Category Archives: General

En Benet i el seu roure

en-benet-i-el-seu-roure-7Si no coneixeu aquest conte us el volem recomanar, és preciós! És “En Benet i el seu roure” de Claude Levert, il·lustrat per Carme Solé Vendrell, editorial Miñón.

Llegiu aquest fragment i ho comprovareu:
“Tot d’un plegat, en Benet, es fixa en una cosa. A les branques, una mica pertot arreu, petits borrallons, suaus i flonjos, butllofen l’escorça. Gratant una mica s’hi poden veure unes puntetes verdes. D’un verd tendre, trencadís. Tot l’arbre sembla estar-ne ple. I cada albada sembla inflar els dolços borrallons als mateixos indrets de les fulles caigudes. Deu ser una altra malaltia? No, és massa bonic per ser un mal. Llavors en Benet se’n va a veure els arbres del voltant. Te?, resulta que tots tenen aquests mateixos borrallons cotonosos escampats per les branques!”

A la sessió d’avui amb els alumnes de primer hem narrat el conte. Els ha entusiasmat. Després ells mateixos, amb el suport d’unes làmines amb les il·lustracions del conte, han anat re-explicant el conte i ho han fet d’allò més bé. Ben aviat els gravarem perquè vosaltres mateixos els sentiu.

Fa pocs dies, vam veure a Pinzellades al món una proposta que ens va agradar molt. Suggerien fer targetes a partir de la silueta d’una fulla, pintant al seu interior tot allò que volguessin. Com a mostra mostraven aquestes  fulles de  Jenny Bowers.

jenny-bowers2jenny-bowers1

Així que els hem plantejat que imaginessin el seu arbre, però havia de ser un arbre fantàstic, que tingués les fulles decorades amb allò que els agradés més.  La propera sessió la farem amb el Sumo Paint i dins la targeta escriurem un poema que aprendran de memòria.

Ah! i el recitaran i el gravarem. Publicarem el muntatge amb les fulles i el poema recitat i us proposarem un joc: podeu endevinar, a través de la veu, qui és el que diu el poema?

Els més petits de l’escola a la biblioteca

Cada curs, quan un nou grup de pàrvuls 3 anys visita per primer cop la biblioteca, passem una tarda especialment divertida. És fantàstic veure les seves cares quan coneixen la nostra mascota, en Bigotis, i aquest els parla i els mostra la seva casa. Miren el seu llit on hi ha un mini llibre que llegeix abans d’anar a dormir, el seu peluix, la tauleta parada, el llum que encén quan es queda sol i tot està molt fosc,…

La setmana passada els vam enviar una postal on els convidàvem a venir a la biblioteca, un lloc màgic ple de contes. Ja havien entrat un dia, quan tornant de l’aula de música els vaig fer passar un moment i els vaig ensenyar alguns contes. Però avui era diferent! La seva mestra, la Marina, en rebre la invitació havia parlat amb ells i havia aconseguit que tots estiguessin il·lusionats i amb moltes ganes de conèixer al nostre ratolí. Un a un, una a una, han anat presentant-se i rebent un petó del Bigotis que els feia pessigolles. Reien, el tocaven, l’abraçaven.

I després hem escoltat el conte que teníem preparat per a l’ocasió, provocant la seva intervenció.

84-8441-130-3_g¿Dónde está mi mamá? de Jo Brown, editorial Montena Mondadori, és un conte divertit.  Un ou cau del niu i baixa rodolant una pendent. En trencar-se apareix un petit cocodril que, de seguida, busca la seva mare. A cada animal que troba li pregunta si és la seva mare i tots li fan passar proves  que ell no supera. El mico vol que es gronxi a l’arbre, el tigre que faci tombarelles a l’herba, la zebra… Finalment troba la seva mare i els seus germans.



84-8441-130-3i184-8441-130-3i284-8441-130-3i3












Després de la narració, d’una capsa de colors han anat sortint els titelles del conte i, junts, hem tornat a explicar el conte. La seva participació m’ha sorprès, espontanis i desinhibits, amb la seva mitja llengua recordaven les proves que cada titella posava al petit cocodril i reien, reien molt.

