L’ANY NOU XINÈS

El proper dia 8 de febrer milions de xinesos a tot el món celebraran l’arribada de l’Any Nou xinès. S’inicia un període dedicat al mico, el signe zodiacal que augura un any mogut, ple de canvis i algun sobresalt.

ANY 2016 any petit mico

ANY NOU XINES

L’Any Nou Xinès (pinyin: nónglì x?nnián, “Any Nou del Calendari Agrari”), més conegut, a Xina, com la Festa de la Primavera o Any Nou Lunar, és la festivitat tradicional més important del calendari xinès, celebrada també en altres països de l’est d’Àsia.

Basat en el calendari lunisolar utilitzat tradicionalment a Xina, les celebracions comencen el primer dia del primer mes lunar i acaben el dia quinze, quan se celebra el Festival dels fanals (yuánxi?ojié). Durant aquest període es produeix la major migració humana del planeta, el “moviment de primavera”, amb milions de persones viatjant als seus llocs d’origen per a celebrar les festes amb les seves famílies.

La vespra de l’Any Nou, l’equivalent a la Nochevieja occidental, es diu en xinès “chuxi” (chu significa passar i xi vespra).

TRADICIONS

– El “sobre vermell” ( hóng bào), també anomenat Lai See, consisteix en el lliurament a nens o parents més joves, com desig de bona sort, d’un sobre de color vermell contenint una petita quantitat de diners.
– Els Chun Lian, o cobles de la “festa de la primavera”, com també es coneix l’any nou a Xina, per a diferenciar-ho de l’occidental. En ells s’escriuen en bona caligrafia, aquells caràcters relacionats amb l’abundància, la felicitat, prosperitat… que acompanyarà a la família en l’any que entra.
– Guardians de les portes: representació de figures en actitud defensiva, col·locades en les portes de les cases per a defensar als moradores de la possible entrada de Nien.
– Déu de la riquesa, aquest es presenta amb barba i abillat amb una túnica vermella i un sac groc a l’esquena. Es presenta en les cases i reparteix imatges, els moradores de les cases regalen propines a aquesta figura, tot això acompanyat de tambors i gongs.
– Wu Shi o Dansa del Drac, conservada des de temps antics serveix per a fer fora els mals esperits

Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

L’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir que les Nacions Unides designessin el 27 de gener Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

A l’Institut Carles Vallbona realitzarem una paradeta amb treballs dels alumnes sobre les biografies de la Neus Català i l’Anna Frank, i amb notícies sobre l’Holocaust nazi, i altres Holocausts actuals que s’estan esdevenint.

A partir d’una presentació sobre la vida de l’Anna Frank, vam fer un concurs de preguntes i respostes amb un Kahoot.

kahoot anna2

PEL·LÍCULA: LA HISTORIA DE ANA FRANK

MIGRACIONS I DANSA

Estem participant en un projecte molt interessant anomenat Migracions i dansa.

Ja hem assistit a un taller amb la sociòloga Eli Tejero i hem fet un taller de dansa amb la coreògrafa Roser López. Ens ho hem passat olt bé, ha estat superinteressant.

En aquest vídeo podeu veure un resum del que hem fet:

Per conèixer millor l’espectacle i la Roser:

El proper 9 d’octubre actua al TAG, amb l’espectacle LOWLAND. No us ho podeu perdre!!!

lowland

BOMBARDEIG POÈTIC 2015

El Bombardeig de Granollers de 1938 fou l’atac aeri realitzat el 31 de maig de 1938 per avions de l’Aviació italogermànica durant la Guerra Civil Espanyola. A les nou i cinc minuts del matí i durant un minut, l’aviació feixista va bombardejar el centre de la ciutat vallesana. Llocs com la Porxada, la Fonda Europa, l’Hospital de Granollers o l’escola Lluís Castellà (l’actual Pereanton) van ser afectats pel bombardeig, a més d’una vuitantena d’edificis de la ciutat. Es calcula que el nombre de morts va ser de 224.

Des de lInstitut Carles Vallbona hem volgut recordar aquest trist fet històric amb un bombardeig poètic. Els grans de 4t han llançat avions de paper amb poemes de pau als petits de 1r d’ESO que els han rebut al pati.

CREU DE SANT JORDI PER AL DOCTOR CARLES VALLBONA

El Govern ha concedit la Creu de Sant Jordi al Dr. Vallbona

Carles Vallbona i Calbó. Metge. Pel prestigi d’una trajectòria desenvolupada des de la ciutat nord-americana de Houston, tant a nivell assistencial com acadèmic. Com a col·laborador de la NASA, destaca el seu treball pioner en informàtica mèdica i recerca sobre els efectes de la immobilització en els pacients.

