Hola!!!

Ara torno un altre cop per publicar les redaccions de 1r A, que demà se’m queixaran!!!

Per cert, totes porten el mateix títol perquè és el tema predominant en aquesta classe. Quines ganes de patir! Però estan molt bé!

Ara acabaré de llegir les obres narratives que participen a Sant Jordi. La veritat és que està un mica complicat, n’hi ha de molt bones. Bé, ja es veurà el resultat final el dimecres.

Fins demà!

LA CARRETERA LI VA TREURE TOT

Hi havia una vegada una família de quatre membres: la mare es deia Joana i tenia 34 anys, el pare es deia Xavier i tenia dos anys més que la Joana.

Els seus fills tenien entre 8 i 14 anys. Tenien tres fills: la Carla, la Clara i el Toni.

Tots, aquest estiu, tenien pensat anar de vacances a Galícia, en cotxe, seria un viatge molt llarg. Trigarien 12 hores en arribar. Però a ells els hi donava igual, perquè ja havien estat els altres anys i s’ho van passar molt bé.

Quan va arribar el dia, es van pujar al cotxe i van anar. Van arribar a les 23.00 hores. Només arribar, van anar a dormir.

Les dues segones setmanes, van anar a visitar llocs diferents: un dia van anar a un museu, l’altre dia al zoològic…

Però va arribar el dia que havien de marxar. Van pujar al cotxe i van marxar. Van pujar al cotxe i van marxar. Era de nit, tot fosc, i el pare es va dormir mentre conduïa.

Després de dos dies es va despertar. Estava a l’hospital. Els metges li van dir que van tenir un accident. Llavors el pare li va preguntar per la seva dona i els seus fills. Els metges no sabien què respondre.

La carretera li va treure tot.

LA CARRETERA LI VA TREURE TOT

Els nens ja feia una setmana que ho demanaven:

-Mama, quan podrem anar a veure els avis? Tinc ganes de menjar els plats de la iaia…

-Vinga papa, podem anar-hi la setmana que ve? Ja fa un mes que no els veiem!

Els pares, després de tant insistir, no sabien dir que no. Van fer que sí amb el cap. Tot seguit van agafar el telèfon i van marcar el número dels avis. Van mantenir una conversa durant uns cinc minuts, en penjar el telèfon el pare va explicar:

-Els avis m’han dit que sí que els hi va bé, prepararan un dinar; m’han dit que us porteu el banyador, que si fa calor us deixaran banyar a la piscina.

Va passar tota la setmana, va arribar el dia, els dos nens estaven molt contents, tenien unes ganes boges de pujar al cotxe i marxar cap a casa dels avis. En un instant va sonar el telèfon, la mare el va agafar, era per ella, la van trucar des de la feina, tenia una reunió important i havia d’anar a treballar. El pare va proposar anar-hi una altra setmana, als avis els hi faria més il·lusió veure’ls a tots quatre. La mare va seguir dient que no passava res, que hi anessin ells quatre, que als nens els hi feia molta il·lusió.

La mare va marxar a la feina. El pare i els nens van pujar al cotxe i van anar cap a casa dels avis. Hi havia uns 30 minuts aproximadament de viatge. Als deu minuts els nens ja començaven dient “falta molt?, quant queda per arribar?…”. El pare es va començar a posar nerviós. Va avançar un tractor que anava massa poc a poc i no va veure que un camió els va envestir. Aquí es va acabar tot.

La mare va rebre una trucada de la policia. La dona cada cop s’imaginava coses més terribles, la policia li va dir que un camió havia xocat contra el cotxe de la seva família. Es van trobar els cossos del seu home i els seus fills morts. La carretera li va treure tot.

LA CARRETERA LI VA TREURE TOT

Era un home simpàtic, agradable i molt atractiu, que es deia Joan, era molt afortunat, tenia una bonica i intel·ligent dona que es deia Sílvia. S’acabaven de casar i eren molt feliços. En Joan tenia una molt bona feina, treballava d’advocat en un gran despatx, on dirigia el seu propi bufet.

