Davant dels fets de la Rambla del Raval, el botellón, em quedo amb algunes frases que he llegit a El Periódico -on line-, frases de gent coneguda del barri:
"Gregoria García i Saïd abdul-Karim van muntar
guàrdia dins el restaurant sudanès que regenten al carrer de Maria
Aurèlia Capmany. Hi van estar fins a les 3.30. Tenien por que el seu
local acabés com l’establiment de congelats. "Estic molt trista. Em sembla que estem fallant tots: els pares, els educadors i els polítics", explicava ahir Gregoria amb l’ànim per terra."
" "Aquestes destrosses són fetes a
consciència. Van venir amb gasolina, amb còctels Molotov, amb carbó de
barbacoa. Aquí no van venir a fer una festa. Ens hem de plantejar quina
educació estem donant", es queixava Núria Paricio."
… Em sembla perfecte que ens plantegem quina és l’educació que estem donant, entenc que ens hem de plantejar quina és l’educació que estem donant com a societat, no només com escola (espero que d’aquí a un temps a les escoles no rebrem dossiers didàctics per treballar "l’anti-botellón" ni que la societat es quedarà ben tranquil.leta perquè la feina ja estarà feta… la sisena hora no dóna per tant!).
Em pregunto: Per què es va fer tanta propaganda als mitjans de comunicació d’aquest acte? Jo no ho vaig rebre per sms, però em vaig enterar per la ràdio, tele, diaris….
Em pregunto: Per què no es convoquen aquests actes a l’Avinguda Diagonal? Per allà Pedralbes, hi ha més espais… Serà que es convoquen a la Rambla del Raval perquè cada dissabte hi ha un "mini-botellón" i està permés?
Em pregunto: Quan els polítitcs es faran responsables, però responsables de debó, d’una gestió mal portada i de l ‘educació que estant donant als futurs adults -joves d’avui-?
Em pregunto: Posarem ara en el mateix sac a la joventut? Direm ara que la joventut està malalta? No va de conya això per a aquells qui volen tapar les reivindicacions?
Subscric totalment la reflexió que fas,
Carme
El problema del macrobotellon em sembla que va molt més enllà del que poguem dir. Per exemple, alguns dels botellons organitzats per aquests dies han estat impulsats per estudiants universitaris des de les universitats. Potser ens hauríem de preguntar si aquest és el futur del país.
A part la imatge que s’està donant a tot el món es lamentable quan has de veure a diaris extrangers noticies a doble pàgina on diuen “els estudiants francesos lluiten pel seu futur” i a la pàgina seguent ” …. però els espanyols beuen” i on s’explica que alguns dels botellons de la setmana passada van ser organitzat per estudiants universitaris. Es segueix donant una imatge de tópic, aquella del sol, la folclòrica i el torero. Ho trobo lamentable, com trobo lamentable que una part de la població juvenil – i no tant juvenil – trobin distracció fotent-se cec d’alcohol setmana darrera setmana. Hi ha moltes maneres de trobar diversió i no cal anar a beure pels càrrers o a deixar-te la setmana a la barra d’una disco, pub o bar.
I d’altra banda, els disturbis. Aquest és un altra tema que s’arrosega ja fa temps. A les referències que donaves avui n’han donat de noves. Hi havia gent amb sacs de carbó voltant pel barri, gent amb mais esperant a veure que podien trencar. I això no ho ha dit la polícia que altre cop la voldran possar com exemple d’un organisme represor. Ho han dit veïns, ho han dit comerciants, i ho ha dit gent que estava al barri hores abans dels incidents. Però ja se, altra cop algú dirà que la polícia és una repressora, que fa temps i temps que alguns col·lectius ens intenten vendre aquesta imatge, però els incidents te’ls pots trobar ja sigui en un fictici macro-botellon no celebrat, al final de qualsevol manifestació una mica important, o en la cel·labració d’algun títol del barça.
Sincerament si aquest és el futur d’aquest país, potser començar a pensar si val la pena continuar aquí.
Salut Anna, he fet una breu referència a aquest article al meu bloc i no he trobat la manera de fer-te un retroenllaç així que el faig manual 😉
[..] Jo, com lAnna, no vaig rebre cap SMS, cap correu electrònic, ni res de res anunciant-me el macrobotellón. [..]
Sobre aquest tema, podeu llegir també les reflexions que fa l’escriptor Toni Cucarella al seu blog.