Category Archives: activitats al C. Inicial

LAS MIL Y UNA HISTORIAS DE JORGE Y NATALIA

Ja hem posat el nostre primer totxo a l’edifici que s’està construint al projecte “Construyendo historias” del que us vam parlar a l’article anterior.

Els nens i nenes de primer estan entusiasmats, desitjant que ens arribin nous contes començats per continuar-los. I han estrenat blog! Fins ara comptaven amb un escriptori virtual com a lloc compartit de mestres i famílies però, per anar publicant les contribucions al projecte, necessitaven un blog. Es diu Folquipetits, visiteu-lo periòdicament per seguir la seva feina.

En aquesta primera participació he pogut participar directament. Vaig anar a la seva aula per presentar el projecte. Vam mirar el blog del projecte, vam parlar del funcionament i de com havíem de participar i vam llegir la part del conte que ens tocava seguir.

Tots els nens volien participar i, per això, vam decidir fer una pluja d’idees entre tots i encarregar el redactat i el dibuix a un grupet de 3 alumnes de la classe. Va ser fantàstic, us ho explicaré! A la nostra història en “Jorge y la Natalia” vivien a una caseta prop d’un llac. Un dia la noia veu un bony verd a l’aigua però, quan torna amb el nen per ensenyar-li, ja no hi és. Ell decideix bussejar per mirar què pot ser i s’emporta una càmera de fotografiar. Quan surt i miren les fotos queden ben parats.

Nosaltres havíem de descriure un bosc, el que sortia a les fotos. Per això vam demanar als nens i nenes que imaginessin com podia ser un arbre sota l’aigua. Com mai hem vist cap ens el podem imaginar com ens agradi. Segur que ha de ser fantàstic, diferent dels que coneixem. Vam cercar per internet imatges d’il·lustracions de boscos meravellosos i, a partir d’elles, com si fossin les fotos que miraven els protagonistes, es va desbordar la fantasia. Moltes opcions interessants per desenvolupar la nostra part del conte: sota el llac hi ha un món diferent, amb arbres plens de bombolles; hi ha arbres dels que pengen joguines, és el bosc on viu el Pare Noel; hi ha un bosc multicolor on viuen fades; hi ha un bosc negre on viuen bruixes que tenen tancats als humans; hi ha un bosc vermell, del foc de l’infern; són arbres-fada, les branques són els seus cabells. En fi, com podeu veure els nens tenen una gran imaginació i ens sorprenen amb la seva gran capacitat per crear escenaris i històries.

Amb un full vam recollir les idees i després tres voluntaris, amb l’ajut de la mestra, van triar una i la van desenvolupar. Entre tots tres i a sobre d’un full blau, van dibuixar el bosc existent sota el llac. Només faltava triar parelles de personatges perquè la següent escola pugui triar qui vivia allà i continuar el conte.  Els nens van gaudir molt, tots però especialment els tres protagonistes finals que, ahir, en veure publicat el seu treball feien unes cares emocionades i sorpreses que feien goig.

El que dèiem en altres posts, compartir un projecte amb altres escoles és una experiència meravellosa que us recomanem a tots. Us deixem el seu primer treball aquí mateix però us recomanem que visiteu el blog del projecte i aneu seguint el fil de les mil i una històries. Aneu triant les opcions que més us agradin  i entrareu en contes realment preciosos.

Se dieron cuenta de que el bulto era misterioso. Miraban las fotos y, al principio, solo veían una especie de burbujas de distintos tamaños y colores. Brillaban y tenían formas de luna, de estrella, de corazón…

Al mirar con más atención vieron que, en realidad, eran hojas de árboles. ¡Era un bosque! Un bosque mágico. El suelo parecía lleno de chicle de menta. En un rincón a lo lejos,se adivinaban unas siluetas borrosas pero ¿de quién? No podían saberlo. ¿Podía alguien vivir en aquel lugar?

¿De quién se trataba? Elige

  • Un gigante y una niña.
  • Un fantasma y un bebé.
  • Una hada azul y un niño.
  • Un leñador y una bruja.

Ah! si féu un volt pel projecte, no deixeu de fer algun comentari al treball dels nens i nenes que hi participen. A ells els fa molta il·lusió llegir-los! Gràcies!

Omplim de poesia la biblioteca!

