Dilluns dia 7 de febrer ens vam trobar de nou els de la tertúlia literària de l’Alberich. Quin goig, de nou! Uns a favor i els altres bastant d’esquena, vam estar comentant, parlant i contrastant sobre la primera novel·la de la reusenca Coia Valls, La princesa de jade (Editorial Columna, 2010). Tots vam coincidir que la novel·la és un bon exercici literari, de personatges ben dibuixats, tot i que ens creen espectatives que després no es compleixen, molt ben emmarcada en el context històric dels primers anys de l’Imperi Romà d’Orient un cop Roma havia sucumbit a mans dels bàrbars, i amb una bona excusa per dur a terme un viatge entre Constantinoble i Wuhan (la Xina): la de trobar l’origen de la seda per poder-se fer ells mateixos les teles preuades i cobejades de ja feia molts anys sense haver de passar per les mans extorquidores dels perses.
Us la recomanem perquè és de lectura lleugera i amena, aprendreu moltes coses de les relacions comercials amb la Xina i altres pobles de la ruta de la seda, com la indescriptible Samarcanda, dels nestorians i perquè no hi manca la nota dolçament romàntica de l’enamorament in aextremis de dos adolescents… Vinga! La presentació està servida!
La propera trobada del taller literari serà el dilluns 4 d’abril per comentar “Contra el vent del nord” de Daniel Glattauer. Aviat us notificarem algunes altres propostes de lectura pels qui gaudiu de més temps. Fins aviat!
Carme Masip
A l’avantmatch el grup ha parlat d’obrir-se a noves disciplines…..i anirem al teatre!!
Finalment, després de l’exposició de noves recomanacions (Mirall Trencat, Albert Sánchez Piñol…) i alguna no-recomanació, hem quedat en llegir “
La tertúlia literària de l’Alberich ja està en marxa! Dilluns 18 d’octubre ens vam reunir per primer cop aquest curs. I va ser per parlar de la nostra lectura d’estiu, Guerra i pau. La tertúlia es va dur a terme en un ambient divertit i distès malgrat la densitat de la novel·la de Lleó Tolstoi. Hi va haver opinions de tots els gustos: uns s’hi havien enganxat bé, a altres, els va resultar més pesat; uns van veure un to irònic en les paraules de Tolstoi sobre les guerres napoleòniques a Rússia; altres hi van veure una reflexió profunda sobre la condició humana; la majoria es van haver de fer un esquema i prendre apunts per no perdre’s al llarg dels més de cinc-cents personatges i de les mil pàgines de relat; altres, en canvi, pocs, no van haver d’apuntar-se res… Com veieu, tants caps tants barrets, cosa que vol dir que la novel·la s’ho val! El que sí que us podem dir és que és un clàssic universal que hem conegut gràcies a l’empenta donada des d’aquesta nostra tertúlia de lletres.