En Bigotis els ha regalat un cocodrilet petit i molts contents han tornat a la seva classe. La primera visita a la biblioteca ha estat com volíem, una experiència viscuda amb molta il·lusió.

Els gegants i capgrossos d’Esplugues

A finals de setembre, per Sant Mateu, vam celebrar la Festa Major d’Esplugues.
L’escola sempre fa activitats a l’entorn d’aquesta diada. Consultem el programa de festes, parlem i llegim les possibilitats que hi ha de participar segons els gustos de cadascú, ens visiten els gegants i els capgrossos de l’escola, preparem diverses actuacions musicals,…
Des de la biblioteca volíem aprofitar per presentar al cicle inicial la llegenda que parla de l’origen dels gegants d’Esplugues, el Mateu, la Marta, la Caterina i el Quim. I llavors vaig recordar que, quan la nostra població va ser Ciutat Gegantera de Catalunya, la colla d’Esplugues ens va portar molts exemplars d’un llibre amb diverses llegendes relacionades amb els gegants i els capgrossos de la ciutat. Es tracta d’un recull de llegendes que es va començar a gestar pels voltans de la festa de Santa Magdalena de l’any 1996 en una reunió de la Colla de Geganters.
Al pròleg hi diu: “Mentre parlàvem del ball de Nans d’Esplugues, sembla que els capgrossos, ben arrenglerats al prestatge, ens escoltaven immòbils, amb la mirada perduda. Aleshores algú se li va acudir posar-los un nom. I… perquè no un nom relacionat amb algun personatge, un lloc o un fet d’Esplugues? Quan tothom estava callat pensant el nom més escaient, amb gran sorpresa dels reunits, aquells caps de cartró van anar xiuxiuejant, temerosos, ara l’un, ara l’altra: “Jo sóc la Rajoleta; jo en Cargolí,…”
I va ser després d’aquesta reunió que en Victor Febrer va començar a teixir aquestes llegendes que ara teniu a les mans”

Una de les llegendes que recull és precisament “El cavaller de Cal Picalqués”, explicada en una auca. Vam aprofitar per rellegir el document i, parlant amb les tutores de Cicle Superior, vam decidir presentar-lo als alumnes de cinquè i sisè de Primària.
Avui hem engegat un petit projecte amb ells per donar a conèixer aquestes llegendes, lligades a la història i la tradició del nostre poble, a tota la comunitat i, perquè no, a la resta d’Esplugues.
La sessió ha començat presentant un altre llibre que forma part del catàleg de la biblioteca: “Petita història d’Esplugues de Llobregat”, col.lecció, Petites històries; 113 . Hem llegit alguns fragments: el que explica el perquè del nom del nostre poble i el que ens interessava, la llegenda del cavaller.
A continuació hem comparat aquesta narració amb l’auca que si us interessa podeu consultar aquí.
Hem analitzat les semblances i diferències i les característiques d’un auca. La consulta de “la paret de les auques”, un espai d’Internet l’IES Pius Font i Quer de Manresa dedicat a les auques sobre diferents autors o temes de Llengua i Literatura Catalana, ha estat molt interessant.
Després de cercar l’auca de la biblioteca o la de Josep M. Folch i Torres, escriptor que dóna nom al nostre centre, hem llegit l’auca de les auques que explica com es fa un auca.
Una feina molt interessant la d’avui. A partir d’ara cada grup de cinquè i sisè triarà una llegenda diferent, la llegiran, es repartiran la història entre tots i, per parelles, faran les vinyetes de l’auca.
Disposaran de diverses webs per consultar i d’un diccionari de rimes. En acabar prepararem una presentació o vídeo que publicarem per donar-la a conèixer i seran ells mateixos qui us explicaran la llegenda.
Us oferim ara el cartell que l’any 1997 anunciava que Esplugues era Ciutat Gegantera i una mica d’informació que podreu ampliar si consulteu el web de la Federació de colles geganteres del Baix Llobregat.

