Arquímedes de Siracussa

Doneu-me un punt de recolzament i mouré el món, va dir un dels científics més importants de la història: Arquímedes de Siracussa. En el marc de la 23a setmana de la ciència, els alumnes del taller de cultura clàssica i els de ciències en anglès han compartit una estona al laboratori per recordar un dels episodis que possiblement han fet més conegut Arquímedes: descobrir que la corona del rei de Siracussa no estava feta només d’or. Intercanvi de coneixement amb les targetes d’Arquímedesb una representació en anglès, amb experiment i corona inclosos, i un breu recorregut per alguns aspectes de la vida del geni grec. Acabem amb intercanvi de petits obsequis: monedes de xocolata i les targetes amb la frase Δός μοι, ποῦ στῶ και την γην κινήσω (dona’m on recolzar-me i mouré el món) i una reflexió personal sobre la vida d’Arquímedes. Gràcies, Maribel i alumnes del taller de ciències en anglès per aquesta experiència compartida!

Cornelia, mater Gracchorum

La figura de Cornèlia, filla d’Escipió i l’Africà i Emilia Paula, ha servit de musa per a pintors i escultors que han volgut posar de relleu la cura dels fills i l’orgull que això suposa. Fixeu-vos en la peça que en va fer l’escultor Jules Cavelier el 1861, i contesteu les preguntes següents: quants fills va tenir? quants van sobreviure i com es deien? quins d’ells estan representats en aquesta escultura? què porta penjat el coll un dels infants? de qui va rebutjar ser l’esposa quan es va quedar vídua? què t’ha cridat més l’atenció després de llegir la seva biografia?

Cornèlia i els seus fills (Jules Cavelier, 1814-1894)