Vaig a escriure un article relacionat amb la matèria Història de la Filosofia de 2n de bat., després si hi ha sort afegiré enllaços.

Per a mi, ser professora de filo és vocacional. Els professors que vaig tenir quan estudiava batxillerat en vam fer apasionar per la història de la filosofia i pels plantejaments filosòfics en general.

Des de petita no m’he conformat mai amb respostes simples, sempre volia saber l’últim perquè de tot. El meu tarannà és tolerant i pacífic. Sóc reflexiva, intento posar-me en el lloc dels altres per intentar obtenir una perspectiva oberta i flexible.  Aquest rerefons és el que trasllado a les meues classes. Crec que és fonamental explicar el context cultural, social, polític de l’època per entendre perquè un determinat pensador es preocupa d’una qüestió i no d’una altra. Gairebé de forma reiterada dic als meus alumnes que els problemes filosòfics no surten com un bolet al mig del bosc “por arte de magia”, no és quelcom espontani. Tornant al bolet, per a que surtigue són necessàris uns factors afavoridors (temperatura, llum, nutrients, humitat,…), de la mateixa manera els filòsofs sempre són fruit d’un temps concret, d’unes circumstàncies, d’una problemàtica específica. Per comprendre les qüestions, la importància de la pregunta en si, ens hem de traslladar en l’espai i en el temps allí on va sorgir. És allí on té sentit, i és aquest sentit el que hem de cercar. La importància de la filosofia no radica en les respostes, que mai són concloents, sinó en la interrogació que proposa, en la recerca de solucions als problemes plantejats i sobretot en l’esperit crític i obert. No hi ha veritats absolutes, això suposaria la superioritat d’aquell que està en possessió aquesta veritat.

Com a períodes de la història de la filosofia m’atrau molt la filosofia hel·lenísitica, crec que aquest moment històric té molt punts coincidents amb el moment que estem vivim actualment. Crec que els plantejaments  dels filòsofs hel·lenístics tenen una vigència total i rotunda, dins d’aquest àmbit de pensament, jo m’inclino per la filosofia del Jardí: Epicur és un dels meus filòsofs preferits.

Quan als autors més recients, vaig tenir la sort de conéixer personalment a D. Emilio Lledó, del qual em declaro admiradora. La seua precupació pel llenguatge i l’interés per la filosofia hel·lenística són dos punts que comparteixo amb ell.

Aquí teniu un enllaç d’un article sobre l’amistat del professor Emilio Lledó.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Estoy/amigo/elpepusoc/20070921elpepusoc_1/Tes