11/12/2004 05:06
Aquests dies s’ha posat a debat el nivell dels alumnes de secundària.
Sembla ser que els estudiants espanyols ocupen un pèssim lloc dins els
europeus. La consellera d’educació de Catalunya, diu però, que aquí no
estem tant malament.
Sigui com sigui, s’ha posat en entredit el nivell dels nois i noies,
sembla que el motiu principal és la motivació per la lectura i la seva
comprensió lectora.
Realment crec que hauríem de fer tots un bon debat sobre el tema, que
l’escola i el professorat assumeixi les seves responsabilitats però la
societat també, ja que el fet de llegir no hauría de ser excusiu de
l’escola.
És més, penso que el problema igual recau amb això, que només es
planteja l’escola com a lloc per a treballar la lectura comprensiva, i
tot que té un paper destacat (faltaria més! 
), crec que es lliure de responsabilitat a la família i a la societat en general.
En aquest sentit el "ministerio" ha tret EL PLAN DE FOMENTO DE LA LECTURA .
S’adreça principalment als pares i mares, així com als fills i filles. Com a mínim és interessant.
16 comentaris.
indovinello — 11/12/04
Mercès, Anna, jo soc pare i estic realment preocupat pel tema amb el meu fill en particular i amb els nens en general. Estic dacord amb tu, ningú pot defugir la seva responsabilitat i tots, al nostre nivell, en som responsables: aquest fet mereix una reflexió molt seriosa de tots plegats.
Segurament aquest debat shauria dextendre al conjunt del sistema educatiu pel mateix motiu: ningú pot defugir la seva responsabilitat, vagi bé o malament.
Mentre escric estic carregant la guia para padres, però veig que no ni ha res més!. El que magradaria veure per part de ladministració és una explicació sobre la coherència del sistema educatiu espanyol des de la transició fins a dia davui i en uns mesos un estudi detallat fet entre els experts en educació explicant els per quès i possibles solucions . Je je de ben segur que no més miraran allà on creuen que no tindran problemes, la resta de la qüestió la obviaran. I tornem a letern retorn de lidèntic: fer veure preocupació, buscar un culpable que no esqueixi (de ben segur que els paren en tenim, i molta, de responsabilitat) i apa, tot arreglat. Fins la següent estudi, que daquest ja ens hem ensurtit!
No és això, companys, no és això.
indovinello — 11/12/04
Estic pensant si podem fer un escrit de l’estil: demanar a les autoritats competents estudis periòdics de l’estat de la educació amb detecció de punts febles i propostes de millora, així com la implementació de les mateixes. Jo no tinc experiencia en aquest aspecte, però estaria disposat a col.laborar.
indovinello — 11/12/04
Ara ja desvario, però també ho dic. Podríem intentar montar un grup d’avaluació de la qualitat a les escoles. Ja ja.
moz — 11/12/04
Llegir, tothom en sap i si la cosa es interessant, no cal patir que ho llegiràn. El problema de que no es llegeixi: manca de publicitat.
En quant al tema de la comprensió lectora, crec que s’hauria de treballar-la una hora diaria, amb tot tipus de textos i encarada a tota mena de temes, això si al cicle inicial de la primaria, per que desprès el nen es pot començar a revelar (com jo contra la radicació i la notació científica) per que creu que el prenen per estúpid.
xim-xim — 12/12/04
moz, llegir no en sap tothom i si no es llegeix és manca de motivació, no de publicitat.
Dic que no en sap tothom perquè a la meva classe de quart d’ESO hi havia més d’un alumne que llegia síl·laba per síl·laba i saltant-se lletres. Una persona que als 16 anys llegeix pitjor que una de 10, no crec que es pugui dir que sap llegir.
Si la cosa és interessant, llegiran… bé, com es pot fer una cosa interessant si té 100 pàgines i tu has trigat mitja hora a llegir les 2 primeres i a sobre no les has entès?
