Aquest matí ens han visitat els nens i nenes de pàrvuls 5 anys. Han passat una bona estona amb la narració de “El Grúfal” i han creat els seus monstres, igual que fa poc ho havien fet les classes de pàrvuls 4 anys.
Perquè també vosaltres conegueu aquest terrible monstre us oferim aquest vídeo
I uns quants recursos per a tots aquells que sou molt valents i us agraden els personatges terrorífics.
El Peix Irisat és realment bonic i molts peixets de l’oceà on viu li demanen una de les seves escates brillants. Però el peix és tan presumit que prefereix perdre tots els amics abans de despendre’s de cap escata. Però el pop Octopus li dóna un bon consell i…
La narració d’aquest conte sempre és molt ben acollida pels nens i nenes petits. Els encanta!
Després de la narració i amb l’ajut de dos titelles, hem reproduït el diàleg entre el peix irisat i el peix petit que sempre li demana una escata.
Abans de marxar, en Bigotis els ha regalat una xapa amb el peix protagonista del conte.
També amb els més petits parlem de la diada de Tots Sants. Hem començat amb els nens i nenes de Pàrvuls 4 anys comentant la tradició d’explicar contes de por al voltant de la llar de foc.
Hem aprofitat per presentar “El Grúfal”, un conte de Júlia Donaldson, una de les autores de literatura infantil més populars del Regne Unit, il·lustrat fantàsticament per Axel Scheffler. Si voleu fullejar el llibre cliqueu sobre la imatge de la portada.
Mentre un ratolí passeja pel bosc es troba una guineu, un mussol i una serp. Tots se’l volen menjar. El ratolí els dirà que està esperant un grúfal. I què és un grúfal? Un ésser monstruós a qui tothom té por. Però de veritat existeix el grúfal o és una invenció del ratolí?
El moment de màxima expectació ha estat quan els hem demanat si volien conèixer al protagonista del conte (un peluix que tenim). Alguns no ho tenien gaire clar però, passats els primers moments de neguit, tots l’han tocat i hem pogut repassar les característiques físiques del monstre.
Si un ratolí pot inventar un monstre esgarrifós nosaltres també ho podem fer! Dit i fet, amb els portàtils hem anat a BuiLD YouR WiLD SeLF i, per parelles, hem creat el nostre personatge fantàstic.
Avui ens ha visitat l’altre grup de pàrvuls 5 anys. S’han entusiasmat amb el conte de la rateta presumida.
Hem passat el vídeo de l’escola “Poeta Juan Ochoa”, publicat per Xarxa Vives media amb dibuixos de Miguel Alonso. Mireu-lo, és fantàstic.
I després la narració amb instruments musicals!
A què es nota que s’ho han passat bé? Ells mateixos ho explicaven en marxar. Deien ” M’ho he passat molt bé a la biblioteca”; “no m’ha agradat…, m’ha encantat!”
S’apropa la diada de “Tots Sants”, una de les festivitats més antigues en el món cristià.
En aquest web trobareu molta informació sobre l’origen i els costums d’aquesta festa. Us reproduïm una petita part:
“Sembla que la nostra festa deriva, en concret, de la festa celta dels morts, anomenada Samain o Samhain en els llenguatges gaèlics. El culte als difunts era una part molt important de la religió dels antics celtes, fet encara avui constatable en la riquesa i la varietat de les tradicions folklòriques relacionades amb els morts que conserven els pobles d’arrel cèltica. Per als celtes, l’any estava dividit en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. Els dies del Samain obrien el període d’obscuritat. Eren considerats uns “temps fora del temps”, entre les dues meitats de l’any, i les terres de l’altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans.
Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.”
Per aquestes dates, a l’hora de l’esbarjo, un grupet de mestres expliquen a la biblioteca històries protagonitzades per fantasmes, ogres, bruixes,… L’ambient es prepara per l’ocasió: es disfressen, porten objectes misteriosos i ens quedem a les fosques il·luminats només per la llum d’unes quantes espelmetes.
I vam decidir anar a comprar contes amb noves històries de por. Tenim novetats com:
Avui hem explicat un als nois i noies de cinquè. Es tracta de “El sagristà del Rector de Vallfogona”. I hem encetat una nova feina. Per parelles escriuran microcontes terrorífics que, quan estiguin a punt, us mostrarem. Partint d’un material preparat per a l’ocasió, col·lectivament, hem inventat un conte.
Disposàvem d’un joc de cartes amb personatges diversos (versió ampliada d’un material compartit per Abrapalabra, fantàstic portal de lectura y escriptura creativa que us recomanem). A l’atzar, hem triat un parell. Hem parlat de les característiques d’aquests personatges. Com són físicament? Quin caràcter tenen?. També hem presentat una sèrie de cartes amb escenaris on podria passar l’acció. De mica en mica, amb la participació dels alumnes, hem farcit la història.
