EL CLARINET

1 Reply

El clarinet és un instrument de canya simple. Això vol dir que té una embocadura en què es fixa un tros de canya en forma de làmina. Quan bufem, la canya vibra i produeix el so característic d’aquesta família d’instruments. Després, el cos de l’instrument amplifica el so que fa la canya en vibrar.

Mira com es fabrica un clarinet:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QPWKD-3q1JU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vols sentir com sona?:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/clarinette.swf" width="450" height="400"/]

font: Els instruments musicals

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/7dif/claribai.swf" width="450" height="350"/]

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

A més de tocar el clarinet la Berta també canta en una coral, clica la imatge i sabràs més coses del clarinet.

Si vols saber encara més coses sobre el Clarinet en Pau barrina té un bloc : Clica

EL FAGOT

Leave a reply

El fagot és considerat l’instrument més greu dins el grup d’instruments de vent-fusta amb embocadura de llengüeta de doble canya.

Les llengüetes o canyes tenen la mateixa disposició que les de l’oboè; tan sols són una mica més amples i llargues.

La història del fagot:

El fagot va néixer al segle XVI, quan a algú se li va acudir agafar dues bombardes i unir-les per veure què passava. L’operació “dos per un” va funcionar a la perfecció. El so de l’instrument resultant era molt greu i espectacular.

Per fer-lo manejable està partit per la meitat i muntat en dos cossos paral·lels. De fet, el nom de fagot ve de “fagotto”, que en italià vol dir “feix de llenya”. I això, segurament, és perquè els primers músics que tocaven el fagot, en lloc de portar un instrument, semblava que portessin un feix de llenya.

Com és ?

* L’embocadura és igual que la de l’oboè però el tudell és més llarg;

* és força més gran que l’oboè; la llargària del tub és de 2 metres i 70 cm. El fet de tenir un tub tan llarg permet obtenir sons molt greus.

Ara pots escoltar el fagot clicant els auriculars o nota per nota:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/basson.swf" width="450" height="300"/]

Font: Els instruments musicals.

A continuació, podreu escoltar el fagot i saber-ne més coses:

Ara pots escoltar un fragment de l’obra Marxa fúnebre per a una marioneta, de Charles François Gounod, interpretada amb un piano i un fagot.

VÍDEOS:

I per últim, escolteu el fragment del llop de l’obra “Pere i el llop” de S. Prokofiev interpretat pels components del grup “Camera 6”:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iVOqbM0ByXU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

ACTIVITATS:

[kml_flashembed movie="http://www.xtec.cat/trobada/musica/jocs/fagot/fagot.swf" width="450" height="350"/]

Música africana. Atrapasons

Leave a reply

Es veu que la música també és qüestió de tacte! I si als Tactequeté, de tacte, no els en falta, a la música africana el que no li falta és ànima. Té un ritme tan animat que us moureu més que una mosca atrapada en un got de vidre! He-he-he.

La música africana vesteix a mida naixements, funerals, celebracions religioses i fins i tot rituals per fer ploure! I si amb el ritme dels instruments i la dansa dels bruixots no n’hi ha prou per remullar els camps ressecs, només cal cridar l’Atrapa-sons perquè faci ploure a bots i barrals!

L’Atrapa-sons toca els “djums”, uns tambors de l’Àfrica occidental; el “kalengo”, de Nigèria; la “calimba”, de Zimbabue; la trompa, d’Etiòpia; el xiulet “wassari”, del Senegal, i el “cas-cas”, també de l’Africa occidental. La música africana sona pertot arreu en el primer relat animat del capítol.

Tot seguit, Marcel Pascual, estudiant de percussió, interpreta una fragment de l’obra “The Typewriter”, de Leroy Anderson. La màquina d’escriure, un objecte ja gairebé oblidat, protagonitza la segona història del capítol.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapatoons/922873.rm" width="352" height="288"/]

Font: Atrapasons

EL SAXÒFON

Leave a reply

El saxòfon és un instrument de vent que, tot i estar fet de metall, normalment de bronze o llautó, pertany, com la flauta travessera, a la família d’instruments de vent-fusta.

La història del saxo:

A diferència dels que han evolucionat a partir d’instruments antics, el saxo és un instrument completament inventat. El va crear, l’any 1840, un músic belga que es deia Adolphe Sax i li va posar el seu nom: “sax-o-fon”.

Va voler crear un instrument que sonés fort com els de metall, però amb un so com els de vent i corda. És com si hagués barrejat un clarinet amb una trompa.