Parles de manca de publicitat. Sí, és cert que no se’n fa gaire de llibres, però també se’n fa contra el tabac i bé que la majoria de joves fumen… Jo crec que el problema és de la família. Si els teus pares no han agafat un llibre en sa vida, i és una cosa que et ve de l’escola, és normal que l’associis amb deures=feina=avorriment. Jo més que manca de publicitat en diria manca d’educació (“educació lectora”, vull dir).
anna — 12/12/04
D’acord amb tu xim-xim. Tots i totes hauríem de ser conscients que som responsables de l’educació lectora. De motivar i d’acompanyar als nostres fills en la lectura. Sóc mestra, però també sóc mare i també em preocupa el fet de la desmotivació pr la lectura.
Crec, com l’indovinello, que estaria bé exigir estudis que plantegin solucions i propostes, és a dir no només busqui culpabilitzar si no ajudar a mares i pares per saber com motivar a la lectura dels seus fills…. i ídem amb els mestres, és clar.
indovinello — 12/12/04
Anna, som vells coneguts d’altres debats d’educació ;-). T’he sentit dir que t’agrada actuar, i, pel que he pogut veure dels teus treballs, n’estic convençut. Jo no en se d’educació, però també m’agradaria actuar i tinc capacitat crítica i d’aprenentatge (crec). La pregunta concreta és: que podem fer per que la realitat que s’ens descriu canvii?
Aporto una cita per que es vegi quan greu és el problema:
“El Secretari d’Estat per l’Educació ha justificat els pobres resultats dels alumnes espanyols al·legant que “els espanyols senten ansietat davant les matemàtiques””
anna — 12/12/04
Et contestaré al vespre, ara he de marxar… li donaré voltes al tema.
moz — 12/12/04
Bé, m’he oblidat de dir que logicament, junt amb la comprensió lectora, també s’els ensenya a llegir. O no ho heu deduit per que no enteneu el que llegiu? xD. Tot i els vostres arguments, segueixo pensant el de l’alterior comentari…
indovinello — 12/12/04
Moz, jo particularment aprecio molt qualsevol comentari constructiu com el teu: crec en el “pensament cooperatiu”. Com molt bé dius, la motivació i la “publicitat” són dos factors imprescindibles per a la educació. Però dona’t una volta per internet i busca “PRISA OCDE” i comença a llegir: estem davant d’un problema greu i complexe. A part dels dos factors que tu apuntes n’hi han molts més i s’han de conèixer tots per entendre la magnitut del problema.
anna — 12/12/04
Hola de nou.
Crec que precisament per la seva complexitat i gravetat hem de fer una reflexió tranquil.la.
No podem caure amb dramatismes i tampoc amb un retrocés. Crec que el resultat d’aquest informa va de “perles” a aquells (principalment un sector de professorat de secundària) que han criticat la reforma des dels seus inicis: per tenir nens petits a l’institut, per tenir nens barrejats de diferents nivells, perquè segons ells aquesta reforma anava predestinada al fracàs escolar i a baixar els nivells.
L’informe PISA ha avaluat uns continguts, però no ha avaluat que fan les famílies ni el que fan els profes.
Això ho hem d’avaluar nosaltres, és clar.
Per tant crec que la reflexió l’hem de fer a partir del que tenim, del moment actual i de la feina feta, i no basar-nos amb crítques al sistema que l’únic que pretenen és tornar enrera (alumnes separats per nivells), per aquest motiu poso en qüestió el que últimament està plantejant el Cardús.
Passo docs a proposar:
Crec que hi ha iniciatives interessants que estan plantejant la motivació a la lectura. Les podem trobar a:
http://bidoc.ub.es/pub/bescolar/enlaces/enlaces_frames.htm
Tant a la secció d’enllaços institucionals com a la secció d’enllaços de biblioteques escolars a internet.
Hem d’aprendre d’aquestes iniciatives, lligar les noves tecnologies al llibre, és a dir a la biblioteca.
Trobar recursos (i si no els tenim exigir-los com a pares i com a profes) per a poder donar a cada alumne el que necessita, i a partir d’aquí fer-los avançar.
