Paraula de la setmana: sororitat

La paraula de la setmana és sororitat, una paraula que el Diccionari català-valencià-balear (1930-1968) testimonia en un document del segle XV amb el sentit de ‘qualitat de germana’ i que el Diccionari de la llengua catalana, normatiu, la recull des de 2018 amb el sentit de lligam estret que s’estableix entre dones i que consisteix a compartir experiències, interessos o preocupacions. La mobilització de les dones es va fer més patent amb la denúncia dels problemes i la visibilització de les fites assolides del moviment #Metoo (#Jotambé) que es va iniciar als Estats Units d’Amèrica l’any 2017, un any abans que s’introduís sororitat al diccionari del català amb el sentit ‘solidaritat entre dones’.

Creiem que sororitat és la paraula que hauríem d’aprendre per celebrar el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones (25 de novembre). I també podeu commemorar aquesta data revisitant l’exposició de biografies i dietaris que teniu a la Biblioteca de l’Institut Salvador Dalí fins dijous 25 de novembre i que està dedicada a dones que s’han dedicat a exercir la ciència i la pau.

sororitat

  • Definició: Lligam estret entre dones basat a compartir experiències, interessos, preocupacions, etc. Neologisme de l’any 2018.
  • Etimologia: «El terme, derivat del llatí soror, oris ‘germana’, evoca les congregacions religioses femenines. Com a qualitat abstracta, és emprat actualment per certs corrents de la sociologia feminista amb la intenció de subratllar la solidaritat, els interessos i els sentiments compartits entre les dones. En el món anglosaxó, les sororitats (sororities) designen les societats de noies en institucions acadèmiques, que tenen l’equivalent masculí en les fraternitats (fraternities)» (enciclopèdia.cat).
  • Usos:
    • Text: “Les comunitats autofinançades, també anomenadaes tontines, a molts indrets de l’Àfrica, esdevenen un espai de sororitat a on invertir, estalviar i obtenir beneficis.” Laura Solé Martín, «Els fruits d’una revolució: projectes que es despleguen gràcies a les finances ètiques» (Opcions, núm. 58, primavera/estiu del 2020).

Publicat dins de Dinamització cultural, General, Paraula de la setmana | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Paraula de la setmana: terrissaire

La paraula de la setmana del 15 al 19 de novembre lliga amb lliga amb el progrés humà perquè és el terrissaire un artesà que aplica tècniques mil·lenàries per tal de millorar les condicions de vida. Hi ha biografies o dietaris de terrissaires? Apropa’t a la Biblioteca!

terrissaire

  • Definició: Persona que fa objectes de terrissa o en ven. Era un terrissaire molt destre que tant et feia una olla com un gibrell.
  • Etimologia: De terrissa, ‘objecte o conjunt d’objectes (olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita’, de terra, del llatí terra, mateix significat.
  • Usos:
    • Text: “El meu cosí de Xalco di que no s’entén ni un borrall de tot això que porto dit de la disposició de les canoes i, que prou que maldo, però no sé pas com fer-ho. La veritat sigui dita i respectada, jo no soc escriptor. De primer vaig ser terrissaire, després gerrer, després altra vegada terrissaire, després vell i ara nitlatilpatlatoa, escriptor, que si em queda cap altre ofici per fer ja el faré quan sigui allí dalt, a la Casa Sense Portes ni Finestres. I si m’he embolicat a escriure tot això és perquè la nostra nissaga asteca s’està perdent i vull que quedi memòria de quan la nostra puixança era tan gran, que ara ja sembla cosa de somni.” Avel·lí Artís-Gener, Paraules de l’Opòton el Vell [1968]

Text extret de Rodamots

Publicat dins de Dinamització cultural, Paraula de la setmana | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Exposició 3: biografies i dietaris a l’entorn de la ciència i la pau

La tercera exposició està dedicada a les biografies i als dietaris, publicacions que ens apropen a persones destacades i ens permeten l’anàlisi i la reflexió sobre el propi jo. Trobarem l’exposició a la Biblioteca de l’Institut Salvador Dalí entre dimarts 10 i dijous 25 de novembre. Com que l’exposició comença el Dia Mundial de la Ciència (10 de novembre) i acaba el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones (25 de novembre), les biografies i els dietaris s’han escollit a l’entorn de la ciència i de la pau com a motiu genèric.

