El Nadal és arribat i alhora el plat estrella de totes les cases de Catalunya, el brou de Nadal.  És el brou de diari però amb la passió i l’esforç perquè sigui un àpat més consistent, més gustós i amb la capacitat d’unir la festa al voltant de la taula familiar. Tastem tota la família del Dalí aquesta darrera Paraula de la Setmana tan gustosa, que és la darrera de l’any!

brou

  • Definició: Líquid alimentós que resulta de l’ebullició en aigua de certes substàncies. El brou de la sopa de Nadal. Brou de cebes. Brou de carn.
  • Text:

Les setmanes que ens tocava torn de nit, una de cada set setmanes, no teníem tanta feina. Començàvem a les deu amb una revisió general; després, fins a les dues de la matinada, només ens calia estar atentes. Atentes als trucs del timbre. A les dues dúiem els aliments als malalts. Els aliments eren brou i llet; el brou dins una gran olla damunt de la cuina econòmica que només calia escalfar-lo i colar-lo i la llet donava més feina perquè era llet en pols i calia deixatar-ne tantes cullerades per tantes tasses d’aigua ben calenta i afegir-hi el sucre també ben mesurat; tot molt ben mesurat, que tot escasseja. Entre hores, les nits de torn fèiem mitja o llegíem; o bé, combinades amb la infermera titular de guàrdia, dormíem una mica al sofà de l’habitació blava. Això si no hi havia llençols per plegar o benes per enrotllar.

Ramona Via, Nit de Reis (Barcelona: Club Editor, 1966) (2006: 29)