Un dia la seva dona el va trucar per sorpresa, dient que estava embarassada. Així va començar tot…, doncs ell, per celebra-ho, se’n va anar de copes amb els seus eixelebrats amics i va beure més del compte.

A l’agafar el cotxe estava molt marejat i no veia ben bé el que feia, però igualment ell es va disposar a conduir-lo. Camí de casa seva la policia el va fer parar i li va posar una multa per conduir begut i el van portar a casa, amb la seva dona, que el va començar a escridassar i a renyar:

-Així és com ho celebres? Jo aquí estic sola molt preocupada i tu, mentrestant, amb els amics bevent sense parar. I a més a més fas olor de colònia del raig! I t’ha de dur la policia a casa. Això sí que és indignant! Es pot saber amb qui has estat?

I en Joan no es va saber controlar la ràbia i la va pegar molt fort a la cara. Ella, aquella mateixa nit, no va poder dormir. La Sílvia, l’endemà, el va denunciar per maltractaments.

El Joan estava tan desesperat que es va tornar a emborratxar i aleshores va tornar a agafar el cotxe i al cap de deu minuts va sortir de la carretera i va xocar contra un arbre.

Així va ser el seu trist final: a la carretera, amb el cotxe i l’alcohol.

LA CARRETERA LI VA TREURE TOT

L’Àlex era un home molt afortunat, tenia una dona que l’estimava molt, dues filles i un gos que es deia Negret. L’Àlex era un dels millors advocats de Nova York i la seva dona tenia una botiga de roba amb els seus propis dissenys.

Un bon dia l’Àlex va haver d’anar més aviat a la feina i no va poder portar les nenes a l’escola i llavors ho va haver de fer la seva dona, la Laura.

Tot anava bé a la feina fins que va rebre una trucada de la Laura dient-li que el sopar que tenien amb els amics a casa seva hauria de ser més tard perquè no podia anar a buscar les nenes a l’escola a les cinc en punt i que havia trucat per informar-ho a consergeria. Després de la trucada l’Àlex va avisar a tots els convidats i va seguir treballant.

Quan ja eren dos quarts de sis, la Laura va poder tancar la botiga i anar a buscar les nenes. Al recollir-les es va afanyar per arribar aviat a casa sense pensar que en aquella hora hi hauria molt trànsit. A l’arribar a l’autopista hi havia un senyal que posava que no es podia passar de trenta quilòmetres per hora en els primers quinze metres, però ella no la va veure perquè estava canviant l’emissora i al passar per allà a seixanta per hora el cotxe va patinar i va passar a l’altre carril, on circulaven en sentit contrari, i va xocar amb altres cotxes.

Després de dues hores l’Àlex va rebre una trucada que el va deixar pàl·lid. La seva dona i les seves filles havien mort. Es va seure al sofà i va plorar durant hores.

Els dies van anar passant, es va fer l’enterrament, es va vendre la casa i va marxar a viure molt i molt lluny, amb en Negret.

LA CARRETERA LI VA TREURE TOT

És la història d’un noia que es deia Elvis, que tornava de la discoteca amb el seu cotxe.

Quan faltaven quinze minuts per arribar, va veure uns llums en el retrovisor. De sobtes, uns altres s’acosten i li empenyen el cotxe. L’Elvis no sap què fer, gira el volant per no caure pel precipici i l’agafa amb força i ajup el cap. Quan obre els ulls està cap per avall, es sent sol, ningú havia parat.

Com pot, surt del cotxe i va corrents a una casa a demanar ajuda perquè està sagnant pel cap. Dóna la casualitat que pica a la casa d’un policia i li atenen molt bé. En uns minuts arriba l’ambulància i se l’emporten a l’hospital.

Quan arriba li diuen que té dues esquerdes al cap, que li faria més mal l’anestèsia que les grapes. Ell s’agafa amb força a la llitera i diu que li grapin en viu.

La seva família ve i li diuen que es tranquil·litzi.

Vet aquí la història d’un noi que es va quedar sense cotxe, sense treball i sense una vida amb cap record trist com el que ell recorda cada nit.