Aquests dies les sessions de biblioteca amb el Cicle Mitjà i Superior les estem dedicant a la poesia. Presentem llibres fantàstics, llegim alguns poemes i visitem pàgines webs interessants. Nois, noies i mestres hem gaudit molt amb les diferents propostes. Cada grup s’ha emportat en préstec a la seva aula alguns dels títols presentats, amb l’encàrrec de què cada alumne triï el poema que més li agradi per recitar-lo posteriorment davant d’una càmera. També podran seleccionar-lo en algun dels webs visitats. Els enviarem al fantàstic projecte en el que participem: “Poemario colectivo: Poesía eres tú”.

Volia deixar-vos alguns dels llibres que hem seleccionat, per si us són útils.

Un fantasma con asma, de Carmen Gil, editorial Kalandraka. Molt divertit! Hem rigut i ens ha agradat molt!

Margarita, de Rubén Darío , editorial Slepyslaps. “Aquest llibre està dedicat a tots els que, al menys una vegada, han estat princeps o princeses amb la mirada àvida de coneixement, bellesa i experiències” comenten a la presentació de l’editorial.

I si voleu veure els originals que ens regala la il·lustradora, Maria José Olavarría Madariaga, no deixeu de visitar el seu blog.

Abezoo de Carlos Reviejo, editorial SM. Des de la preciosa presentació, el llibre ens enganxa. De la A a la Z trobarem poemes que parlen sobre diferents animals. Les il·lustracions de Javier Aramburu són grans, atractives, modernes, precioses. Us deixo amb algun dels poemes.

captura-de-pantalla-2011-03-08-a-las-163217 captura-de-pantalla-2011-03-08-a-las-163228

Us deixo també algun dels webs que hem visitat i que us recomanem:

El blog Poesia Infantil i Juvenil on trobareu poemes, embarbussamens, endevinalles de tots els temes i en diferents idiomes. Si no el coneixeu, no deixeu de visitar-lo, és realment fantàstic.

Viu la Poesia En aquest espai trobareu poemes molt variats, classificats en temes. Tindreu la possibilitat de veure i escoltar alguns poetes recitant els seus poemes i també trobareu activitats diverses.

Música de poetes, un espai virtual per a la música i la literatura, que us convida a conèixer les cançons que músics catalans han fet amb els nostres millors poetes.

A media voz , on podreu escoltar molts poemes recitats en castellà

Poemas con voz proposta similar a l’anterior.

Rimas un diccionari de rimes en diferents idiomes.

I per últim podeu escoltar els nostres alumnes. M’encanta veure la il·lusió que posen els nens i nenes de primer recitant poemes. Portaven dies esperant que tingués una estona per gravar, preguntant-me pels passadissos quan ho faríem. El dijous al matí tenia una estoneta i els vaig anar a buscar. Fantàstic! Cada dia ho fan millor i això que posar-se davant d’una càmera sempre impressiona una mica. Mireu el resultat, no us agrada tant com a mi?

Emocionar-se, compartir i passar-ho bé

Ha estat un Carnaval fantàstic! El millor! He sentit dir això a més d’una persona en acabar la festa a l’escola. Però cada any passa el mateix. Segurament això passa per les emocions tan intenses que sentim tots i, és clar, són més fortes que les que recordem de l’any passat.

Aquesta és una festa molt especial a l’escola. Hi participa activament tota la comunitat. Treballem molt però també la esperem i la gaudim junts. En aquesta ocasió el tema del Carnaval era Gaudí i estava relacionat amb el Comenius que coordinem.

A primera hora del matí, tothom es preparava. Bufons i Velles Quaresmes, alumnes de sisè que porten molts anys esperant aquest dia en què són protagonistes,  es maquillaven, es posaven les xanques i els patins, reien esperant la seva actuació.

Els de cinquè assajaven per últim cop ritmes per animar la festa. La resta és disfressaven a les seves aules amb la col·laboració dels mestres i algunes mares i pares.


Cap a les onze del matí ens hem trobat al pati i, a ritme dels timbals, ha començat la desfilada Gaudí. Aquest any l’ha inaugurat la Tily, mascota del Comenius. El director i un mestre d’anglès, disfressats de Tily, i acompanyats de bufons amb les banderes dels països participants en el projecte, han donat pas a la resta de participants.


Unes turistes cercaven taxis per visitar obres de Gaudí i els pàrvuls de cinc anys han aparegut. Sargantanes i bancs de l’arquitecte han desfilat a continuació seguint ritmes amb molta marxa.


Més bancs i les cases Batlló han omplert la passarel·la mentre el públic no parava d’aplaudir.