“La festa de la Ciutat Gegantera de Catalunya fou instituïda per l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, l’any 1985, com la gran festa de tot el món geganter. Actualment en aquesta festa hi participen uns 5.000 geganters i prop d’unes 500 figures, entre gegants, gegantons i gegantets, i més de 400 músics (grallers, dolçainers, flabiolaires, tabalers, etc.)

La celebració de la Ciutat Gegantera nasqué inspirada en la Trobada Internacional de Gegants de Matadepera de 1982, la qual suposà una festivitat assenyalada que congregà en aquesta població vallesana un gran nombre de gegants com feia molt de temps que no es veia, així com amb la presència de gegants de fora de les nostres fronteres. La primera Ciutat Gegantera de Catalunya es realitzà tres anys més tard, l’any 1985 a Sallent, al Bages.
I des de llavors exceptuant l’any 1996 tots els anys s’han celebrat en una població diferent de Catalunya, essent la comarca del Baix Llobregat una de les més prolífera en organitzar aquest esdeveniment extraordinari en el món geganter.”

També ens ha semblat interessant aquests vídeos:
Per saber com es fan els gegants:

Edu3.cat

Edu3.cat

Dolors Sans, Gegantera, des del seu taller de Pacs del Penedès, ens convida a veure alguna de les seves creacions.

Edu3.cat

El primer dia del nou curs

Per fi la biblioteca torna al seu ritme normal. Molts de vosaltres heu vingut aquest mes de setembre i us l’heu trobat tancada al migdia i a l’hora del pati. Desitjàvem tant com vosaltres obrir de nou les portes però hi havia moltes tasques pendents que no podien esperar més.

Així que benvinguts tots i totes de nou! Estem contentes, el primer dia ha estat fantàstic. Molts nens i nenes de tots els cursos ens heu acompanyat. A l’hora del pati l’ambient era d’allò més participatiu. Mireu, mireu!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DwGLz-D3EZ4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

10 idees per crear bons lectors

Pares i mares, us recomanem que visiteu el blog leer.es. Trobareu un espai sobre la lectura adreçat especialment a les famílies amb consells, activitats, vídeos,… molt interessants.

I per començar a fer boca llegiucaptura-de-pantalla-2010-07-07-a-las-221114

Compartir

El plaer de la lectura  s’encomana llegint junts. Llegim contes, novel·la, còmics, a Internet …

Acompanyar

El suport de la família és necessari a totes les edats. No els deixem sols quan, aparentment, saben llegir.

Proposar, no imposar

És millor  suggerir que imposar. Evitem tractar la lectura com una obligació.

Respectar

Els lectors tenen dret a triar. Cal que estem pendents dels seus gustos i de com evolucionen.

Donar Exemple

Les persones adultes som un model de lectura  per a nens i joves. Llegim davant d’ells,  gaudim llegint.

Estimular, encoratjar

Qualsevol situació pot proporcionar motius per apropar-se als llibres. Deixem sempre bons llibres a l’abast dels nostres fills.

Escoltar

En les demandes  dels infants i dels adolescents està el camí per continuar aprenent. Estiguem pendents dels seus dubtes.

Demanar consell

El col·legi, les biblioteques, les llibreries i els seus especialistes seran excel·lents aliats. Visitem-los!.

Ser constants

Tots els dies cal reservar temps per llegir. Busquem moments relaxats, amb bona predisposició per la lectura.

Organitzar

La desorganització por estar renyida amb la lectura. Ajudem-los a organitzar-se: el seu temps, la seva biblioteca,…

Per reflexionar!

