Francesco Tonucci va nèixer a Fano, Itàlia, al 1941. Es diplomà com a professor al 1958 i, al 1963 és graduà en Pedagogia, a la Universitat Catòlica de Milan. Als 28 anys, va començar a satiritzar la realitat de l’escola mitjançant el pseudònim “Frato”.
Va treballar com a mestre d’escola primària i, al 1966, es va convertir en investigador a l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, on va presidir el Departament de Psicopedagogia.

F.Tonucci, analitza la realitat del nen a partir dels detalls de la vida quotidiana. Molt sovint se situa en el lloc dels nens per explicar-se, des d’aquesta òptica infantil i aparentment ingènua, les contradiccions que viu el nen, fruit d’unes institucions educatives (familia i escola) que li planifiquen i li programen, sense deixar-lo ser el protagonista. Poseeix i utilitza un mitjà extraordinari, el dibuix-historieta, per trasmetre les crítiques surgides d’aquestes observacions i vivències.

Alguns dels seus llibre són: “Per una escola alternativa”, “Amb ulls de nen”, “Infant s’hi neix”, “Com ser nen”, “La ciutat dels nens”, “Ensenyar o aprendre?” i “Amb ulls de mestre”, entre d’altres.

Recentment, a una entrevista que li van fer a “La Nación” diu:

“La misión de la escuela ya no es enseñar cosas. Eso lo hace mejor la TV o Internet… Debe ser el lugar donde los chicos aprendan a manejar y usar bien las nuevas tecnologías, donde se transmita un método de trabajo e investigación científica, se fomente el conocimiento crítico y se aprenda a cooperar y trabajar en equipo”.

Deia: “que los maestros no llenen de contenidos a sus estudiantes, sino que escuchen lo que ellos ya saben, y que propongan métodos interesantes para discutir el conocimiento que ellos traen de sus casas, de Internet, de los documentales televisivos”.

Si voleu llegir l’entrevista sencera cliqueu aquest enllaç