Per fer els seus microcontes comptaran amb alguns documents guia que podeu consultar aquí.
L’altra dia exposàvem la tasca que estem fent amb el Cicle Superior sobre els Gegants d’Esplugues. Avui us volem mostrar una part del que, des de l’àrea d’educació musical, fan els més petits en relació als Gegants de l’escola.
Aquest any la Vanesa va escriure una cançó sobre el Martí i la Marieta. Els nens de segon us presenten aquesta cançó.
La lletra de la Cançó de Festa Major diu:
Per la festa major ens visiten uns gegants
La Marieta i el Martí són els més grans
El Pau i la Pepa que són els seus fills
de tots els nens i nenes són amics
Ens saluden “Molt bon dia”
i a l’ escola es fan sentir.
Molt contents ens anuncien
que les festes són aquí
Dos amics els acompanyen,
El Bufó i en Patufet,
dos capgrossos molt marxosos
que ens ho fan passar mol bé,
dos capgrossos molt marxosos
que ens ho fan passar molt bé
Per la festa major ens visiten uns gegants
La Marieta i el Martí són els més grans
El Pau i la Pepa que són els seus fills
porten sempre un detallet per cada nen.
Ens saluden “Molt bon dia”
i a l’ escola es fan sentir.
Molt contents ens anuncien
que les festes són aquí
Dos amics els acompanyen,
el Bufó i en Patufet,
dos capgrossos molt marxosos
que ens ho fan passar molt bé
dos capgrossos molt marxosos
que ens ho fan ………..passar mol bé!
El dia de la Festa Major al nostre centre la van cantar davant dels protagonistes mentre ells ballaven.
Cada curs, quan un nou grup de pàrvuls 3 anys visita per primer cop la biblioteca, passem una tarda especialment divertida. És fantàstic veure les seves cares quan coneixen la nostra mascota, en Bigotis, i aquest els parla i els mostra la seva casa. Miren el seu llit on hi ha un mini llibre que llegeix abans d’anar a dormir, el seu peluix, la tauleta parada, el llum que encén quan es queda sol i tot està molt fosc,…
La setmana passada els vam enviar una postal on els convidàvem a venir a la biblioteca, un lloc màgic ple de contes. Ja havien entrat un dia, quan tornant de l’aula de música els vaig fer passar un moment i els vaig ensenyar alguns contes. Però avui era diferent! La seva mestra, la Marina, en rebre la invitació havia parlat amb ells i havia aconseguit que tots estiguessin il·lusionats i amb moltes ganes de conèixer al nostre ratolí. Un a un, una a una, han anat presentant-se i rebent un petó del Bigotis que els feia pessigolles. Reien, el tocaven, l’abraçaven.
I després hem escoltat el conte que teníem preparat per a l’ocasió, provocant la seva intervenció.
¿Dónde está mi mamá? de Jo Brown, editorial Montena Mondadori, és un conte divertit. Un ou cau del niu i baixa rodolant una pendent. En trencar-se apareix un petit cocodril que, de seguida, busca la seva mare. A cada animal que troba li pregunta si és la seva mare i tots li fan passar proves que ell no supera. El mico vol que es gronxi a l’arbre, el tigre que faci tombarelles a l’herba, la zebra… Finalment troba la seva mare i els seus germans.
Després de la narració, d’una capsa de colors han anat sortint els titelles del conte i, junts, hem tornat a explicar el conte. La seva participació m’ha sorprès, espontanis i desinhibits, amb la seva mitja llengua recordaven les proves que cada titella posava al petit cocodril i reien, reien molt.
En Bigotis els ha regalat un cocodrilet petit i molts contents han tornat a la seva classe. La primera visita a la biblioteca ha estat com volíem, una experiència viscuda amb molta il·lusió.
Fa uns quants dies, la mestra d’anglès al parvulari, la Sònia, ens va comentar que aquest any portaria als nens i nenes de pàrvuls 4 i 5 anys al teatre, a veure la representació de la rateta presumida. Comptava amb nosaltres perquè una de les sessions a la biblioteca la dediquéssim a aquest conte. Així que vam cercar a la biblioteca la història de la rateta i vam triar la versió que ha publicat Kalandraka… ens agrada molt!
Els personatges del conte estan representats per diferents instruments músicals. La rateta és una campaneta, el gall porta picarols,…
Segons explica l’editorial, amb la col·lecció a la pertany aquest conte “intenta apropar i estimular el camí de la lectura a tots, ajudant a trencar les barreres de la incomunicació i fent comprensible el món de la fantasia a molts nens i nenes.”
La Vanesa, la mestra de música, ens ha deixat uns quants instruments i amb quatre fustetes, una mica de plastilina, gomets, gomes i llacets hem preparat aquesta petita i divertida representació.
El millor de tot ha estat l’entusiasme i les ganes de participar dels més petits. Tots volien ser un dels personatges i hem hagut de repetir varies vegades la història. Mireu que bé ho fan!