Un comentari a “MATEMÀTIQUES DIVERTIDES”

1. ma — 17/10/04
   no veig k té d’agradable i divertit.
   Aquesta animació l’únic k t’ensenya és a comptar els costats d’un poligon.
   Tampoc veig pk s’ha de fer “agradable i divertit”, només és comptar els costats i sumar-los eh!
   anna — 17/10/04
   ma… és que calcular el perímetre és justament això:…. sumar els costats d’un polígon, és a dir comptar i sumar. No pots demanar més a una activitat que té com a objectiu comptar i sumar, però si et fixes, el títol de l’activitat és PERÍMETRE!!
   moz — 17/10/04
   Cada dia us entenc menys als profes… Suposo que cadascú té els seus gustos i les seves idees.
   ma — 17/10/04
   anna, certament l’animació tracta de perimetres, en això estem d’acord però akst no era el tema. Jo dic k no veig kin sentit té intentar fer agradable i divertit aprendre a calcular perimetres.
   Ara mateix he recordat una profe volia fer-nos ‘agradable i divertit’ aprendre els paisos i les seves capitals. Només dir que ens divertiem perquè perdiem el temps fent coses rares i no apreniem les capitals. És el k té voler fer invents.
   Jo també he vist videos de química a classe, i tmb eren una pèrdua de temps. Que es poden veure? Sí, però la realitat és la k és.
   anna — 17/10/04
   Bé, continuarem amb les definicions:
   DIDÀCTICA: Ciència que orienta i dirigeix el procès d’aprenentatge
   Quan jo era petita l’aprenentatge era molt memorístic, i les coses es feien perquè s’havien de fer, no hi havia el que avui anomenem “aprenentatges significatius”.
   Quan la meva mare era petita, l’aprenentatge es basava en allò de “la letra con sangre entra”… i el que era impepinable és que entrava! Fins i tot hi ha qui diu que abans la gent tenia més cultura.
   Avui en dia els plantejaments pedaògics es basen en la comprensió dels continguts i en la motivació. I aquí m’apropo a intentar respondre a la teva pregunta: per què s’ha de fer agradable l’ensenyament? Podriem dir que per motivació… però jo et faria una altra pregunta i és: Per què si ens empenyem en fer-nos més agradable la vida quuotidiana no podem fer el mateix en l’ensenyament i els aprenentatges quotidians (fins i tot aquests rotlllos de calcular perímetres!).
   Per cert moz, no pateixis, això que tu anomenes profes és veritat que som un pèl extranys… fins i tot hi ha qui diu que som una espècie amb perill d’extinció.
   ma — 18/10/04
   Jo fa temps k no hi vaig a l’escola, però em sembla k amb això de fer les classes ‘agradables i divertides’ l’esteu transformant en un parc temàtic/guardaria.
   A mi ja em sembla bé k no s’ensenyi amb el lema “la letra con sangre entra”, però això no et dona la raó.
   A mi em sembla molt bé el k diu el diccionari, però si vols defensar la teva posició, sàpigues k el diccionari no ho farà per tu.
   L’únic k es necessita per ensenyar què és el perimitre és posar-te davant dels alumnes i dir-los k és la suma de les longituds del costats. I això no és antiquat ni res, perquè algun dia necessitaran saber què és un cosinus i no tindran una animació k els ho expliki però si un diccionari.
   anna — 19/10/04
   Bé. Seguiré el teu exemple: només necessito ensenyar-te, per tant mostrar-te.
   No són cosinus, si no còniques, i és d’un xaval (és clar, per mi xaval) de 1r de batxillerat:
   Pàgina que proposa un estudi de les còniques des del punt de vista analític i amb finalitat didàctica:
   http://www.xtec.es/iesterresdeponent/comunitat/mbergada/index.html
   anna — 19/10/04
   En sap molt i utilitza animacions.
   ma — 20/10/04
   certament, akst de les paraboles ja és una altra cosa. Llàstima k ja m’ho sàpiga això de les paraboles
   Ara una experiència personal, i k cada u entengui el k vulgui: Jo quan estava a la universitat vaig descobrir uns videos a la biblioteca k parlaven justament del k ensenyaven a classe, me’n vaig mirar uns quants i no vaig aprendre res.
   anna — 21/10/04
   És possible. Els mitjans són els mitjans, no per molt que siguin vídeo o mitjans audiovisuals garantitza que el contingut sigui bo. El que importa serà el guió i les persones que l’han creat.
   Ah! Una altra experiència personal, crec que per molts repetida, quan vaig anar a la universitat vaig entrar pensant que aprendria la tira, vaig sortir dient que no havia après res… i quan vaig entrar en una classe (com a mestra) per primera vegada vaig ser conscient que tenia molt per aprendre i que no deixaria mai de fer-ho. I continuo aprenent.
   ma — 22/10/04
   si, però per molt bo k sigui el guió i les persones k l’han creat amb un video no es poden aprendre matemàtiques, per exemple.
   Això és com els cursets d’anglès per correu, senzillament no es pot aprendre anglès per correu, i punt. Clar k aprendràs algo d’anglès, però no es pot dir k saps anglès si tot el k has fet son cursets per correu.
   anna — 22/10/04
   L’única manera d’aprendre anglès és parlant-lo. El millor: ves a un pais que el parlin.
   Parles de vídeos, però quanta gent hi ha que ha fet anglès durant anys i no el domina gens? Amb el francès no passa el mateix.
   anonim — 29/10/04
   Hola nois i noies. A mi l’aplicació em sembla correcta simplement perque és una froma de comprendre els conceptes d’una maera més visual, més real, més intuitiva… és a dir més de tot. Arriba a més diversidad d’alumnes, de formes d’entedre que no sigui la purament textual i oral com sempre. Mireu el de prismes en http://genmagic.org. OK?

   Respon ↓