El llistat de novetats que trobareu en l’exposició és el següent:

  • Benvolguda Malala. de Rosemary McCarney.
  • Hipàtia. La gran mestra d’Alexandria, de Víctor García Tur.
  • Marie Curie, de Lluís Cugota.
  • Maria Montessori, de Jane Kent.
  • Un món de dones extraordinàries, d’Eva Prada.
  • Frida Kahlo, d’Isabel Thomas.
  • Contes de bona nit per a nenes rebels, d’Elena Favilli.
  • El gran llibre de la Carlota, de Gemma Lienas.
  • La Carlota obre els ulls, de Gemma Lienas.
  • Així és la vida Carlota, de Gemma Lienas.
  • Agatha Christie, de Ferran Alexandri
  • Eco Herois. Vides per defensar el planeta, de Federica Magrin
  • Eso no estaba en mi libro de botànica, de Rosa Porcel.
  • Florence Nightingale: La audaz enfermera que con su ingeniomatemático  salvó millones de vidas, d’Analía IglesiasCarreño
  • Rosalind Franklin: la tenaz científica que desveló la estructura del ADN, de Debora
  • Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes: 100 historias de mujeres extraordinarias, d’Elena Favilli.
  • Hedy Lamarr: la famosa actriz e inventora autodidacta que contribuyó a crear el wifi, de María López.
  • Ada Lovelace: la apasionada científica y poetisa que inició la rogramación con computadoras, d’Ofelia Ott.
  • El diari groc de la Carlota, El diari blau de la Carlota, El diari lila de la Carlota, tots de Gemma Lienas.

Les exposicions programades per al curs 2021-2022 per la Biblioteca de l’Institut Salvador Dalí pretenen donar a conèixer publicacions d’èxit i ampliar l’oferta gràcies a la cessió d’exemplars per part de la Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat. Visiteu més llibres del seu fons aquí.

Publicat dins de Dinamització cultural, Exposicions 2021-2022, General, Novetats | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

La paraula de la setmana: trons (ciència popular)

La paraula de la setmana del 8 al 12 de novembre de 2021 és trons, però va més enllà; en realitat són 4 refranys que fan la predicció del temps al Prat de Llobregat a partir de la procedència dels trons. L’observació de la realitat i l’ordenació del saber són les eines més bàsiques de la ciència i és amb aquesta ciència que ha comptat l’ésser humà des dels inicis dels temps. Per tant, aquests refranys són el llegat de la ciència popular, que és conseqüència de l’observació de centenars d’anys i la síntesi en una frase, amb una rima interna que facilita la memorització, d’un saber comprovat.

Avui en dia la predicció del temps se sustenta en models meteorològics que són capaços de predir a una setmana vista quin temps farà a una comarca, a un país, a un continent o a tot el món però, en el fons, continua operant el mateix criteri científic, l’observació i l’ordenació de la informació. Valgui aquest tast de ciència per introduir l’exposició ‘biografies i dietaris a l’entorn de la ciència i la pau’, que acull biografies i llibres que tracten els avenços científics que ens ajuden a crear societats més sostenibles, ens mostren la fragilitat del planeta i com la ciència ajuda a millorar els vincles entre països per construir la pau.

