LLavors l’esforç esdevé compromís i ganes de fer bé les coses, fins i tot m’ajuda a superar les dificultats vencent les possibles “cremades”, fustracions o desencants…
A la meva feina m’esforço molt perquè estic molt motivada… i el que em motiva evidentment són els alumnes, els equips de treball, els projectes pedagògics, les innovacions… tot el que fa que m’esforci per creure que una altra educació és possible 😉
Mafegeixo als comentaris que han posat successivament al bloc de l’Anna Perez.
L’Anna ha escrit un extens post en què podem aprendre una mica més daquells i d¡aquelles que ja han fet una tasca on conviuen leducació i el coneixement: els homes i les dones de Finlàndia, amb el suport de l’Estat finès.
Consideren la música com un dels components més importants per aconseguir una harmonia en el decurs de la construcció del pensament humà.
Per evitar exageracions verbals, i discussions estèrils, us expresso el meu pensament mol clar: Lexperiència a Finlàndia potser no savindria als nostres temperaments mediterranis; però és una exemple a tenir en compte per la generosa capacitat que han tingut les diferents comunitats educatives de Finlàndia per destinar tot el seu esforç personal a leducació íntegra de la persona humana, respectant, collaborant, acompanyant, escoltant, comprenent, oferint cultura… i no rendir-se a la imposició dels interessos polítics i econòmics que estan conduint a la trivialitat, a lempobriment de les emocions i al simplisme.
Carme Miró
http://carmemiro.blogspot.com/
Completament d’acord amb el que exposa la Carme Miró. Quan vaig llegir que els candidat a accedir a la carrera de magisteri havien de tenir coneixements de músíca “superar una prova de sensibilitat artística (és imprescndible saber tocar un instrument” (*) em va semblar que estan a anys llum de nosaltres, però que això no ens havia de fer resignar ni llençar la tovallola. També trobo molt interessant que valorin l’empatia d’aquests candidats a més nàturalment dels seus coneixements en llengua i matemàtiques obviament.
seguirà…
Carme Barba
(*)segons diu Melgarejo en una entrevista publicada al setmanari Presència del 27de juliol 2006)
http://www.revistaeducacion.mec.es/re2006/reextra2006a14.pdf
A Quaderns digitals podeu trobar aquest aticle en pdf
Este artículo analiza brevemente el sistema educativo finlandés, con el objetivo de
descubrir «qué variable es crítica en este sistema educativo para conseguir la mayor eficiencia
posible en la competencia lectora de sus alumnos». Finlandia destaca excepcionalmente
en los outputs medidos en todos los indicadores internacionales (OCDE, IEA),
especialmente por la extraordinaria calidad en competencia lectora de sus alumnos. Las
evidencias científicas prueban que Finlandia ha conseguido un aumento progresivo en el
éxito lector sin inputs extraordinarios. La hipótesis central, verificada, es que la «formación
del profesorado de educación primaria y secundaria» (que incluye la selección previa
a la universidad, la formación teórica universitaria y la formación en prácticas) es la
variable crítica para explicar el excelente rendimiento de los alumnos finlandeses en
competencia lectora. Para poder realizar el análisis se utiliza principalmente el método
comparativo constante, comparando el caso finlandés con otros países nórdicos, y especialmente
con el caso español. Diversos conceptos son esenciales: el concepto de «sistema
educativo», y los de subsistemas escolar, sociocultural y familiar. El autor propone un
modelo explicativo del funcionamiento de los sistemas educativos y realiza propuestas de
mejora tanto para el sistema finlandés como para el español.
gràcies Vicent Campos
Carme Barba
Hola Carme
He llegit larticle… hauria de dir rellegit… ja ho havia fet i ara ho he fet dos cops seguits… ja veus em costa… deu ser quelcom amb la meva competència lectora… lanàlisi de la seva lectura la poso al meu blog… és més extens que el post inicial i ja coneixes la premissa dels blogs que diu que els comentaris mai seran més extensos que el post que els ha provocat, així que, la/el que vulgui fer-ho, pot llegir-lo a:
http://www.xtec.net/~jjordan/blog/archives/2006/09/entry_161.html
Petons…
Jordi
Hola a tots, especialment a tu Anna.
M’ha agradat molt tot el que dieu i penso que és un repte gran el de millorar la qualitat de l’educació del nostre país. A part d’un repte és una obligació que com a mestres tenim, ja que els nostres alumnes, siguin d’on siguin, tenen el dret de rebre el millor.
Però a Finlàndia, a part de tot ekl que heu dit, crec que es dóna una altra característica especial que fa que l’educació sigui la millor i és la LLIBERTAT que tenen les escoles per decidir: les ratios, les programacions, l’Ideari, el PEC, la distribució dels recursos…
Me n’oblidava… l’equip directiu pot decidir l’equip de mestres amb el que vol treballar.
Com sempre, tens tota la raó del món!
Poder tenir equips estables de feina que treballin amb objectius comuns possibilita que cada centre educatiu pugui tenir una línia d’escola de debó.
Gràcies per la teva aportació, realment aquest detall ens l’havíem deixat.