“Al lector de cop i volta se li ompliren de llàgrimes els ulls i una veu dolça li digué a l’oïda:
– Per què plores, si tot en aquest llibre és mentida?
I ell respongué:
– Ho sé, però tot el que sento és veritat. “

Plorar, riure, cridar, somiar… sensacions variades que ens provoca la lectura. Esperem que gaudiu amb les recomanacions d’avui.

 

El sopar

Michel Van Zeveren

Editorial Corimbo

Una història senzilla i divertida sobre els riscos de ser incaut, i sobretot, sobre el risc de repetir accions que ja hem comprovat que són perilloses. El conillet no fa cas al seu pare i, en lloc d’esperar prop de casa perquè sigui l’hora de sopar, decideix anar al bosc a fer un tomb. De seguida el caça un llop, que busca menjar per al ell i el seu fill… Aviat la impaciència del llobató per menjar alguna cosa abans de sopar ajudarà el conillet a escapar-se de la nevera.

Dorm petita

Ricardo Alcántara/Monse Tobella

Editorial Baula

Com cada nit, una mare acompanya la filla a l’habitació i l’ajuda a ficar-se al llit. Com cada nit, l’acotxa. Com cada nit, la nena pregunta per què a de dormir. Potser és hora de parlar del bonic viatge al país dels somnis.

Un conte preciós, amb una història molt bonica i unes il·lustracions fantàstiques de la sempre genial Montse Tobella. És d’aquells contes tan bonics de mirar com de llegir. És dolç, tendre, gairebé màgic.

L’herbari de les fades

Benjamin Lacombe/ Perez Sebastien

Editorial Baula
Per ordre de Rasputin, el científic rus Aleksandr Bogdanovitx es trasllada a Brocelianda, un bosc francès, per estudiar-hi les plantes a la recerca de l’elixir de la immortalitat. N’escriu la crònica en forma de diari i cartes als seus amics i parents. Les seves investigacions el porten gradualment al descobriment de les fades. Aquest descobriment el fa molt feliç, i decideix protegir-les de Rasputin, qui l’amenaça de seguida que descobreix que li està amagant informació. La desaparició d’ell i de la seva dona, al final del llibre, deixa obert un camí per a la imaginació.

 

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=qkeGYAxoIdo[/youtube]

Ja n’hi ha prou de petons

Virginia Soumagnac/ Manuela Monari

Editorial Tramuntana

Mare aquest vespre no vull petons! Prou! Estic cansat de sentir-me sempre aixafat, asfixiat, empentat, petonejat! Em mullen tota la cara! Són coses de petits! No els vull, no els vull! Em pessiguen, em piquen I em deixen una marca rodona i vermella! PROOOOU!