EL MEU CAP DE SETMANA

Aquest cap de setmana he anat de compres a la “casa” Nike a comprar unes sabates que estaven de rebaixes amb la meva família. Desprès he menjat “Patacones” amb formatge, ous i batut de mora.

Llavors quan hem arriba a casa el meu pare ha posat una pel·lícula de terror i moltes més. Quan ja era de nit el meu pare i jo ens hem quedat en vetlla fins la matinada i quan ja teníem son ens hem quedat dormits al sofà.

Després he posat la tele i he mirat una pel·lícula molt trista. El diumenge per la nit he fet els deures i he picat alguna cosa.

“Patacones” amb formatgeLeslye

EXPRESSIÓ ESCRITA – SEQÜÈNCIES

A partir de la següent activitat, hem realitzat els següents textos:

LA NÚRIA I LES LLAMINADURES (Leslye)
La Núria és una nena petita que té sis anys. A la Núria li agraden molt les llaminadures. La seva mare les guarda dins d’un armari de la cuina. La Núria va a la cuina per poder agafer-les, però no arriba a obrir la porta de l’armari de la cuina.
Llavors s’enfila dalt d’una cadira per poder arribar a l’armari.
Aleshores obra la porta de l’armari i veu que el pot de les llaminadures és al pestatge de dalt i ara tampoc hi arriba.
Després s’enfila dalt de la fusta de la cuina per poder arribar més amunt.
Ara sí que hi arriba. La Núria agafa el pot de les llaminadures, l’obre i n’agafa unes quantes.
Quan la mare la veu la renya perquè ella volia agafar-les sense permís. El pot era ple però ja s’havia menjat més o menys la meitat. Finalment la mare li va dir que estava castigada una setmana per no demanar ajuda.

LA NENA MENJA LES LLAMINADURES (Yana Xu)
La Núria és una nena petita que té sis anys. A la Núria li agraden molt les llaminadures. La seva mare les guarda dins d’un armari de la cuina. La Núria va a la cuina per agafar-les, però no arriba a obrir la porta de l’armari de la cuina.
Llavors s’enfila dalt d’una cadira per arribar a l’armari.
Quan obre la porta de l’armari i veu que el pot de les llaminadures és al prestatge de dalt, però ara tampoc hi arriba.
Després s’enfila dalt de la fusta de la cuina per poder arribar més damunt.
Ara sí que arriba. La Núria agafa el pot de les llaminadures, l’obre i n’agafa unes quantes.
Quan la mare veu que la Núria està menjant les llaminadures, s’enfada molt i li diu que si menja tants caramels, després tindrà càries.

llaminadures

LA MEVA ESCOLA D’ABANS: ESCUELA CASTILLO DE LA SABIDURÍA

La meva escola de l’Equador es diu “Castillo De La Sabiduría” i està situada a Guayaquil-Equador.
L’escola és més o menys gran i té 270 alumnes, nois i noies. A cada aula hi ha més de 30 alumnes i hi ha 9 cursos.
Té un pati gran on nosaltres mengem i juguem. Teníem mitja hora per relaxar-nos i sis hores de classe. La jornada era de 7:00 a 13:30.
Els professors eren seriosos però tots eren molt agradables. L’ensenyament era eficient i nosaltres apreníem bé, sense cap problema. Els professors eren molt comprensius i tenien molta paciència. A vegades quan nosaltres ens comportàvem malament, els professors ens renyaven, però eren molt bons amb nosaltres.
Encara estranyo als meus mestres i companys de classe.

.

LES MEVES VACANCES

Imatge

Aquestes vacances he anat a casa dels meus oncles.
M’ho he passat molt bé perquè tots el divendres anava a la piscina amb el meus amics i cosins.

La festa major de Granollers m’ha agradat molt. Alguns dies hem anat a la Rambla de Barcelona de passeig, amb el meu pare i la meva germana en el cotxe. De vegades jo anava on els meus amics de passeig, a visitar tot Granollers, però mai he anat a Barcelona amb els meus amic sola, només amb la meva família.

Per mi les vacances han passat molt ràpid, però uns dies jo no em trobava bé perquè tenia mal del cap i estava malalta. Tambe he anat al cinema amb la meva tieta, pel meu aniversari i vaig veure una pelicula molt trista, però agradable i molt bonica.
El meu pare em va comprar un gos molt petit i bonic, amb ell jo jugava molt i la meva germana també, però a uns amics del meu pare que viuen a França amb la seva dona, els va agradar molt el gos i llavors ells volien  portar-se’l al seu país. Com que a casa meva no hi ha ningú per treure el gos a passejar i com jo ja tornava a l’institut i el meu pare traballa, al final se’l van emportar a França per cuidar-lo millor i donar-li una vida més agradable.

gosso