Fa uns quants dies  al blog “El racó de la Biblioteca” de l’escola Mare de Déu del Remei, vaig tornar a veure un vídeo que ja coneixia i que avui comparteixo amb vosaltres. Sincerament és hora de reflexionar.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1UKaTuxave4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Esperant un nou curs

La biblioteca ha tancat per aquest curs. Encara queden moltes tasques organitzatives pendents; intentarem avançar-les al màxim aquests dies de juny que queden. Però sentirem el silenci, la falta de somriures, els comentaris espontanis i divertits dels nens i nenes que diàriament passen estones amb nosaltres. Quan arribes un dia a l’escola una mica trista o desanimada, la millor teràpia és rodejar-te d’alumn@s, explicar un conte, xerrar amb ells mentre llegeixen o trien un llibre, escoltar-los i guiar-los mentre treballen amb l’ordinador, anar de bòlit per poder atendre les seves demandes,.. T’oblides de tot! Tornen els somriures, les mirades de complicitat amb la meva companya o amb altres mestres. Per això ja parlem de nous projectes, de coses que intentarem fer l’any vinent:   trobades amb pares i mares a la biblioteca, intentar que ens contagiem tots amb la màgia dels contes i obrir una nova via de comunicació  sobre tot allò que us interessi; coordinar millor les propostes de la biblioteca amb la vida real de les aules; obrir més canals que facilitin l’intercanvi d’opinions,  propostes i interessos dels nens i nenes,…

Aquest ha estat un curs especial, la biblioteca s’ha fet més viva que mai, hem viscut moltes experiències fantàstiques. Les millors les que ens han regalat els alumn@s però també alguns pares i mares, companys de dins i fóra de l’escola,…

La baldufa daurada aconseguida amb els Premis Espiral i, sobretot, l’emocionant entrega de premis a Madrid,  ens ha fet acabar el curs en un núvol.

Esperem que la biblioteca, en obrir novament les seves portes, sigui capaç de continuar encomanant il·lusió, ganes d’engrescar-se en nous projectes, de compartir experiències, d’aprendre junts divertint-nos. Nosaltres posarem tot el que puguem de la nostra banda.

Ah! i no penseu que això és un comiat. Continuarem escrivint al llarg de l’estiu, encara tenim coses pendents! Fins sempre!

50 ratolinets a la biblioteca!

Dijous passat vaig anar a fer un encàrrec al Parvulari. No vaig poder evitar fer una volteta per les classes de pàrvuls 3 anys i, només entrar, molts nens i nenes van preguntar pel Bigotis. El mes de juny no han vingut a la biblioteca ja que prioritzem les hores que tenim a tasques de gestió (recuperar llibres en préstec, expurgar els que estan en mal estat, canviar teixells que encara hi ha fets a mà,…).  Les mestres em van demanar si podien passar una estoneta a acomiadar-se de la mascota i, ràpidament, la meva companya i jo vam començar a pensar un regalet perquè, al llarg de l’estiu, recordessin la biblioteca.

Cercant per internet vam trobar un barret de ratolí molt divertit però… quina feinada en tan poc temps! fer cinquanta barrets!.

La il·lusió d’imaginar dues classes de ratolinets contents i mirant-nos amb les seves carones felices va fer que no descartéssim la proposta. Vaig demanar a les mestres de sisè si un grupet d’alumnes ens podien ajudar i apa! som-hi! a treballar. Va ser un plaer veure com els grans treballaven en cadena, tallant bases de barrets, orelles, ulls,…, enganxant les peces i muntant els ratolins.

La secretària del centre, la Marta, va venir també i, entre tots, divendres a les dues ja teníem els barrets acabats. Fantàstic!

Satisfetes, avui hem fet una sessió molt emotiva amb els petits. Han anat explicant, amb la seva mitja llengua, el conte que més els havia agradat dels que havíem explicat a la biblioteca. Els recordaven gairebé tots. Quan hem tret els barrets s’han aixecat al moment, tots volien el seu. Mireu que macos estan i escolteu quins són els seus contes preferits. Al principi podeu veure com han treballat els de sisè.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_ur_4UPdqao" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Fins el proper curs nens i nenes, continuarem gaudint plegats d’estones meravelloses a la biblioteca.