Trons a Mallorca, aigua a la porta. 1

Trons a Remolar, aigua al pla. 2

Trons a Sant Ramon, pluja a tot el món. 3

Trons a Barcelona, no passen el riu. 4

  • Significats dels refranys: Són refranys meteorològics del Prat de Llobregat que adverteixen de la imminència, o no, de la pluja.
    1. Mallorca és un referent situat al Sud per al Prat, de manera que és un indicador d’una pluja segura.
    2. A mesura que la tempesta s’apropa pel Sud, quan arriba a Remolar, és imminent la pluja a tot el pla de Llobregat. El Remolar és l’estany més antic i més gran del delta del Llobregat, datat des del segle XIII, i és la línia divisòria entre el Prat i Viladecans. El nom Remolar, probablement, deriva de rèmol, un peix aplanat que habita fons sorrencs. El pla de Llobregat el formen, si més no, les localitats de l’Hospitalet, el Prat, Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Boi, Cornellà, Sant Joan Despí i Sant Feliu.
    3. Sant Ramon és la muntanya de referència situada a l’Oest, que també augura aigua a tot l’entorn.
    4. En canvi, els trons que se senten de la part de Barcelona, que és el referent del Nord-Est, no porten aigua al Prat.

Joan Puigmalet, Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat. El Prat de Llobregat: Ajuntament, 2013.

Sobre l’autor i sobre la paremiologia del Prat de Llobregat, podeu consultar el blog http://tronsaremolar.blogspot.com/, que recull moltíssimes dites i refranys més de temàtiques ben diverses.

 

 

Publicat dins de Dinamització cultural, General, Paraula de la setmana | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Paraula de la setmana: paüra

La paraula de la setmana del 2 al 5 de novembre ve a tomb de l’exposició la Castanyada Literària d’aventures i por, que s’emmarca a l’entorn de la festa de la Castanyada. Bona lectura!

paüra

  • Definició: Gran por. En endinsar-se al bosc de nit va tenir molta paüra.
  • Etimologia: De l’italià paüra, mateix significat, del llatí PAVOR, -ORIS ‘por’.
  • Usos:
    • Text 1: “El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que deleguem. Ni el mot ni el conte no existirien si no fos així. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud. És la tortura millor trobada.” Miquel Bauçà, El canvi: desde l’Eixample (Barcelona: Empúries, 1998).
    • Text 2: “Als catalans, ens fa pànic sentir parlar de revisions. Realment, algun Déu ens deu voler bé, car no seria possible fer el que hem fet, malgrat aquesta paüra irracional i irresponsable. I és que ni tan sols volem revisar allò que ens pensem que va ser la causa de la nostra última derrota. .” Miquel Bauxà, El canvi: des de l’Eixample (Barcelona: Empúries, 1998).

Textos extrets de Rodamots.

Publicat dins de Dinamització cultural, General, Paraula de la setmana | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Paraula de la setmana: durar més que la batuda de cal Perola

La Paraula de la setmana del 25 al 29 d’octubre no és ben bé una paraula sinó una expressió, que també podem anomenar parèmia o dita. El cas és que a la Biblioteca teniu una exposició dedicada a la por i a les novel·les d’aventures que hem anomenat la Castanyada Literària i com que a les novel·les apareixen aquest tipus de dites per afinar la narració o les converses dels personatges, hem cregut interessant que conegueu aquesta que, si us fixeu i la llegiu bé, comprovareu que a l’interior té una petita història d’aventures.

 

durar més que la batuda de cal Perola 

  • Definició: Durar molt un afer. Quan una alguna cosa dura més del compte. Aquest treball que estàs fent durarà més que la batuda de cal Perola. Quants dies fa que t’arreglen la bicicleta, que això va camí de durar més que la batuda de cal Perola?
  • Origen de l’expressió:

Aquesta dita és del Prat de Llobregat i ha estat recollida pel professor Joan Puigmalet. La batuda és el conjunt de treballs agrícoles que es fan per separar el gra de la palla del blat. I cal Perola era un antic mas, que també es coneixia amb el nom de cal Malcasat, situat a la zona de la Marina de l’Hospitalet, prop de ca l’hereu Malet, a la carretera de la Farola.