Dels dotze models de saxo que hi ha, els més freqüents són els sopranino i els soprano, que tenen forma recta, i els contralt, tenor, baríton i baix, que tenen la forma corba que caracteritza aquest instrument. Tots són transpositors.

Ben aviat, el saxo es va fer servir en la música simfònica i en la música militar. I gràcies a la música popular, al jazz i fins i tot al rock, el saxo s’ha convertit en un dels instruments més coneguts.

Com és el saxo?:

Existeixen diferents mides, tot i que la família sencera consta fins a dotze tipus diferents, els més corrents són aquests:

I ara fixa’t com es diuen les parts del saxo:

Escolta com sonen els diferents saxòfons. Pots clicar els auriculars o nota per nota:

[kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/fiche/musique/saxophone.swf" width="450" height="300"/]

Font: Els instruments musicals.

Cada vegada que la Mariona, la directora, anuncia la preparació d’una nova obra tots els músics tremolen: més hores d’estudi, assajos, nervis… Tots, menys el Biel que toca el saxòfon (el saxo com diu ell) i com que hi ha poques obres on toqui aquest instrument, ell tranquil, estudiant al seu ritme, els assaigs amb el seu “grupet”, el “cole”…Clica la imatge i en sabràs més coses:

Un vídeo on també es parla del saxòfon el trobaràs en aquest article: El funcionament de l’oïda.

ACTIVITAT:

[kml_flashembed movie="http://www.csdraveurs.qc.ca/musique/choralies2002/jeux/ct6.swf" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Si en vols saber més coses també pots visitar aquestes adreces:

Blanquerna

L’ORQUESTA SIMFÒNICA

Leave a reply

Una orquestra simfònica és un conjunt instrumental. Dit d’una altra manera, una agrupació de músics en representació dels diferents instruments clàssics que existeixen, dirigits per un (o més) director/s, i que interpreten l’obra de manera conjunta.

A part de l’orquestra simfònica tal com se la coneix popularment, podem trobar una immensitat d’agrupacions orquestrals segons el que l’obra requereixi, com per exemple poden ser:

* L’ orquestra de cambra (un format reduït de la simfònica).

L’ orquestra de corda (amb només representació d’aquesta tipologia d’instruments).

*L’orquestra simfònica amb cor.

* L’orquestra simfònica amb solistes vocals o instrumentals, etc.

A més a més, la instrumentació pot variar molt en funció del criteri del compositor, així com el nombre total d’integrants de l’orquestra. Però si ens limitem al patró més corrent d’orquestra, només podem citar certs instruments, llistats a sota.

Vent Fusta

  • Flautí .
  • Flauta travessera.
  • Flauta contralt.
  • Oboè.
  • Corn anglès.
  • Requint.
  • Clarinet.
  • Clarinet baix.
  • Fagot.
  • Contrafagot.

Vent Metall

  • Trompa
  • Trompeta.
  • Trompeta pícola.
  • Corneta.
  • Trombó.
  • Tuba.

Percussió

  • Caixa.
  • Bombo.
  • Plats.
  • Tam-Tam.
  • Gong.
  • Pandereta.
  • Triangle.
  • Glockenspiel.
  • Campanes.
  • Cròtals .
  • Castanyoles.
  • Xilòfon.

Corda

  • Violí.
  • Viola.
  • Violoncel.
  • Contrabaix.
  • Piano.
  • Arpa.
  • Clavicèmbal.

Font:Viquipèdia

    Amb una obra del compositor anglès Benjamin Britten, la “Guia d’orquestra per a gent jove”, opus 34, s’estudia per separat les diferents famílies d’instruments que componen l’orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió. Visita-la.
    Baixa’t si vols una fitxa per a pintar dels instruments de l’orquestra simfònica:
De Agrupacions

Aquesta també (si la vols en català caldrà retocarla):

De Agrupacions

Ara que ja saps quin són els instruments que componen l’orquestra pots mirar aquesta presentació que clicant a les 4 famílies d’instruments els pots visitar al detall un per un i saber com sonen cada un d’ells. Està en anglès.
[kml_flashembed movie="http://www.sfskids.org/flash/instruments/instruments.swf?dom=3" width="450" height="400"/]
Font:
Els instruments que formen part de l’orquestra simfònica han anat canviant depenent de l’època.
En aquesta presentació podràs seguir els canvis així com on estaven col.locats els instruments. Està en anglès.
[kml_flashembed movie="http://www.dsokids.com/visitthesymphony/seatingchart/orchSeating.swf" width="450" height="350"/]
Font: DSOKids.com
Tot i que està en anglès podem veure on es troben les famílies d’instruments i escoltar-los un per un. Has d’anar a la font:

