04/9/2004 03:06
És una de les preguntes que ha plantejat un membre del grup DIM.
Poso aquí un fragment de la resposta d’Iris Fernández, amb la que estic molt d’acord:
" La educación, en sentido amplio, es el mecanismo de reproducción de la sociedad (parafraseando a Bourdieu, filósofo francés) por el que la sociedad intenta conservar sus propias desigualdades y estructuras.
Aquellos docentes que intentamos evitar la reproducción de la sociedad con todas sus desigualdades, intentamos ponernos en una postura de docentes liberadores, movilizadores, con lo que buscamos formar ciudadanos críticos, solidarios, reflexivos, informados (del presente y del pasado) y a la vez personas preparadas para la adaptación al mundo laboral en constante cambio, …
Crec que aquesta definició que fa l’Iris és molt apropiada i que mostra alhora la contradicció dels docents: al servei de la societat, adaptant-nos a tots els seus canvis i evolucions constants, però alhora intentar qüestionar la societat i transformar-la…
ma — 04/9/04
L’educació ha d’educar, si després resulta que la societat està malament (és possible) llavors ja ho canviarem quan estiguem educats. Però posar-se a educar pensant que has de canviar la societat és un mal rollo.
Educar 30 alumnes pensant que estàs transformant la societat… no sé…. no encaixa.
xim-xim — 04/9/04
L’educació ha d’educar…? Sí, és clar. Però ma, vols dir que educar vol dir transmetre tots els valors “comuns” en la societat, siguin bons o dolents, i quan els nens siguin grans ja canviaran ells solets, sense ajuda de ningú? Quina manera de posar-ho difícil a la “gent del futur”!
Perquè una cosa està clara, si l’educador no és crític difícilment ho serà el nen. Per tant, o costarà molt canviar o tot seguirà igual, defectes inclosos. I això no crec que ho vulguem, ni nosaltres ni els nens que ara mateix estan sent educats…
Jo també estic d’acord amb la definició de l’Iris, els professors que m’han deixat més bon record han estat els que ens feien pensar, i no només empassar-nos coneixements que tard o d’hora oblidaríem…
ma — 06/9/04
no, no. Educar no vol dir transmetre tots els valors “comuns”. Però les paraules et traeixen, pk si és un ‘valor’ no entenc que pugui ser negatiu, és a dir, no tenir valor (pk entenc k les coses negatives no tenen valor).
I no veig pk un educador que no sigui crític ‘engendri’ gent que no sigui crítica. Que sí, que pot semblar que hi ha relació (i pot tenir-la). Però et deixes dues coses:
– que tothom és lliure, pot semblar obvi, però els alumnes poden dir que un profe és imbecil (fet que es dona en repetides ocasions), en aksts casos és igual si el professor vol educar-te per ser crític o no. És més: Què millor que un professor imbècil per incentivar l’esperit crític dels alumnes?
– Educar a persona perquè sigui crítica tampoc té gaire sentit. No pot ser que una persona sigui crítica perquè sí. Hi ha alguna cosa a críticar i la critiques, si no hi ha res a criticar no critiques res.
Jo els professors que més recordo són els que deien coses interessants i jo pensava el k deien. Tornem a caure en el mateix error d’abans, un professor que busqui “fer-te pensar” em dona mal rollo.
anna — 06/9/04
ma, t’oblides d’un petit detall, segurament referent a la definició de pensament.
Qualsevol persona ens fa pensar, afortunadament no només els mestres (per moltes raons prefereixo dir mestres a professors), les persones interactuem i és aquesta interacció les que ens fa desenvolupar i evidentment pensar.
Només un incís, malament els mestres que no ens facin pensar (fins i tot si t’adones tu mateix ho dius 🙂 si deien coses interessants i tu pensaves sobre el que dien… no pensaves llavors?? 😀 Espero fer-te pensar, sense crear-te “mal rollo” )
ma — 12/9/04
no no, mal rollo cap
A mi qualsevol persona no em fa pensar, si fos així el Gran Hermano adquiriria tota una altra dimensió
S’ha de distingir entre un mestre que diu coses interessants i un que ens vol fer pensar. El primer m’agrada, el segon és probable que faci el pena.
anna — 15/9/04
OK. A mi “El gran hermano” tampoc em fa pensar, o com a mínim no em fa pensar res d’interessant.
Estic bastant d’acord amb el que dius, però el que passa, és que jo que conec el percal, per regle general, el professorat que passa de tot passa també del que pensen els alumnes.
Pot ser hauríem d’anar canviant els termes, no es tracta de si el mestre en qüestió vol fer pensar o no, si no el grau d’implicació que té aquest amb la societat i amb l’alumnat.
I evidentment, també estaria d’acord amb tu, si hi ha profes fatxes (entenguis també carques, masclistes, acomodats….) que volen que l’alumnat pensi el mateix que ells… a mi també em dóna un mal rollo impresionant