A.Vivaldi. Les quatre estacions.

Antonio Lucio Vivaldi (4 de març de 1678, Venècia – 28 de juliol de 1741, Viena), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.

Aproximació a la figura de l’autor i a la seva obra.

Compositor italià (1678-1741).

El seu pare va ser forner i més tard violinista de Sant Marc a Venècia i, a partir de 1714, també ho fou ell. S’establí a Venècia, ciutat on va néixer, després de fer diversos viatges. Va escriure més de cinc-cents concerts, uns per a veus i altres per a instruments amb baix d’orgue (en destaquen els dos-cents trenta que féu per a violí), i quaranta òperes. Vivaldi va ser tan famós a la seva època com ho és actualment, fins i tot figurava a les guies per a turistes de Venècia. Pertanyia al clergat secular i era conegut pel nom del «capellà roig» a causa del color dels seus cabells.

Els arxius mostren que, en una determinada ocasió, va haver de justificar-se per haver interromput el sacrifici de la missa per tal d’escriure una melodia que li va venir al cap de cop i volta. Al mateix temps que clergue, fou director del conservatori femení Ospedale della pietà. Estimat per les personalitats del seu temps i, sobretot, per l’emperador Carles VI i el príncep elector de Baviera, Carles Albert, fou convidat a Amsterdam per dirigir la part musical per a la celebració del centenari de la fundació del teatre. Aquesta fou la seva única sortida a l’estranger, a excepció d’un misteriós viatge a Viena el 1741, on morí pobre i sol.

Va estar força temps malalt, al llit, i en sentir-se sol s’entretenia escrivint música. Com que des del llit podia veure, a través de la finestra, un paisatge que anava canviant amb el pas de les estacions, va tenir la idea d’escriure un concert per a cada estació de l’any. Al voltant de 1725, publicà Le quattro stagioni, que són els primers quatre concerts d’una col·lecció de dotze titulats col·lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (la lluita entre l’harmonia –la raó i la invenció– i la imaginació) dedicats al comte de Bohèmia Morzin.

Tots els concerts estan instrumentats per a orquestra de corda i violí solista, i cada un dels concerts es vincula a uns sonets descriptius que contenen al·lusions onomatopeiques. «El cant dels ocells», els «lladrucs d’un gos», en el concert titulat «La primavera», per exemple. Les imitacions de la natura eren habituals en l’època de Vivaldi.

Les quatre estacions :

El Concerto Grosso (gran concert) fou una forma musical popular al llarg d’uns cent anys (1650-1750). Hi havia diferents instruments solistes (concertino o soli), i la resta de l’orquestra (ripieno o tutti). Així, el diàleg musical s’establia entre els dos grups contrastats, cada un complet en ell mateix, però amb el so distintiu.

Els concerts per a solista del segle XVIII són composicions en les quals un o dos instruments solistes dialoguen, «concerten», amb la resta de l’orquestra. El solista sol ser un virtuós que executa una part espectacular.

Un dels principals creadors d’aquest gènere fou Vivaldi, amb els seus concerts per a violí. Al llarg del segle xix triomfen sobre els concerts de violí, els de piano. S’han compost concerts preciosos per a viola, violoncel, contrabaix, oboè, clarinet, fagot, trompeta, etc.

Generalment, la forma concert s’estructura en tres moviments.

La paraula italiana concerto significa «concert» o «conjunt». El compositor de concerts assigna a un o més instruments parts solistes o dominants; la resta d’instruments de l’orquestra els donen suport. Un concert, generalment, explota i exhibeix les qualitats de l’instrument que realitza el solo.

I de la mà de l’Atrapasons la història de les quatre estacions:

Aquesta és la història de les quatre estacions, i no és una pizza. Explica per què va canviant el temps al llarg de l’any, i ara fa fred, ara fa calor, ara plou i ara neva.

Aquí tens la versió particular d’un ocell rondinaire:

Autor de la música: Antonio Vivaldi
Gènere: Concerts per a violí – Música descriptiva
Estrena: 1725

LES QUATRE ESTACIONS

En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors i ple de bones olors. Però l’ocell ja n’estava fart.

– Sí, sí. Molt bonic. Però no puc menjar res gustós perquè encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així la fruita es faria grossa i madura i podria atipar-me de valent.

I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. La calor es va ficar per tots els racons del bosc. Tot va créixer i madurar, i la fruita era molt bona, però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.

– Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.

Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.

– Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!

I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.

– Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.

I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.