ACTIVITATS:

Aquí tens un paquet d’activitats adreçades als alumnes de cicle mitjà per descobrir els instruments que formen l’orquestra simfònica. També és pretén que coneguin aquesta agrupació instrumental i que gaudeixen de l’audició musical i del reconeixement dels instruments.
orquestra simfònica
Font de les activitats: CEIP Mestral Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (L’Hospitalet de l’Infant) (Baix Camp) .
Altres activitats molt divertides per als més menuts i no tant menuts:


Font: i
[kml_flashembed movie="http://www.euskadikoorkestra.es/web/juegos/aula_musica/es/JUEGO_01_C.SWF" width="445" height="350" wmode="transparent" /]
Font: Euskadikootkestra

CANÇÓ:

PER AMPLIAR INFORMACIÓ:

Guia d’orquestra per a joves: Benjamin Britten.
Si vols saber més coses dels instruments de l’orquestra no deixis de visitar aquesta web que tot i que és en francès és molt interessant:

I aquestes:
Mapa conceptual.
Blanquerna

I aquesta tot i que està en anglès és molt visual i auditiva:

i sobretot, sobretot, sobretot…… aquesta:

La cobla

1 Reply


La cobla és una agrupació musical autòctona de Catalunya que té com una de les seves funcions principals acompanyar les sardanes.

El terme cobla, que s’utilitza des de temps remots per a designar aquest tipus de formació instrumental, procedeix del llatí copula, que significa unió i fa referència a l’acoblament o agrupament de diversos instruments.

Instruments

Actualment la cobla està formada per onze instrumentistes que toquen dotze instruments. Els músics estan distribuïts en 2 fileres, davant els instruments de vent fusta (que toquen asseguts) i darrera els de vent de metall (que toquen drets). Així mateix, cada filera també s’organitza segons el registre de so dels instruments: els aguts a l’esquerra i els greus a la dreta. El contrabaix està situat entre de les 2 fileres a la banda dreta.

Els instruments són:

  • Asseguts davant d’esquerra a dreta:
    • El flabiol és l’encarregat de fer l’introit (o entrada) i els contrapunts. El toca el mateix músic que toca el tamborí i la seva tonalitat és de Fa. El tamborí és l’únic instrument de percussió de la cobla i amb el seu “toc” fa l’acompanyament a les sardanes.
    • El tible, segon i primer, és un instrument de la família de vent de fusta. Té un so agut i uns tonalitat en Fa.
    • La tenora, primera i segona, és un instrument de vent de fusta, amb el pavelló metàl·lic. És el que sol fer la melodia i té un to greu. La seva tonalitat és en Si?.
  • Drets a darrere d’esquerra a dreta:
    • trompeta, segona i primera, és un instrument de vent de metall, el més agut de la família que trobem a la cobla. Amb tonalitat en Si? o Do.
    • trombó de pistons, és un instrument de vent de metall, generalment de pistons, també s’incorpora el de vares. Tonalitat en Do.
    • fiscorn, primer i segon, és l’instrument de vent de metall més greu de la cobla. Tonalitat en Do.
    • contrabaix, és l’únic instrument de corda de la cobla, format per 3 cordes afinades amb les notes La, Re, Sol. Combina l’arquet i el pizzicatto. Tonalitat en Do.

Aquí tens un exemple de Cobla:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ttAaqdIbA_0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Activitats del JClic relacionades amb la sardana i la cobla:

  • Què és la Sardana.
  • Quins estils es fan servir per ballar-la.
  • Manifestacions sardanístiques.
  • Què és la cobla.
  • Instruments de la cobla (conèixer el nom i el so).
  • Famílies d¿instruments que hi ha a la cobla.
  • Col·locació dels instruments dins la cobla.
  • Conèixer alguns autors i alguns títols de sardanes.
  • Conèixer algunes lletres de sardanes.

  • El paquet està organitzat en quatre seccions: “La cobla”, “Els instruments”, “Les famílies” i “Endevina instruments”.
    S’hi presenten les característiques dels diferents instruments de la cobla, amb fotografies en color, articles de text i enregistraments sonors. Es proposen també un seguit d’exercicis per a repassar els conceptes treballats.
  • Ara que ja en saps més coses escolta dues sardanes d’Enric Morera:

    • També pots consultar:Els enigmes musicals

    LA TROMPA

    Leave a reply

    La història de la trompa:

    El nom ve de l’antiga paraula grega “strombos”, que vol dir “cargol de mar”. És així perquè la trompa procedeix de tots els instruments que des dels inicis de la humanitat s’han fet amb banyes d’animals, cargols de mar gegants i corns de diferents tipus, que s’han fet servir per caçar, alertar d’un perill o convocar tothom.

