Un rosegó de pa , un rajolí d’oli, una dent d’all i aigua escaldada amb una polsim de farigola és una de les receptes més senzilles i potser més apetitoses per a la gent gran quan el fred esmola les dents en èpoques de carestia important. Estem a dos passes del Nadal i la sopa de farigola serà l’àpat principal de moltes cases. Somiem amb les lletres un món més ben alimentat.

rosegó

  • Definició:  1. Bocí de pa que es deixa després d’haver-lo començat a menjar. 2. Tros petit de pa.
  • Text:

Les coses de menjar que molt de tard en tard arriben a les botigues, són racionades de manera que només ens en toca una miqueta de no res per cada un. ¿I el pa? El dia que en donen és un dia assenyalat, una diada grossa; la ració oficial és de 150 grams per dia i persona, però aquesta ració només la donen molt de tard en tard. Passem dies i dies sense veure’n ni un rosegó. Avui ja fa set dies que no n’han donat; i aquest matí tot de dones s’han aplegat davant de Ca la Vila cridant: «Volem pa!» i amenaçant amb calar-hi foc i linxar l’alcalde. Només que per això sol, per aquesta gana que arrosseguem i és tan pesada d’aguantar, ja hauríem de voler que s’acabés la guerra. Tothom està cansat dels «intercanvis», de les cues, dels racionaments tan migrats, de l’estraperlo.

Ramona Via, Nit de Reis (Barcelona: Club Editor, 1966) (2006: 45)