La Paraula de la Setmana és un projecte de la Biblioteca de l’Institut Salvador Dalí que consisteix a donar a conèixer i potenciar una paraula durant una setmana a través dels espais dedicats a la cartelleria i a través de les xarxes socials del centre. El curs 2022-2023 les paraules s’extrauran del llibre Nit de Reis, en homenatge a l’escriptora Ramona Via (1922-1992), quan es compleixen cent anys de la seva naixença i trenta des que va morir.

Podeu llegir més sobre Ramona Via en el blog Lletres Pratenques.

 

Amb embastar comencem el curs, un mot que hem escollit perquè ens  serveix per il·lustrar en l’àmbit escolar un sentit que normalment  representa una idea de provisionalitat en l’àmbit de la costura, és a dir, que aquelles bastes momentànies per fer uns pantalons o un vestit són també les bastes que a l’inici de curs es fan per tal d’iniciar i més avant sostenir tot un procés d’aprenentatge ple d’il·lusió i d’esforç.

embastar

  • Definició: Ajuntar o assegurar provisionalment amb una costura de punts llargs o bastes (allò que s’ha de cosir després). Abans d’emprovar encara falta embastar les mànigues. 
  • Text:

Quan arribà l’hora de la primera emprova em vaig sentir molt decebuda: no, ¡ni amb aquella bata tota blanca jo no em podia arribar a assemblar mai a la directora de l’hospital de Vilavella! No em vaig agradar gens, però no gosava dir-ho a la Marta per no disgustar-la o desanimar-la. Aquella nit la va tornar a embastar i l’endemà aquella bata era una altra cosa. Tota la família va presenciar la segona emprova, que era la definitiva, i cada un hi deia la seva i donava el seu parer. La mama deia «que no m’omplia prou, que potser si a dalt de les mànigues, damunt de l’espatlla, hi hagués un arrugat com hi ha a les de pernil…» I el papa va dir a la mama: «Deixa-la fer.» I jo callava, i anava voltant seguint les ordres de la Marta, ara cap a l’esquerra, ara cap a la dreta, tot fent equilibris damunt de la basseta de l’Enric.

Ramona Via, Nit de Reis (Barcelona: Club Editor, 1966).