Els pares i profes hem d’anar junts per tal de poder exigir escoles públiques de qualitat, tant a primària com a secundària, i això el que vol dir és que els centres educatius puguin tenir el perfil de professorat necessari per a poder tirar els seus projectes pedagògics sense problemes… és clar que amb això, hi haurà sindicats que no estaran d’acord amb mi, perquè presuposo que el perfil del professorat està molt per damunt del se número d’antiguitat i de la seva pata-negra de funcionariat (és a dir que si hi ha un provisional o interí que funciona i es demostra que tira el projecte endavant… no cal que un funcionari li prengui el lloc, més si aquest igual no està d’acord amb el projecte pedagògic.
Per altra banda, seria necessària més formació pedagògica al professorat de secundària, la majoria d’ells s’han adaptat molt favorablement als canvis proposats i és francament admirable la feina que fan, més si tenim en compta que molts d’ells estaven més preparats per atendre als “nanos de bup” que no pas a la “quitxalla de 1r i 2n d’ESO”… s’han adaptat sols i com han pogut, però no se’ls ha dotat des de l’administració de la formació adequada. Això s’ha de solucionar. Si els hi oferim formació alhora els estem recolzant.
Bé, són algunes idees, no són pas solucions, aquestes cal trobar-les i cal pensar, són simplement comentaris, pensaments en veu alta que cal anar polint.
No se si et serveix, indovinello. 😉
indovinello — 12/12/04
Anna, lenfoc del que escric és el següent: entenc tots dos que estem intentant aportar el nostre punt de vista dintre dun procés cooperatiu. Tant de bo sen afegissin més bloggers, que Moz i xim-xim sembla que també tenen coses a dir i tenen un punt de vista diferent del nostre, intueixo que, en part, degut a ells encara són alumnes.
Per tant, passo a fer una enumeració de temes més freda que maca, però intentant eliminar ambigüitats en la expressió:
1) Tema preliminar: Veig lambient enrarit, que hi ha moltes crítiques que van dun cantó cap a un altre. Et ben asseguro que jo no he estat mai part de cap bàndol ni coneixo qui forma part dels bàndols. Si algú vol cooperar, benvingut sigui vingui don vingui.
2) Sistemes per a mesurar lensenyament: Tens tota la raó tot sistema per mesurar la realitat és imperfecte (reflexió Kantiana sobre el coneixement: diu el colom: com volaria de lliure si laire no existís. I no sen adona que és justament laire el que li permet volar. També podria parlar del principi dincertesa de Heisenberg o de tants i tants pensaments i pensadors ) Estarem dacord doncs que el pitjor és no conèixer. Però els nostres coneixements tampoc poden estar basats en informacions elaborades pel propi interessat, correríem un risc immens dequivocar-nos, i, si es dona el pitjor dels casos, encara estaríem més lluny de la realitat que no sabent-ne res: el principi dindependència de qui elabora les dades ha de ser sagrat. En aquest sentit, la font dinformació menys imperfecta que coneixo és linforme PISA de la OCDE, que, si no estic mal informat, es dona a conèixer cada any, i dic això per què recordo un informe no gaire llunyà en el temps que parlava de Canada com el lloc on els nens entenen millor el que llegeixen i Corea del sud com al lloc on els nens tenen millor nivell de matemàtiques.
3) Propostes: Les teves són una excellent manera de començar. Entenc que, si mes no inicialment shaurien tractar les dues àrees que entenc que són més problemàtiques i que, a més, conformen el que entenc que és la base del coneixement per què doten als nens de eines per a enfrontar-se a la resta dàmbits del coneixement: la llengua i la matemàtica (entenc que la lògica i va dintre, de fet la lògica és la gran oblidada, però en forma part del llenguatge i de la matemàtica). És a dir som éssers per a la comunicació i sense la llengua no som res, però també som éssers per al pensament i per al pensament abstracte i sense la lògica/matemàtica tampoc no seríem res (altrament hauríem de transmetre lògica via lensenyament de la llegua, que també seria una bona alternativa). Les teves propostes, cobririen làmbit de la llengua. Jo intentaré buscar informació a diferents webs de làmbit de la matemàtica i miraré daïllar propostes.
