Ja fa dies que estic seguint un debat a partir d’un post del Ramón Barlam i que m’ha portat a un altre de l’Aníbal de la Torre.
El Ramón, tot explicant el curs a Baeza sobre webquest amb el Sebas i la Carme, analitza les diferències que ha trobat entre Andalusia i Catalunya sobre l’estat de les TIC en els centres.
És clar, allà tenen els projectes de "Centros TIC", on els centres aposten a partir de presentar un projecte, basar tot el seu ensenyament amb l’ús de les TIC.
Llegint el seu post i les seves impressions recordava el meu procés implamantant les TIC a l’educació… i no puc negar que "l’ambient" ha anat de baixa. Si al principi hi havia en general més ganes d’innovar ara es respira com més mandra, molta por a que les TIC generin molta feina… i pel que he anat respirant amb altres coordinacions TIC això es fa més present dia a dia.
El motiu? No ho sé ben bé, igual els equips directius haurien de tenir línies més decidides d’actuació recolzant tot el procés de canvi (del windows al linux per exemple) en els centres educatius, igual hauríem de llegir més el que ens ve de les "espanyes" per veure si se’ns contagia una mica aquest alè d’innovació…. però del que estic segura és que l’administració és qui ha de fer el primer pas amb coherència i si aposta per programari lliure fer-ho de forma decidida (no pot posar linux -linkat- i deixar penjats als coordinadors d’informàtica, ha de motivar que les escoles plantegin com volen integrar les TIC en el seu centre…. ha de deixar de pensar que aquí ja està tot fet i que a sobre ho fem molt bé).
I mentre analitzava tot això estava d’acord amb el Ramón en que a part de tot això hi ha l’actitud personal de cada mestra:…. molta mandra i massa por! I també he anat repassant les diferents actituds del professorat en general i les reticències davant nous projectes, nous reptes o davant d’aspectes que desconeixem… perquè no cal tornar a dir que les TIC impliquen un canvi educatiu.
La prova de tot això ho tenim en el bloc de l’Aníbal de la Torre -ho apuntava la Carme Barba en el bloc del Ramón-. En ell podem llegir una carta d’una profe de Barcelona (pot servir d’exemple de la situació actual). El que és més sorprenent són les respostes, moltes, de gent d’Andalusia i la informació que li passen….
Realment, què ens passa a Catalunya? Arribarem a assumir que estem "anys enrera"? Per exemple hi ha programes bons, molt bons com l’elgg, que s’estan traduint al castellà i no al català…. això abans no passava, la innovació la teníem aquí, però ara….
Voleu algunes proves ;-)?:
Guadalinex (el linux a Andalusia) portal
Xarxa averroes (xarxa d’escoles de la junta d’Andalusia)
Molinux (linux educació de Castella la Manxa)
…
Crec que sí que és cert que estem perdent una mica l’esperit innovador que sempre ens ha caracteritzat. Però no crec que la via siguin els centres TIC. Justament per a mi la gràcia és que convisquin diferents maneres d’ensenyar per arribar a diferents alumnes, que hi hagi sessions d’aula ordinàries, de treball en equip, amb ordinador, a fora del centre….
Jo penso que hi ha encara molts entrebancs: humans ( profes que no acaben de ficar el cap en el camp de les TIC)i tècnics (centres amb equipaments insuficients). És un debat que caldria expandir i implicar tothom.
Xavier Melgarejo que ha estudiat durant 10 anys el model d’educació a Finlàndia i ha presentat fa poc la seva tesi doctoral sobre quest tema, considera que la selecció i la formació del professorat són la clau per comprendre l’excel.lent nivell d’educació en aquell país
potser té raó!
Carme
Anna,
Molt bé la reflexió i el recull d’adreces que ens ofereixes. Posarem un ciri a Santa Tecla perquè ara que venen eleccions en els programes electorals es vegi reflectida aquesta necessitat imperiosa.
Sobre el comentari de la Laia, afegir que mai es pot deslligar les TIC d’un procés més generèric d’innovació que certament contempla tot el que ella diu. I penso que l’Anna ho té claríssim.
Els ‘centros TIC’ són una mostra molt significativa que va en contra del sistema de dotacions ‘a discreció’ que ens ha caracteritzat i que prioritza precisament una de les coses que està de moda darrerament: l’autonomia de centre. Aquests decideixen, en funció de les característiques pròpies, quin ús es farà de les TIC. I el que és més important: hi ha un compromís per part del claustre (un ‘detall’ important).
El que l’Anna i jo demanem és que aprenguem d’aquests exemples. I consti que són millorables. Un pas més endavant seria -per exemple- que els centres demanin allò que necessiten i, dintre d’uns criteris ‘homogenis’, o que es deixi destriar entre diverses opcions ‘homologades’ (per facilitar les tasques de manteniment, per exemple) no les dotacions ‘standard’.
Ramon
Gràcies pels vostres comentaris, enriqueixen la reflexió!
Crec que ens queda molt de camí encara, que hem d’aprendre d’altres comunitats (dels errors i dels encerts) i que hem de continuar plantejant com volem que sigui l’ensenyament al nostre pais.
Avui m’he llegit les instruccions de principi de curs, l’apartat relatiu a TIC… i m’he animat molt!
http://bcnbits.blogspot.com/2006/09/preocupant.html#comments