TERTÚLIA “MOMO” 2

Capítols 6-8.
Setmana del 8 al 14 de maig

Podeu coPortada de Momomentar aquí tot el que us suggereixi la lectura del llibre (fins el diumenge 17 de maig).

Comença la segona part del llibre, que es titula “els homes grisos”, quines sorpreses ens esperen?

D’on han sortit aquests homes grisos? Qui són? Què volen realment?

I què em diueu del temps? Les persones grans per força pensem més en el temps, però els nens hi penseu?

Comenteu, sense por!

7 pensaments sobre “TERTÚLIA “MOMO” 2

  1. Momo sap escoltar perquè posa el seu temps a disposició de les altres persones, regala el seu temps. En canvi, els homes grisos fan que les persones es tornin egoistes amb el seu temps, el vulguin estalviar i com diu el llibre: com més estalviàvem, menys en tenien.
    M’ha agrada molt quan diu: “Temps és vida. I la vida està en el cor”. A mi em fa pensar molt i a vosaltres?

  2. m’ha encantat la part en la que el home gris convenç al perruquer de estalviar el temps demostra que l’ambició pot ser molt dolenta i que es un dels pitjors defectes de l’home. A més a més demostra que no totes les solucions estan als nombres.

  3. Es un tema molt difícil el de l’ambició…ambició per què? hem de ser ambiciosos, crec jo i també exigents amb nosaltres mateixos, però no per ser o per tenir més que els altres…l’enveja és molt pitjor que l’ambició

  4. Hola!
    M’està agradant molt re-llegir aquest llibre després de tants anys!
    Els homes grisos són realment inquietants…
    En aquesta època de córrer sempre, trobo molt encertada la reflexió que provoca la cerca permanent de temps.
    Gràcies per la proposta de lectura!
    Olga

  5. Hola,
    m’ha agradat quan un home gris parla amb Momo i li dona roba per la nina.

    íngrid
    4t !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  6. El Temps! Quin mistèri no?. Quan no vols que corri, ho fa, i quan voldries tenir-ne més no dura res!
    I el fet que a mesura que et fas gran, sembla que passi més depressa. Ara els dies, els mesos i els anys em passen volant!. Potser la lliço de Momo es que això ens passa quan volem omplir el temps massa, fer massa coses, i fer-les massa ràpid. La clau es anar a poc a poc potser? (com la tortuga) i fer menys (com la Momo), i escoltar més…

    però és tan difícil…

    “Non exiguum temporis habemus, sed multum perdidimus”

Respon a Anna Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *