Hi ha autors que tenen la virtut no només de trobar la grandesa en les petites coses sinó, també, de saber transmetre-ho al lector. En Kazuo Iwamura, per a mi, n’és un bon exemple!
En primer lloc, empra un traç tènue i delicat per donar forma a unes il·lustracions senzilles però, a la vegada, farcides de sentiment, d’ànima, de llum, d’emoció.
Juga amb la gamma de grisos i aconsegueix que aquests colors freds sedueixin i s’omplin de sensibilitat. De la mateixa manera que ho fa el, càlid, color vermell de la poma de la Nàstia. La protagonista.
En segon lloc, és capaç d’utilitzar aquesta fruita com a fil conductor i dotar-la de valor. Creant així una deliciosa història, d’estructura repetitiva/acumulativa, cosida amb enorme tendresa!
La poma és símbol de pau i saviesa. Conceptes que prenen força en aquest relat:
A la Nàstia li encanta la natura. Li agrada agafar el seu cistellet i anar al seu turó preferit per respirar, tocar l’herba o per menjar-se la magnífica poma vermella que, avui, es balanceja al seu cistell.
Quan està a punt de fer-li un mos, la poma comença a rodolar i rodolar. La Nàstia, corre de valent però… no hi ha manera d’agafar-la! Per això, comença a demanar ajuda als animals que troba.
Finalment, aconseguirà la poma. La Nàstia i els animals del bosc, prendran dues decisions plenes de saviesa, de diàleg, de seny, de prudència. En definitiva, decisions plenes de pau! … Sempre he pensat que en la senzillesa rau la dificultat. Per aquesta raó sento aquestes troballes, com a joies que cal preservar!! Editorial Corimbo