4) Com fer força per que el sistema educatiu tingui aquella component que tot sistema dinàmic que progressa cap a un objectiu necessita: prendre mesures objectives (diguem-ne independents) del seu funcionament, aïllar punts crítics i prendre mesures correctores. Sempre tenint en compte que lòrgan de control i dexecució han de ser independents (és la eterna lluita de la democràcia, per exemple.)
5) Quins són els objectius que la societat atribueix a la educació? Quins no es poden complir i quins si?
Com veus, molts són els punts i cal anar a pams, a més, jo tinc moltes preguntes però poques respostes. Ni tan sols tinc molt clar que hi siguin totes les preguntes rellevants i estiguin expressades de manera convenient. Però entre les teves propostes i les meves preguntes igual fem quelcom! 😉
anna — 13/12/04
Una idea més. No estic sentint massa la relació de pressupostos destinats a l’educació, en canvi l’informe PISA si parla, és més fa la relació directa entre països pobres i països rics…. fet que em fa pensar: Spain és ric o pobre? Serà ric o pobre, però quanrts diners es destinen a l’educació? En quin rànquing estem?
No se per què, però em sembla que hi ha una certa relació.
http://www.oecd.org/document/18/0,2340,fr_2649_201185_34010578_1_1_1_1,00.html
Està en francés però parla de l’informe.
indovinello — 13/12/04
És un punt més a incloure i a estudiar. Crec que la idea fonamental és eficàcia: s’en han de dedicar calès a objectius i fer-los servir de manera òptima.
Tot i així, crec que un estudi ha de començar per coses més abstractes, i finalitzar en allò concret. que n’opines? és a dir, avançat l’estudi s’haurà de esbrinar en quins punts crítics no s’en dediquen de recursos i justificar la necessitat i ús a fer-ne i on s’en dediquen però no s’en treu profit (si es que som capaços d’arrivar a aquest nivell de detall)
indovinello — 13/12/04
Estic d’acord amb el que diu el link. Em sembla que un bon resum seria:
Dans l’ensemble, les pays riches tendent à obtenir de meilleurs résultats que les pays pauvres en matière d’éducation, mais il y a des exceptions : le revenu national de la Corée, par exemple, est inférieur de 30 pour cent à la moyenne de l’OCDE, mais ses élèves figurent parmi les meilleurs des pays de l’OCDE. Il n’est pas non plus indispensable de dépenser beaucoup pour réussir : un certain nombre de pays, dont l’Australie, la Belgique, le Canada, la Corée, la Finlande, le Japon, les Pays-Bas et la République tchèque, réalisent un bon “rapport qualité-prix” dans leur système éducatif, alors que certains des pays les plus “dépensiers” se situent au-dessous de la moyenne de l’OCDE.
Les résultats de PISA 2003 laissent à penser que les élèves tout comme les écoles réussissent le mieux dans un contexte caractérisé par de fortes ambitions que confortent des relations étroites entre enseignants et élèves,
Dans la plupart des pays qui ont obtenu de bons résultats, les collectivités locales et les écoles jouent aussi un grand rôle dans la définition du contenu de l’enseignement et/ou l’utilisation des ressources, et bon nombre d’entre elles ont entrepris de mettre en place des classes hétérogènes.
També he pogut llegir que paisos com EEUU o Itàlia son dels que més recursos destinen i els resultats no ho refleteixen.
Be, continuo pensant que ara per ara és massa d’hora per entrar en detall. La meva idea és redactar una rel.lació d’objectius i un mètode de treball per crear un grup de treball. què et sembla?
indovinello — 13/12/04
Recordava haver llegit dades de gasto:
http://www.acesc.net/vanguardia177.htm
resum:
Otro de los datos que aporta el INE es el referido al gasto público total en educación, que en el 2001 en España se situó en el 4,4% del PIB, siete décimas por debajo de la media de la UE(5,1%). Lo que resulta también preocupante es que España gasta cada vez menos en educación, ya que ha pasado del 4,9% en 1996 al 4,4% de 2001.
Tampoc és alentador, però insisteixo en anar de lo abstracte a lo concret.
Salutacions.