– Aaai, tan bé que estava a la primavera, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Sisplau, que torni la primavera…

I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que les estacions vagin canviant i vagin passant primaveres, estius, tardors i hiverns.

En aquest capítol, l’espai “Atrapa-sons” explica com funcionen i quines són les escales musicals. També recorda els orígens del trombó, mostra una animació de “Les quatre estacions” de Vivaldi i inclou una original interpretació d’una coneguda peça de Schubert. Aproximadament en el minut 10:50 comencen les 4 estacions:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_730568.rm" width="352" height="288"/]

I aquí pots fer unes activitats que giren entorn la l’obra. El projecte té quatre parts:

  • el conte
  • la música
  • els instruments
  • el compositor

Es treballa l’audició i reproducció de fragments, els instruments de l’orquestra de corda i el compositor Antonio Vivaldi.

Font: CEIP Santa Maria del Mar
Salou (Tarragonès)

Michael Jackson. Thriller 25.

Alguns nois i noies de 6é hem buscat informació del Michael Jackson ja que Thriller fa 25 anys.

Michael Joseph Jackson (nascut el 29 d’agost del 1958 a Gary, Indiana i ha mort a Los Angeles el 25 de Juny del 2009), conegut com el “Rei del Pop,” era un cantant, compositor, intèrpret, ballarí i músic en general de música pop dels anys vuitanta i noranta. Excel·lent ballarí, dotat d’un atractiu indubtable per als seus incomptables seguidors en tot el món, Michael Jackon ha demostrat també un talent especial per als negocis relacionats amb el món de la música i l’espectacle. La seva vida privada és constant font de notícies -no sempre positives- reflectides amb profusió de titulars per les revistes i altres publicacions d’informació general.

Thriller és un senzill(single) de Michael Jackson tret al gener del 1984. Forma part del álbum del mateix nom Thriller. Va ser grabat al 1982 a través de Epic Records. La cançó va ser escrita per Rod Temperton, i va ser produïda per Quincy Jones, com el restre del álbum.

El video musical de Thriller que acompanyà al single és potser, el mejor video musical de la història.

Thriller va arribar al número 1 a França, Espanya i Bèlgica, el número 4 a EE.UU. i el 10 al Regne Unit.

Al final de la cançó figura la veu de Vincent Price i el seu riure diabòlic.

El senzill, fou reeditat el 2001 en una edición especial del álbum Thriller, i en el 2006 en Visionary – The Video Singles.

LLETRA DE LA CANÇÓ EN ANGLÈS I CASTELLÀ

Com que la lletra és una miqueta “forta” qui la vulgui saber aquí tns la lletra en anglès i l’ enllaç en castellà.


<a href=”http://www.quedeletras.com” title=”Letras De Canciones”><br />Letras Canciones.</a>

Traducció de la lletra al castellà.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/swf/l.swf?video_id=RYrUQItmW4s&rel=1&eurl=&iurl=http%3A//img.youtube.com/vi/RYrUQItmW4s/default.jpg&t=OEgsToPDskK25JXPK8YRIospB4KHyasO" width="450" height="375"/]

MBUBE. Wimoweh.The Lion Sleeps Tonight.

Atenció! Aquesta cançó és perillosa, un cop l’hagis sentit no te la podràs treure del cap. Aquesta és l’última versió d’aquest tema tan famós:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_BuRwH59oAo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Una versió divertida per als menuts i no tan menuts:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/aQbKgYqLoBE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Història:

Cap allà l’any 1939 un artista i treballador zulú anomenat Salomon Linda gravà una cançó que anomenà Mbube (lleò en zulú) convertint-se en la melodia més famosa d’Àfrica. El món anglosaxó la coneix com The Lion sleeps tonight.
S’ha traduït a molts idiomes, hi ha més de 150 versions i s’ha utilitzat en més de 15 pel.lícules. Tot i que Linda la llençà a la fama va morir molt pobre i les filles varen començar una batalla per al reconeixement dels drets d’autor.

Versions:

S’han fet múltiples anem a repassar les 7 primeres.

0- Mbube, 1939 – Solomon Linda

El tema original data de l’any 1939 i pertany a l’artista zulú Salomon Linda publicat per el segell Gallo Records, sota el títol “Mbube” (lleó en zulú) per Solomon Linda and the Evening Birds.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mrrQT4WkbNE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

1- Wimoweh, 1952 – Peter Seeger & The Weavers.