    No va ser fins al segle XVII que la trompa va entrar a formar part de l’orquestra. I van descobrir, per casualitat, que posant la mà dins l’instrument en podien modificar el so. Al segle XIX s’hi va incorporar el joc de tres pistons que permet que faci totes les notes en totes les escales.

    La trompa té un cosí català, el fiscorn, que es pot veure i sentir en qualsevol cobla. I també té una germana petita, la trompeta.

    Escolta com sona?

    [kml_flashembed movie="http://204.19.128.12/tictac/mini/cor_francais.swf" width="450" height="200"/]

    Font: Els instruments musicals.

    Vídeos relacionats:

    The Horns of the Berlin & Vienna Philharmonics interpreten a Hydn Hob. 38 “L’Acudit” (“The Joke).

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/__vrWsx8Gao" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    Instruments populars de bufar, picar i rascar

    Leave a reply

    És una mostra ben representativa d’instruments musicals populars caracteritzats per la senzillesa dels materials que els componen: petxines, canyes, pinyols, ossos… S’ensenya la fabricació i sonoritat de cada instrument. Els que es mostren són: xiulet, nunt, morter, culleretes, aixada, test, arc-tamborí de cordes, carabassola, ampolla bisellada, bufacanyes, violí de pastor, nyacres, castanyoles d’os, flabiol de pastor, sonall, picacanya, rossinyol, ferret, zinc-zinc, trico-traco, requetetxec i rabec de llauna

    [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m3731.rm" width="352" height="288"/]

    En aquesta adreça podràs trobar moltes Receptes instrumentals on podràs consultar com fabricar instruments amb tota mena de materials:

    Receptes instrumentals

    Aquí tens un altre vídeo on el CEIP Ítaca, CEIP Llebetx i IES Mare de Déu de la Candela aprenen a fabricar instruments tradicionals.

    [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/miraqfem/5m4130a.rm" width="352" height="288"/]

    HAYDN

    Leave a reply

    Compositor austríac (1732-1809).

    Quan tenia vuit anys guanyà una beca per a l’escola del cor de la catedral de Sant Esteve de Viena, al qual va assistir al llarg de vuit anys. Els seus mestres no el consideraven gaire dotat per als estudis i, a més, tenia fama de trapella. A l’edat de disset anys, quan ja s’havia produït el canvi de veu, en comptes de mantenir-lo al cor com a tenor o baix, com solia fer-se, en fou expulsat. Provà de treballar en diversos oficis, i va arribar a ser el director de la capella del Comte de Morzin i més tard treballà a la cort del príncep d’Esterhazy, lloc que conservà durant trenta anys. Cap al final de la seva vida viatjà dos cops a Anglaterra, per tal de dirigir les seves simfonies, i en passar per Bonn va conèixer Beethoven, el qual se’n féu deixeble.

    Se’l considera un dels personatges més simpàtics de la història de la música. Mai no perdia el bon humor. Tenia noblesa de caràcter i no dubtava a reconèixer la superioritat d’un company músic, tot i que fos més jove. L’any 1782, quan tenia cinquanta anys, Haydn va conèixer Mozart, que en tenia vint-i-sis, i fins a la mort d’aquest últim, Haydn no s’atreví a tornar a compondre música religiosa; d’aquesta manera reconeixia la superioritat del seu jove company. En canvi, tot el que sabia Mozart era gràcies a les simfonies i els quartets de Haydn. Un dia en què tots dos estaven interpretant els quartets que Mozart havia dedicat a Haydn, aquest es girà cap al pare de Mozart, que també hi era present, i li digué: «Li declaro, davant del rostre de Déu, i li juro pel meu honor, que el seu fill és el millor compositor que conec».

    Haydn va compondre música de tots els gèneres: cent quatre simfonies, vuitanta-quatre quartets de corda, seixanta sonates per a piano, misses, òperes i oratoris. És considerat el compositor model més perfecte de música «clàssica», sobretot per les simfonies i els quartets.

    [kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/musica/5m1171.rm" width="352" height="288"/]

    Aquest vídep tracta l’evolució de la música des de l’època pre-clàssica a les primeres composicions simfòniques de Joseph Haydn. Aquest compositor va desenvolupar algunes tècniques de l’època anterior, però també altres de noves, com ara el treball “motiu-temàtic”, que van iniciar l’època clàssica de la música.