L’anècdota que motiva la dita s’origina entre finals del segle XIX i principis del XX perquè els diversos germans de la casa, que havien de començar les feines del batre, que són feines que es fan diàriament i ben d’hora al matí, van marxar de casa i es van deixar la batuda estesa a l’era, segons diuen, vuit dies, sense que ningú la toqués i, per tant, sense fer la feina. És per això que quan una tasca costa més del compte es diu “això dura més que la batuda de cal Perola”.

Joan Puigmalet, Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local. Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat. El Prat de Llobregat: Ajuntamament del Prat de Llobregat, 2013.

Textos reescrits a partir de Joan Puigmalet (2013).

Publicat dins de Dinamització cultural, General, Paraula de la setmana | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Exposició 2: la Castanyada Literària d’aventures i por

La segona exposició està dedicada a la temàtica de les aventures i de la por i es podrà visitar a la Biblioteca de l’Institut Salvador Dalí entre dimarts 19 d’octubre i dijous 4 de novembre. Com que el mes de novembre és un període de trànsit entre la tardorada i la hivernada i culturalment està marcat per la festa popular de la Castanyada, entre els dolços panyellets i les inquietes animetes -més en els pobles celtes que en els mediterranis-, les lectures que us esperen a la Biblioteca toquen cementiris, làpides, inferns i foscors diverses que permetran que us aproximeu a móns ben fantàstics, o no tant! Bona lectura!

La llista de novetats que trobareu en aquesta exposició és la següent:

1) Unes veus a l’altra part del mur, de Vicent Enric Belda
2) La dona vestida de negre, de Jordi folck de Chii
3) El llibre del cementiri, de Neil Gaiman
4) Maragdina, la petita fantasma, de Ledicia Costas
5) La sombra del gato y otros relatos de terror, de Concha López Narváez
6) La hija de la noche, de Laura Gallego
7) Vampira: ser o no ser, aquest és el dilema, de Gemma Pasqual i Escrivà
8) El cementiri sense làpides i altres històries negres, de Neil Gaiman
9) El cas misterios del Doctor Jekyll i Mister Hyde, de Robert Louis Stevenson
10) Bel: amor més enllà de la mort, de Care Santos
11) O burato do inferno, de José Manuel Trigo i Ramón Trigo
12) Delirium, de Lauren Oliver
13) Relats de terror, d’Edgar Allan Poe
14) Fosca: aquesta nit no hi ha lluna plena, de Care Santos
15) Foscor total, de Cate Tiernan
16) Contes macabres, d’Edgar Allan Poe

 

Aquesta és la segona d’una desena d’exposicions que la Biblioteca de l’Institut Salvador Dalí ha programat per al curs 2021-2022. Aquesta programació, que permetrà conèixer títols clàssics i d’èxit i ampliar l’oferta de la Biblioteca, és possible gràcies a la col·laboració amb la biblioteca del Prat de Llobregat, la Biblioteca Antonio Martín. Visiteu més llibres del seu fons aquí.

 

Publicat dins de Dinamització cultural, Exposicions 2021-2022, General, Novetats | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Paraula de la setmana: esfereir

La Paraula de la setmana del 18 al 22 d’octubre de 2021 marca l’inici d’una nova exposició, en aquesta ocasió dedicada a la por i a les novel·les d’aventures, que s’emmarquen en el període de l’any en què culturalment la castanyada és motiu de dolços panellets, una data que per a nosaltres esdevé una Castanyada Literària. Benvinguts a la Biblioteca, passeu, passeu!

esfereir

  • Definició: Colpir d’espant; ésser colpit d’espant. El tro sobtat el va esfereir. Quan sent la veu de Hitler s’esfereeix.
  • Etimologia: Derivat potser de feresa, del llatí ferus, ‘fer, ferotge’, com l’occità esferezir, que d’altra banda sembla que s’ha de relacionar amb el francès effrayer, ‘espantar’, potser d’origen germànic.
  • Usos:
    • Text 1: “[6 d’abril de 1937] A les parets hi ha la densa policromia dels cartells de propaganda. un cap patètic de ferit embenat; una dona estrenyent un infant amb cara esfereïda, i a sota la llegenda «Els refugiats ho han perdut tot. Ajudem-los!».” Marià Manent, Un vel de maia(Barcelona: Destino, 1985)