També ha excel·lit en el control de la hipertensió arterial i la diabetis. A Catalunya, ha presidit el Consell Assessor sobre l’Activitat Física i Promoció de la Salut i és vocal del patronat de l’Hospital General de Granollers, on s’integra l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona.

Tota la comunitat educativa de l’Institut Carles Vallbona estem molt contents, ja que el Dr. Vallbona és una persona molt estimada per nosaltres.

drvallbona

 

 

SANT JORDI

sant jordi

Procedència imatge: questiodesegons.blogspot.com

Sant Jordi, una de les dates més assenyalades de Catalunya. Per poder aprofundir en la llegenda i poder-la treballar amb tots els nois i noies, us deixem diferents recursos:

– Uns apunts sobre la llegenda de Sant Jordi, extrets del llibre Sant Jordi, estendard d’Europa.

– Uns dossiers elaborats des de l’INS Carles Vallbona, per al treball amb els alumnes.

– Un recull de vídeos, contes, webquest i altres recursos complementaris.

– Una presentació feta per alguns alumnes de l’aula d’acollida.

Que tingueu un bon Sant Jordi!

PREGUNTES SOBRE UNA LLEGENDA

L’any 1996 , els escriptors Francesc Bofill i Jason Saw van publicar el llibre  Sant Jordi, estendard d’Europa (Barcelona: Proa).  D’aquest llibre volem exposar diferents aspectes sobre aquest cavaller.

VA EXISTIR SANT JORDI?

No hi ha cap prova que permeti afirmar-ho. Deleaye deia que “la història persisteix en guardar sobre el sant un profund secret”.

No existeix un sol document fiable sobre el suposat martiri d’en Jordi (segle IV a.C.). El que sí és indiscutible és el creixent culte anys després.

QUÈ SIGNIFICA EL NOM DE JORDI?

Jordi, Jorge, George; Giorgio… l’origen és grec. Jordi deriva de “georgós”, que vol dir agricultor. Específicament, jatrdiner o viticultor.

Dues peces formen aquest nom: Gea, la terra, i el terme “ergon”, que designa el treball en general i especialment el de la terra.

NOMÉS SANT JORDI MATA DRACS?

Altres sants també ho fan. Alguns antics herois mitològics també. Però no sempre maten al drac. Més exactament el dominen. Perquè la seva mort és un símbol del control sobre les forces diverses de la natura.

Per això, el combat no és exclusiu dels homes. Nombroses dones també hi participen. Un exemple és santa Marta, germana de Llàtzer i de Maria Magdalena. Expliquen que un dia va aparèixer al costat del riu Ródano, prop d’Arles, un drac horrible, meitat bèstia, meitat peix. El poble va demanar a la Marta la seva ajuda io aquesta va sotmetre el drac i el va lligar amb el seu cinturó i el va conduir com un xai a Arles. Els seus habitants van acabar amb el drac a cops de pedra i de llança.

PER QUÈ LA SEVA FESTA SE CELEBRA EL 23 D’ABRIL?

El culte de Sant Jordi és certificat per Teodosi l’any 530: “Tota Síria venera el gran màrtir”. Orient sencer el venerava. I el mateix dia de primavera.

I no només la litúrgia oriental va escollir, ja des dels inicis del culte, la data de 23 d’abril. Occident també ho va fer. Per això, se celebrava ja en aquestes dates els antics rituals de la mort del drac. Hi ha textos “hetites”, un poble indoeuropeu del segle XIV a.C. que ocupava l’actual Turquia, que narren el combat del déu de la tempesta contra el drac.

N’HI HA UN SANT JORDI ÀRAB?

Sant Jordi és venerat pels musulmans com el “El Khdr” o “Khudr”, en àrab “el Verd”. El consideren un profeta, però fora de la línea oficial.

Diuen que va beure de la Font de la Vida i es va convertir en immortal. Alguns diuen que el color verd el va agafar en banyar-se en aquelles actives aigües. Però tots afirmen  que és el sum sacerdot hebreu Pinjás, fill de Eleazar, fill d’Aarón, l’ànima del qual hauria passat successivament pel cos d’Elies i després pel de Sant Jordi, nomcritià del cavaller Verd. Jordi, l’agricultor, és el misteriós “home verd”, ple de fecunda vida divina.

I UN SANT JORDI NEGRE?

Els pobles de l’Àfrica negra conserven des de fa molt de temps la narració del combatcontra el drac: “En el riu Ilunange (Níger) vivia l’horrible drac Usiququmadevu. Untombinde, la filla del cap local, va anar un dia a banyar-se amb les seves amigues. De mentres, el monstre els va robar la roba. Les noies li van pregar que els tornés la roba i així ho va fer. Però Untombinde no va voler rebaixar-se a suplicar al monstre i aquest se la va menjar. Llavors el seu pare va enviar guerrers per rescatar-la, però també van ser menjats per la bèstia que es va dirigir al poble i es va menjar animals i persones. Només un home va aconseguir escapar-se. Amb l’ajuda d’un elefant i uns leopards va atacar al drac i el va matar. De la seva boca van sortir animals i persones. L’última va ser l’orgullosa Untombinde”.