Quartet de música folk.
A principi dels anys 50 arriba a EEUU i el cantant de música folk Pete Seeger i realitzà la primera versió. En 1952 es publica la primera versió, del grup “The Weavers”, amb el nom de “Wimoweh” (una distorsió de la lletra zulú, Uyimbube, o “ell és el lleó”).

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/f7XjzqPZJDc” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

2- Wimoweh, 1952 – The Jimmy Dorsey Orchestra.

Big Band (orquesta de Jazz).

Escolta

3- Wimoweh, 1952 – Martin Denny & Yma Sumac.

Space age pop (escena exòtica).
El registre vocal de Yma Sumac abarca les 5 octaves, sent la primera cantant en conseguir-ho.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5LUSUel_kck" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

4- Wimoweh, 1959 – The Kingston Trio.

Música folk

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/yBkW3Qbq2Dw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

5- Mbube, 1960 – Miriam Makeba.

Cantant sudafricana (Mamá Àfrica).

La primera cantant en incorporar en els crèdits a S. Linda com autor de la cançó.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jDtlB9ZEjdo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

6- Wimoweh, 1961 – Karl Denver Trio.

Folk i Country.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/09SXTH699xE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

7- The Lion Sleeps Tonight (Wimoweh) 1961 – The Tokens.

Grup vocal.

La versió definitiva que tots coneixem, basada en les quatre anteriors amb nova lletra i nou títol:
El lleó dorm aquesta nit”:

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/mwy5uqemp6c” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

I ara una versió en català de la cançó de la mà del Grup de Folk, Qué fas polisó?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/hmZFHf94z6Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Font:Viquipèdia i You tube.

Lletres:

En aquest enllaç podràs veure la lletra en anglès, la prtitura i el play-back per a que la puguis tocar amb la flauta.

LA FONT:  MÚSICAMERUELO

I en Català:

Do Fa
A la jungla, la immensa jungla,
Fa Sol
on dorm el cap, el lleó,
hi ha els homes que avui esperen
que s’alci fort el lleó.
Do Fa
I amb por, ooohhh
Do Sol
Wimbo, wimbowe ( 2 ).
Do
Wimbowe,
Fa
oh, wimbowe, oh, wimbowe,
Do
oh, wimbowe, oh, wimbowe,
Sol
oh, wimbowe, oh.
Do
Oe, oh, ba-ba, oe, oh, ba-ba.
Fa
Oe, oh, ba-ba, oe, oh, ba-ba.
Do Sol
Oe, oh, ba-ba, oe, oh, eo.

Pàgines relacionades:

Canal de You tube de FLORENCOM on recopila múltiples versions de la mateixa cançó.

CLASSIFICACIÓ DELS INSTRUMENTS

Des del Zer Berguedà Centre tenim aquesta presentació:


La tradicional classificació orquestral dels instruments:
– corda, vent-fusta, vent-metall i percussió – està quedant cada vegada més restringida al seu àmbit d’ús: l’orquestra.

A poc a poc, es van imposant noves classificacions, fetes amb més rigor científic, que tenen com a virtut principal que resulten vàlides per a qualsevol element productor de so, per tant, poden englobar també els instruments tradicionals que fins ara quedaven una mica a part.

El primer criteri de classificació és l’origen del so. Després, es tenen en compte els ressonadors o difusors del so, les maneres i tècniques de fer-lo vibrar i, finalment, els materials de construcció.

Segons això, poden fer-se cinc grans grups:

Idiòfons
Membranòfons
Cordòfons
Aeròfons
Electròfons

Sota aquests nous criteris, s’esfondra una de les famílies tradicionals, la de la percussió, que partint dels objectes productors de so més simples, queda distribuïda entre
idiòfons i membranòfons.

Font: Edu365 i Viquipèdia

PRESENTACIÓ D’ALGUNS INSTRUMENTS:

Vols saber com sonen alguns instruments?

Si cliques la imatge podràs veure i sentir diferents instruments:

[kml_flashembed movie="http://cma.aldeae.net/media/instrumentos/musica01.swf" width="450" height="300" wmode="transparent" /]
Per a poder veure tota la informació has d’anar a la font: cma.aldae.net
Famílies instrumentals:

[kml_flashembed movie="http://web.educastur.princast.es/cpeb/cabanaqu/apache/musica/instrumentos/instrumentos.swf" width="450" height="355" wmode="transparent" /]

Per a poder veure tota la informació has d’anar a la font: Familias instrumentales.

PÀGINES RELACIONADES:

Pàgines educatives d’instrumentsInstruments. Instrument Frenzy,

AVALUA’T:
QV Els instruments musicals