Els nens i nenes de tercer han muntat la Sagrada Família i, a continuació, els de quart han ballat amb molt de ritme.

I els dissenyadors d’aquests models? Mestres gaudinians molt feliços reien,ballaven i saludaven mentre caminaven per la catifa vermella. Després els monitors, xemeneies de la Pedrera, i per últim, l’escenari s’ha omplert de turistes igualets als que passegen per Barcelona.

El moment més esperat era la sortida dels bufons i les velles quaresmes. Els caps dels dos grups entaulen una baralla dialèctica: elles que pensen que és ridícul que perdem el temps amb bajanades. Ens manen que tornem a les classes. Ells criden a la disbauxa i la bogeria. Avui mana el Rei Carnestoltes. Quan aquest arriba, els crits de fóra bruixes! es canvien pels de visca, visca! i el rei dels poca-solta, més content que un gínjol, ens fa riure mentre ens anima a començar la rua. Passegem molt animats pels carrers del poble i lluïm  les nostres disfresses.

Anunciem el Carnaval

Cada any fem cartells per anunciar la festa de Carnaval. Els pengem per tota l’escola, tant a l’edifici de Primària com al d’Educació Infantil. També posem alguns a l’exterior del centre. Fins ara s’encarregaven de la creació d’aquests anuncis els nens i nenes més grans.

Aquest any ho han fet els del Cicle Inicial i, a més de gaudir i riure molt mentre els feien, han quedat fantàstics.

Hem dedicat unes quantes sessions. Primer, per parelles, han fet un fons barrejant dos colors. Hem utilitzat un programa de dibuix, el Paint Sho Pro. Li hem afegit un títol, Carnaval, decorat amb tampons, esprais,…

Després hem transformat una fotografia de la nostra cara, posant-nos uns cabells diferents, uns bigotis, unes ulleres,… cadascú el que ha volgut. És molt fàcil si ho féu amb aquest web: funtastic face.  No cal ni que us registreu!

Per últim, hem posat la cara sobre el fons i hem escrit lletres animant a participar en la festa.

Podeu veure que vistós és el resultat:







El projecte Gaudí impregna l’escola

Ahir al matí els delegats de les classes de primer van venir a buscar-me perquè els ajudés a gravar mentre recitaven poemes. En acabar, vaig pujar al pis superior amb la càmera encara a les mans. L’ambient de treball als passadissos em va sorprendre. Molts nens i nenes, del Cicle Inicial sobretot, treballaven i xerraven sobre el que feien: la seva disfressa. Estaven sols, els mestres anaven i venien de les aules al passadís per si els calia algun ajut. No vaig poder evitar el gravar-los mentre els preguntava sobre la tasca que realitzaven. També vaig entrar a les aules i l’ambient era igualment fantàstic. Tots gaudint i concentrats en el què feien: dibuixant la Pedrera, imitant el trencadís, “pintant” amb plastilina les lletres de la casa Batlló… Parlaven però no cridaven, es movien però no corrien. Activitat però tranquil·litat. Mireu!

I a l’altra banda del passadís, els del C. Mitjà i Superior penjaven treballs al passadís. L’exposició encara està a mitges perquè el projecte està en procés però una noia de sisè ens explica una mica la seva feina. Escolteu-la.

Recitem poemes relacionats amb Carnaval

Els nois i noies de 1r de Primària són fantàstics!

Tota l’escola prepara amb il·lusió el Carnaval, festa molt celebrada a l’escola que compta amb la col·laboració d’alumnes, mestres i famílies. Gràcies a tots! aquesta festa aconsegueix unir els esforços de tots i el resultat sempre és una meravella!

Des de la biblioteca hem col·laborat amb la festa investigant sobre els costums i les tradicions d’aquesta festa a Catalunya. Hem llegit també alguns poemes sobre la festa i els personatges que l’envolten.

Les mestres de primer han triat uns quants poemes, els han llegit i els seus alumnes se’ls han repartit per memoritzar-los i recitar-los davant la classe. Els hem anat gravant i ha estat realment un plaer veure i escoltar aquests petits artistes.

Amb algunes gravacions participarem en el poemari col·lectiu “Poesia, eres tú”. Us recomanem que visiteu el web d’aquesta proposta col·laborativa on nens i nenes, nois i noies d’arreu d’Espanya comparteixen el seu treball recitant poesia. Hem de donar les gràcies a Silvia González Goñi, del IES Sierra de Leyre en Sangüesa (Navarra) y a José Hernández, del Colegio El Valle (Madrid) per impulsar aquest projecte.

