Fantasia amb l’ordinador

Arribo a casa mig morta de gana pensant amb l’entrepà que em menjaré per berenar. A l’obrir la porta sento un soroll particular: CLIC ,CLIC! que em fa anar a l’habitació. En obrir la porta, una llum blanca m’enlluerna i sento volar cada cop més de pressa fins que caic en un lloc desconegut i una pluja de lletres van caient al meu voltant.
– Qe cntes..? Puc llegir.
– Qui ets? On sóc?
Seguia desconcertada pel grapat de lletres que estaven caient a prop meu.
Vaig intentar escapar-me però, de sobte, vaig caure en un calaix ple d’icones: unes rient, les altres plorant…
Com vaig poder, vaig sortir del calaix i vaig notar que el ratolí em seguia intentant clicar sobre meu. Jo cridava, corria…
L’ull de la Webcam anava seguint tots els meus passos. Era un ull gran, estava allà dalt. Com vaig poder vaig aconseguir arribar-hi i entrar-hi dins.
Un altre cop la llum blanca m’enlluernà. Al mateix temps em sentia volar cada cop més de pressa.
De sobte: FLOP! … On sóc?. Estava asseguda davant de l’ordinador amb l’entrepà a la mà.
Això sí que és navegar per Internet!

Núria Sabaté Burillo 2CS

L’ocell que no tenia amics.

Hi havia una vegada un ocell que no tenia amics perquè no sabia volar. Un bon dia d’estiu, es va trobar una bruixa. L’ocell estava plorant i la bruixa li va preguntar que li passava:
– Què et passa ocellet?
– Doncs que no tinc amics perquè no ser volar!
La bruixa va rumiar si tenia algun encanteri per a ell…
– Sí, ja ho tinc! Però m’hauràs de portar una cua de ratolí, un cap de granota, plomes d’ocell i un tros de cervell.
L’ ocellet va anar content a buscar tot el que li havia demanat la bruixa. Al cap del dia ja ho havia aconseguit tot i va anar a trobar a la bruixa.
– Ja ho tinc! M’ha costat, però, ja ho tinc!
– D’acord comencem a fer la poció:
Cua de ratolí
cap de granota
que es tira pel trampolí
i es trenca una pota,
plomes d’ocell
amb un tros de cervell.
I a partir d’aquell moment l’ocell ja va poder volar i va tenir amics.

Pau Munté Sesé 2CS

Aquesta tarda ha sigut magnífica. El pati era ple de nens i nenes nerviosos, perquè havien d’actuar ballant el ball de la castanya,el ball de gitanes, la jota de Flix i finament cançons que havíem triat.

El ball  de la castanya ens el interpreta els grallers de Sol a Sol. Mentre tot això passava se sentia el flaire de les castanyes torrades, les torraven uns mestres eixerits i trempats.Tres noies voluntàries van ajudar als mestres a torrar castanyes. Feia  una mica de vent i un bon sol. Tot i que a mi no m’agraden les castanyes, alguns nens i nenes es pinten la cara amb la seva pell torrada i jo en sóc una. Balla que ballaràs es va fer l’hora de marxar, i la festa de la castanyada es va acabar.

Laia Ferrús Vicente

El dia 31 d’octubre vam fer la castanyada a l’escola! Al dematí la classe era normal però d’ 11 a 12 van venir els monstres i les castanyeres a recollir les castanyes. A la tarda cadascú havia d’anar vestits amb roba de diferents colors, les nenes de la meva edat havíem de portar camiseta taronja i pantalons texans, i els nens camiseta blau marí i pantalons texans. Els mocadors també eren de diferent color vermells i blancs. Hi havia un ambient de festa! La temperatura era molt bona, una calor forta i un aire agradable. Després vam ballar el ball de gitanes tots els cursos de l’escola. Al ballar es veien molt bonics els colors lluents dels mocadors. Quan ens va tocar a nosaltres estava molt preparada per fer-ho força bé.

A continuació del ball de gitanes vam menjar castanyes i també diferents balls: Batuka, Paquito el xocolatero…

El tacte de les castanyes amb la paperina era molt suau, estaven molt calentes perquè estaven acabades de fer al foc. La música se sentia molt bé però estava una mica forta pel meu gust. Amb nosaltres van ballar els de 1r d’ESO i els de 2n d’ESO i tots junts ens ho vam passar molt bé. Fins que és van ser les 5 de la tarda i tots vam haver de marxar cap a les nostres cases, però ens ho vam passar súper bé!!! Va ser una tarda molt divertida.

Irene Sabaté Torreblanca