Dossier:
Presentació amb elements de Nadal:
Per Nadal és tradició a Granollers el BROU DE NADAL a l’OLLA que es troba a la plaça de les Olles. Què hi porta?
HISTÒRIA DEL CAGA TIÓ
El 22 de novembre se celebra Santa Cecília, i alguns alumnes de l’Institut aniran a fer un concert a les escoles de primària.
Santa Cecília va ser una dama romana, màrtir al segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa i és la patrona dels músics perquè, mentre s’estava morint, va cantar a Déu.
La Yana i altres companys cantaran una bonica cançó xinesa que es diu: Chong er fei, i que és com una cançó de bressol.
Us deixem una versió en karaoke, i una altra amb imatges que van explicant el que diu la cançó.
A partir de la següent activitat, hem realitzat els següents textos:
LA NÚRIA I LES LLAMINADURES (Leslye)
La Núria és una nena petita que té sis anys. A la Núria li agraden molt les llaminadures. La seva mare les guarda dins d’un armari de la cuina. La Núria va a la cuina per poder agafer-les, però no arriba a obrir la porta de l’armari de la cuina.
Llavors s’enfila dalt d’una cadira per poder arribar a l’armari.
Aleshores obra la porta de l’armari i veu que el pot de les llaminadures és al pestatge de dalt i ara tampoc hi arriba.
Després s’enfila dalt de la fusta de la cuina per poder arribar més amunt.
Ara sí que hi arriba. La Núria agafa el pot de les llaminadures, l’obre i n’agafa unes quantes.
Quan la mare la veu la renya perquè ella volia agafar-les sense permís. El pot era ple però ja s’havia menjat més o menys la meitat. Finalment la mare li va dir que estava castigada una setmana per no demanar ajuda.
LA NENA MENJA LES LLAMINADURES (Yana Xu)
La Núria és una nena petita que té sis anys. A la Núria li agraden molt les llaminadures. La seva mare les guarda dins d’un armari de la cuina. La Núria va a la cuina per agafar-les, però no arriba a obrir la porta de l’armari de la cuina.
Llavors s’enfila dalt d’una cadira per arribar a l’armari.
Quan obre la porta de l’armari i veu que el pot de les llaminadures és al prestatge de dalt, però ara tampoc hi arriba.
Després s’enfila dalt de la fusta de la cuina per poder arribar més damunt.
Ara sí que arriba. La Núria agafa el pot de les llaminadures, l’obre i n’agafa unes quantes.
Quan la mare veu que la Núria està menjant les llaminadures, s’enfada molt i li diu que si menja tants caramels, després tindrà càries.
llaminadures
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d’una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l’hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d’una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S’acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants (1 de novembre) o la vigília de Tots Sants (31 d’octubre). Prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes.
Vídeo sobre La castanyada, amb música de la Dàmaris Gelabert.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=j1bHbfRtBKA[/youtube]
Els panellets són unes postres delicioses.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PTpbDG4un20" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Podeu trobar molta informació si cliqueu aquí.
[kml_flashembed movie="http://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e91b309e37&view=att&th=11d48dd17f7cff7c&attid=0.1&disp=vgp&realattid=f_fmw2onaw0&zw" width="10" height="10"/]
Hola, sóc la Yana, alumna de l’any 2064.
Ara estic estudiant ciències socials del 2014, i veig que és molt diferent a l’actualitat.
Doncs avui vull enviar una carta per a l’escola de l’any 2014 i explicar com és la meva escola.
La meva escola ja no és a la Terra, és sobre d’un núvol, però és un núvol de mentida. L’escola és invisible, perquè està feta de vidre.
Com que l’escola és de vidre -i per això és invisible-, i a més és damunt d’un núvol que va corrent pel cel, el nostre professor robot ens explica que per no tenir problemes a trobar l’escola, cada alumne té un rellotge especial per buscar-la. Avui la meva escola està sobre d’Islàndia. El professor robot va enviar un correu per tots els alumnes de la classe per explicar el que avui estudiarem.
Si les persones del 2014 ens pregunten com podem arribar a l’escola, nosaltres els contestem que tenim un aparell per volar ràpid pel cel.
A Islàndia fa molt fred, però nosaltres no portem molta roba, ja que tenim uns teixits especials que no ens fan passar ni calor ni fred, i així podem portar la mateixa roba tot l’any.
Avui he entrat a l’escola i he anat a la meva classe. El professor robot encara no havia aarribat. Hem esperat a fora en un lloc especial per esperar.
Mentre no arriba el professor, us ensenyaré com és el meu mòbil del 2064. El mòbil d’ara té forma de rellotge, però a dins hi ha una pantalla que surt quan apretes un botó. Per això és un mòbil i també és un ordinador.
Ja ha arribat el professor robot. El professor no té nom. Nosaltres li diem 3214. Obre la porta, i comença la classe.
Aquesta classe és avorrida, no m’agrada gaire, m’agrada més la classe on hi ha el professor de veritat.
Les hores passen molt ràpid, ara anem al pati. Al pati estan jugant els nens. Els alumnes de la meva classe estan fent els deures amb el mòbil. Avui el professor ha donat molts deures, abans no teníem tants deures. Crec que la informació del 3214 no està gaire bé. Avui està dient coses rares, ara ja entenc perquè ha arribat tard.
Quan acaba el pati anem a baix, a Islàndia per mirar si hi ha més informació per treballar el tema de ciències socials. Acabem les classes del matí i tornem a casa a les a les tres.
Després de dinar vull dormir una mica, i després faré deures.
Així és la meva l’escola, és avorrida… però està bé.