I ara mireu i escolteu alguns dels nostres alumnes:
Sònia i Natàlia ens reciten un poema de la Joana Raspall, “Carnestoltes”.

Viktor B., Marc G. i Alex E. ens reciten “Carnestoltes, quinze voltes”

Maria M., Laura R., Carla F i Jaida S. ens reciten “El rei Carnestoltes”


Són realment genials, no? Aquests dies continuem gravant… no us els perdeu!!!

Nosaltres també podem

Avui hem encetat una conversa molt agradable amb els nens i nenes de primer després de llegir i mirar el conte “Tú puedes” que us recomanàvem l’altre dia. Junts hem reflexionat sobre el fet que també a nosaltres hi ha coses que ens costen, que ens sembla que no serem capaços de fer. Però si ens les plantegem com un repte, tal com fa en Burt, l’ocell protagonista del conte, aconseguim fer coses que ens semblaven molt difícils. Voleu escoltar quina mena de coses han explicat? Doncs no us perdeu els vídeos que us oferim, un de cada grup classe de primer.

Escrivim contes

Després de gaudir amb el conte Tambors màgics que ja us vam presentar, els nens i nenes del Cicle Inicial s’han llençat a crear el seu propi conte. Avui amb segon de Primària hem parlat una mica sobre com fer-ho (pensar els personatges, on es situarà la història, quin problema tindran i com el solucionaran) i després hem treballat amb l’Storybird. El resultat ha estat fantàstic. En dues horetes han aconseguit uns contes curts meravellosos. Us presentem des d’aquí alguns però els podeu veure i llegir tots des del seu escriptori virtual.

Clica a les imatges per accedir als contes.

captura-de-pantalla-2011-02-08-a-las-203801

captura-de-pantalla-2011-02-08-a-las-203818captura-de-pantalla-2011-02-08-a-las-203810captura-de-pantalla-2011-02-08-a-las-203452

Tambors màgics i el valor de la diversitat

Tots som diferents, tenim interessos, maneres de fer, caràcters i qualitats que ens defineixen com a persones. Descobrir tots aquets aspectes, tant en nosaltres com en els altres, de segur que ens enriqueix i ens fa créixer. Així ho varem viure  en explicar aquest conte als nens i nenes de primer. A més de passar una bona estona parlant del “facoquer”, ens va permetre pensar en les coses que ens agradaria canviar, en el fet de que tots som diferents i en la importància del respecte cap als altres.

La veritat és que ens ho varem passar d’allò mes bé.  Les cares dels nens i nenes expressaven que els havia agradat molt la història del petit facoquer.

Havíeu sentit parlar dels facoquers?

La primera vegada que vaig tenir a les mans aquest llibre em va semblar que el protagonista era un animal inventat, semblant a un porc senglar.

Els nens i nenes de primer tampoc sabien res d’aquest animal. Per això, varem decidir cercar informació. Ens preguntàvem si en realitat existia.

Els vaig comentar que al zoo no l’havia vist mai però, amb una consulta ràpida per Internet, varem descobrir que era un animal real, un mamífer concretament.

Ara coneixem molt bé el facoquer. Hem fet un text expositiu recollint tota la informació i un mural per donar-la a conèixer a la resta de companys de l’escola.

Ahir, uns quants dies després de la sessió a la biblioteca, el Víctor, un nen de primer va venir amb una revista del zoo. El seu pare havia descobert que, des del passat juliol, hi ha facoquers al zoo. També sabem que, ara per ara, no hi ha perill d’extinció d’aquesta espècie i altres dades més.

El conte ens ha permès reflexionar i alhora aprendre ciències.

84-261-3405-x

Tambors màgics

Graeme Base

Barcelona : Joventut, 2004.

En Ngiri Mdgo és el facoquer més petit de tot l’Àfrica. D’ell se’n riuen tant els altres animals de la jungla com els propis companys facoquers, que alhora envegen la bellesa dels primers. En Ngiri té l’oportunitat d’acomplir el seu desig de ser més bell mitjançant uns tambors màgics que li dóna la vella Nyumbu, tot advertint-li que els desitjos no sempre s’acompleixen com un espera. Efectivament el canvi desitjat no es produeix en ell, com esperava, sinó a la resta d’ animals de la jungla que acaben enfrontats entre ells. Finalment tot torna al seu lloc amb la diferència que ara tothom s’acceptarà a si mateix i als altres.