Saps què signifiquen aquestes sigles? ApS, AEPC, ABJ, ABR, ABP, ABP, ABP, AB… crem? AB… què?
Si n’has endevinat alguna, és perquè assistim a un moment pedagògic on les metodologies actives es presenten com una solució possible perquè l’escola del segle XXI respongui a les exigències que demana la societat.
Els espais educatius de la Xarxa es veuen inundats d’aquestes sigles i d’altres de similars. I és que podem afirmar que això de les metodologies actives és com tenir vuit cognoms per a un mateix nom; aquest nom és “ACCIÓ”.
El paper actiu de l’alumne en educació no és una cosa avantguardista, i els psicòlegs i pedagogs constructivistes del segle passat defensaven la necessitat que els estudiants fossin els protagonistes del seu propi aprenentatge; és a dir, postulaven un ensenyament orientat a l’acció de qui aprèn. Fins i tot la normativa vigent recull aquest precepte des de fa dècades. La qüestió ara és com fer partícips els alumnes. Què implica tenir un paper actiu? Quina metodologia triar? Per on començar?
La revolució metodològica
1. La revolució metodològica L’educació per competències implica saber, saber fer i saber ésser.
Això és: tenir coneixement sobre un tema, habilitats per posar en pràctica el coneixement adquirit i valors que sustentin els nostres actes; tot alhora.
Aquest enfocament competencial, preceptiu des que entrés en vigor la Llei orgànica d’educació del 2006, ha impulsat que prosperin diferents metodologies actives en els darrers anys. Algunes de presents des del segle passat, però que han tornat a emergir en el marc educatiu actual i se segueixen conceptualitzant, renovant.
Des del Ministeri dEducació també es dicten orientacions per dur-les a terme, vegeu per exemple lannex II de lOrdre ECD/65/2015.
Podem afirmar que encara que aquestes metodologies tenen procediments diferents, comparteixen molts dels seus principis.
Quins són aquests principis comuns? L’alumnat assumeix un paper dinàmic al procés didàctic; és a dir, aprèn fent.
Tenen en compte els contextos reals de l’estudiant, ja siguin més o menys formals o informals.
Suposen una transformació d’allò que se n’aprèn.
Primen el tractament interdisciplinari del currículum.
Destaquen la rellevància del treball compartit entre tots els agents educatius.
Combinen diferents recursos didàctics, sobresortint les eines TIC per la seva omnipresència i versatilitat.
Ofereixen múltiples opcions de representació, expressió, acció i implicació i garanteixen millor l’atenció a la diversitat.
Potencien el cultiu de les conegudes com a intel·ligències múltiples.
Contribueixen al desenvolupament integral dels escolars com a ciutadans competents del present i del futur.
- La revolució metodològica
- Qui aprèn?
- El bagul metodològic
- Una solució màgica
- Tecnologies per a l´acció
- Referències de bones pràctiques
Entre els factors interns hi ha els nostres prejudicis, pors, expectatives, interessos, creences, idees preconcebudes, vicis adquirits, experiències,… Entre els factors externs hi ha els imperatius legals, les directrius marcades pel projecte educatiu d’un centre, l’autonomia del centre, la cultura de relacions que hi ha en una comunitat escolar, l’adequada organització d’espais, recursos i temps i molts altres elements que formen part del conegut com a currículum ocult.
Tot això comporta que moltes vegades ens limitem a complir expedient; és a dir, a posar l’afegit “fomentem el paper actiu de l’alumnat” als innombrables documents institucionals, sobresortint les programacions didàctiques. Després, la pràctica diària és molt diferent, per això l’expressió “Cues o enriqueces?” És necessari assumir la nostra responsabilitat docent en aquest sentit, i ser receptius al canvi de paradigma. Tu vols sumar-te a la revolució metodològica?
2. Qui aprèn?
Ja sabem que aprenem durant tota la vida; els estudis de neurociència ens ho han demostrat. En un context educatiu on l’estudiant és el principal protagonista del procés didàctic, no sols aprèn l’alumne, també el docent. Tots aprenem.
Què n’aprèn l’alumne? Al marge de coneixements disciplinars, els alumnes milloren la seva autonomia, empatia, responsabilitat, compromís, perseverança, autocrítica, capacitat per transferir el coneixement, habilitat per comunicar, per prendre decisions i ser emprenedors, per resoldre problemes i treballar de manera col·laborativa. La vostra participació també ha de ser present durant l’avaluació (d’ells mateixos i d’altres) perquè l’aprenentatge sigui autèntic i el procés didàctic més transparent.
Què aprèn el docent? Fonamentalment aprèn a reinventar-se. Treballar amb metodologies actives suposa una experiència de canvi constant, un creixement personal i professional continu. El docent aprèn a orientar, guiar, coordinar, donar suport, facilitar, motivar, dinamitzar, mediar, col·laborar, investigar… sempre des de l’òptica de ser models competents per als altres.
Aquest rol del professor no està renyit amb el rol com a transmissor del coneixement. No hem de demonitzar la classe expositiva ni altres rutines instructives més convencionals, perquè també són necessàries. El truc és saber combinar la teoria amb la pràctica, la tradició amb la innovació, la realitat amb la ficció.
3. El bagul metodològic
Estem segurs que continuaran aflorant noves metodologies o derivats de les metodologies actives ja existents. En aquesta secció te’n mostrem només algunes, aquelles amb més protagonisme en el marc socioeducatiu actual. Podem afirmar que totes elles es dirigeixen a l’aprenentatge i el domini de les competències clau, unint les necessitats curriculars per una banda, amb les contextuals i personals de l’alumnat per l’altra.
.
…/…