Text 2: “En certes èpoques venien com les medicines als malalts, amb una regularitat esfereïdora. Encara no havien pogut començar a aixecar les runes de les cases per a treure els ferits o morts, que ja tornaven a comparèixer els avions.” Josefa Armangué, Una família en exili. Memòries (1935-1965) (Barcelona: Curial, 1981)Textos extrets de Rodamots. Per saber-ne més, consulteu el seu web.

Publicat dins de Dinamització cultural, General, Paraula de la setmana | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Paraula de la setmana: gloc-gloc

La Paraula de la setmana de l’11 al 15 d’octubre és la darrera de les onomotopeies perquè divendres acaba l’exposició sobre còmics. Si t’afanyes, encara podràs rebuscar entre les obres que tenim a l’exposició gràcies a la col·laboració amb la Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat. Acosta’t a la Biblioteca!

gloc-gloc

  • Definició: Onomatopeia del soroll que fa un líquid en entrar o sortir d’un recipient o conducte estret. També: glac-glac, glec-glec, glo-glo, glop-glop, gluc-gluc, glu-glu.
  • Usos
    • Text 1: “El xivarri de la plaça de la Font em fa de rerefons i estímul a la vegada: tant el so de veus humanes com el d’aigua corrent, un gloc-gloc envoltant de llums discrets; mentre passen les hores les rialles d’un grup d’anglesos es tornen cada vegada més fortes, fins que la xerrameca dels catalans sembla un xiuxiueg en comparació.” Matthew Tree, Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix(Barcelona: Columna, 2001).
    • Text 2: “Ell també va beure aigua com si estigués assedegat, gloc, gloc, se sentia quan li baixava gola avall. –Fa calor, i beure aigua és molt important per l’organisme. Sabia que si es té set i no es beu aigua es perd el cinquanta per cent de la força? Ella va fer que sí amb el cap i va tornar a agafar el got.” Matthew Tree, Feli, esthéticienne (Barcelona: Destino, 2002).

Publicat dins de Dinamització cultural, General, Paraula de la setmana | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Novetats sobre la genètica, biologia, botànica, evolució humana o ecologia (octubre 2021)

L’octubre ve carregat de novetats! En els camps d’investigació genètica, biològica, botànica, de l’evolució humana, del canvi climàtic, de l’univers o de l’ecologia trobareu també més d’una desena de llibres nous. No oblideu que els podeu llegir en préstec!

  • Plantes domesticades i altres mutants, d’Iban Eduardo Muñoz i Alberto Montt (2021).
  • Últimas noticias del universo, de Jon Mercaide (2021).
  • Hacia las estrellas. Una breve guia del universo, d’Álex Riveiro (2021).
  • Genética eres tu: un repaso por el ayer, el hoy y el mañana del estudio de genes, de Rosa García Verdugo (2020).
  • Eso no estaba en mi libro de botánica, de Rosa Porcel (2020).
  • Canviar el consum per canviar la vida, de Carles Armengol (2019).
  • Canvi climàtic, de Yayo Herror López i Maria González Reyes (2019).
  • Per què les dones salvaran el planeta, de diverses autores (2019).
  • El libro de la ecología, de diversos autors (2019).
  • Què és l’evolució?, de Louise Spilsbury i Mike Gordon (2017).
  • Evolución. Toda la historia, d’Steve Parker (2016).
  • Bilogia molecular y citogenética, de B. Hernández, F. Gómez Aguado, M.I. Lorenzo i F. Simón (2015).
  • Cuaderno de Genética y Evolución. Manual de biología, de Carmen Canga Pérez.

Publicat dins de Dinamització cultural, General, Novetats | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari