[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_868289.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol, el programa “atrapasons” mostra les diferències entre “compondre” i “improvisar” a l’hora de fer música. També parla dels orígens del jazz.

L’Atrapa-sons és al pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona. Allà conversa amb els músics Xavier Maristany i Martí Serra, que li mostren com es pot fer música improvisant.

Improvisar és tocar les notes i els ritmes, és a dir, la música, en el mateix moment en què passa pel cap. També es pot dir que és compondre instantàniament.

Un músic pot improvisar sol o amb més gent. En aquest darrer cas hi ha d’haver unes normes mínimes, com el tipus de compàs o el tipus de notes que cal tocar. També cal saber escoltar la resta d’intèrprets.

Al pavelló Mies van de Rohe, Xavier Maristany, Martí Serra i el grup “La bandÈria” fan una improvisació ben original.

El jazz ha fet de la improvisació un dels seus elements fonamentals i ha donat grans improvisadors com ara Miles Davis, John Coltrane i Louis Armstrong.

Precisament, al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta el tema de jazz “Make It Up”. I el jazz també és protagonista de la secció “El relat animat”.

Com a artefacte musical, l’Atrapa-sons proposa construir un trompòfon d’embut amb una mànega i un embut. Un cop fet, ell hi interpreta el “Ball de cascavells”, una dansa de festa major.

En aquest capítol, el programa “Atrapa-sons” reflecteix la feina del director d’orquestra i explica els secrets de l’òpera xinesa.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/atrapasons/001_862261.rm" width="352" height="288"/]L’Atrapa-sons s’ha traslladat fins al parc de la Ciutadella, a Barcelona, per parlar amb el director d’orquestra Salvador Brotons.

Salvador Brotons explica que la batuta és com una extensió del seu braç, ja que ajuda el director a fer menys esforços perquè l’orquestra el pugui veure. Segons Brotons, la paraula “batuta” ve del verb “batre”, és a dir, batre unitats rítmiques uniformes.

La feina del director és marcar d’una manera regular el ritme que ha de portar l’orquestra. El director d’orquestra serveix per unificar criteris, ja que cada músic veu la partitura i l’obra de manera diferent. El director estableix un “tempo”, una referència inequívoca per als músics.

Salvador Brotons mostra, en aquest capítol, com dirigeix una orquestra amb l’ajuda del quartet de saxos “Saxons”.

Per començar una obra, el director fa un “levare”. Així indica amb la batuta a tots els músics com han d’interpretar la partitura.

El director d’orquestra ho ha de controlar tot i donar les entrades als músics. A més de la batuta, també es comunica amb els músics mitjançant la mirada i els gestos.

A la secció “L’artefacte musical”, l’Atrapa-sons proposa construir un “rabapot” amb uns bastons i un pot de llauna. El fa sonar i interpreta la “Cançó de les pometes”.

Al “Concert amfibi”, l’Atrapamosques interpreta “Per a l’Elisa”, el conegut tema de Ludwig van Beethoven.

“El relat animat” està dedicat a l’òpera xinesa, un gènere en què els homes fant tots els papers, fins i tot els de dona.

Ara pots veure un vídeo d’un director d’orquestra molt especial. Què més li pot passar?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/mwNrht2f4OU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

RECURSOS I ACTIVITATS:

Vols ser tot un director d’orquestra? A jugar doncs. (+ de 4 anys, joc musicat)

Desenvolupament
Surt un infant del lloc on són  tots. Els altres, asseguts en rotllana, trien el director. Aquest, al ritme d’una cançó, haurà de fer gestos repetitius simulant l’acció de tocar els diversos instruments musicals que apareixen en una orquestra: el timbal, platerets, la trompeta, la flauta, el violí, la guitarra, etc. i anar-los variant sovint. Els altres, dissimuladament, hauran d’observar-lo i fer el mateix. Quan entra el nen que era fora, se situa al mig del cerde i va mirant detingudament, a fi d’endevinar qui és el director de joc. Per fer-ho té tres oportunitats. Si  a la tercera no ho ha aconseguit paga penyora i s’escull un nou director, i un altre per parar. Si ha aconseguit endevinar-ho serà  el director del joc a qui li tocarà parar la propera vegada.

1.   No et posis davant
de la ventisosa,
no et posis davant
que et vindrà un cadarn.

2.  Gira barret i tomba-li
tomba-li, tomba-li.
Gira barret i tomba-li
tomba-li per baix.

Font: “Jocs populars: I tu, a que jugues?” Imma Marin
Observacions: Aquest joc pot fer-se amb qualsevol cançó, però l’esmentada és una de les més adienta i apareix en el recull “Sobre tradicions de Vilanova i la Geltrú”.