Aquest popular mite africà és conegut en gran part del continent d’Àfrica.

REALMENT SANT JORDI ÉS EL PATRÓ DE CATALUNYA?

Les Corts Catalanes, reunides en 1456 en el cor de la catedral de Barcelona, van declarar la festa de Sant Jordi dia de precepte. Des de llavors va ser patró principal de Catalunya. Però avui ja no ho és. Oficialment, i des de 1888, només és patró secundari del Principat. Li va prendre el relleu  la Verge de Montserrat. I en 1961 la seva festa va passar a ser una commemoració.

En 1926 la festa de sant Jordi havia unit per sempre l’amor i la cultura al voltant del dia del llibre.

PER QUÈ ES REGALEN ROSES EL DIA DE SANT JORDI?

La fira de les roses és una antiga festa galant que catalunya ha sabut mantenir. Des del dia de sant Jordi es repartien flors i llaminadures a les dames que assistien a la cerimònia del palau de la Generalitat. Aquest costum es certifica en 1613.

Quan la Generalitat va ser dissolta, la fira de les roses va sortir als carrers adjacents i més tard va conquerir Catalunya sencera. Era la primaveral “fira dels enamorats”, perquè acostumaven a anar-hi promesos i parelles acabades de casar i el costum exigia que els homes regalessin la flor a les seves companyes.

DOSSIERS ELABORATS DES DE L’AULA D’ACOLLIDA DE L’IES CARLES VALLBONA PER TREBALLAR AMB ELS ALUMNES LA DIADA DE SANT JORDI: n’hi ha dos nivells, un d’inicial (per als alumnes acabats d’alfabetitzar) i un de més avançat. Que us vagi bé!

ALTRES RECURSOS: contes, vídeos, jclic, cançons, webquest… Edu 365

 

Presentació feta per alumnes de l’Aula d’acollida:



LA MONA DE PASQUA

Recuperem un article anterior per explicar la Mona de Pasqua.

Una de les tradicions més dolces de la Setmana Santa és la mona.

Déus vos guard, padrí,
la Pasqua ha vingut,
doneu-me la mona;
i Déu us dô salut.

Joan Amades va escriure aquests versos per defensar que la mona de Pasqua es regala i es menja el Diumenge de Pasqua, i l’endemà, Dilluns de Pasqua, se’n mengen, si en queden, les restes.

En el Costumari català (el llibre que parla de les tradicions catalanes) Amades parla de la mona i de quan es regalava en el capítol dedicat al Diumenge de Pasqua —o Pasqua Florida—.

Tot i això, és molta la gent que té el costum de regalar la mona per dilluns de Pasqua. En el fons, l’important és seguir amb les tradicions. I si us fixeu en els aparadors de les pastisseries, de mones n’hi ha de tots tipus.

Una mica d’història

La mona de Pasqua ja es feia al segle XV, tot i que era una mica diferent. El pastís original era una espècie de coca feta amb farina, sucre i altres ingredients. També es guarnia amb ous, però no pas de xocolata, sinó de veritat, això sí, durs i amb la closca pintada de colors. El padrí tenia el deure de regalar la mona al fillol, i hi havia de posar un ou per cada any que tenia el nen o la nena.

Al segle XVI va arribar el cacau d’Amèrica i la xocolata es va incorporar a la mona. Aleshores va començar a canviar, fins a transformar-se en un pa de pessic cobert de rovell, mantega o xocolata i guarnit amb els tradicionals ous, figuretes i plomes. Es diu que una pastisseria del carrer Ferran de Barcelona, Can Massana, va ser la primera que hi va posar una figura de xocolata, un mico. D’arreu de Catalunya s’anava a la capital, en aquestes dates, per poder veure i comprar aquest animal de xocolata tan graciós.

D’on ve el nom?

Sembla que a l’època romana es regalaven, com a prova d’amistat, ous durs amb una pasta de pa que s’anomenava “munda” o “monus”. Els àrabs també regalaven cistells d’ous decorats, que rebien el nom de “munna”, als seus senyors. Amb el pas del temps, “munda”, “monus” i “munna”, han evolucionat i n’ha quedat la paraula “mona”.

Les figures de xocolata solen ser l’element més esperat i espectacular de les mones. Cada any, les figures que s’hi posen tenen relació amb personatges de l’actualitat.
Els ous de Pasqua

A molts països d’Europa i als Estats Units no tenen la tradició de la mona, però sí la dels ous de Pasqua. El primer que fan els nens i nenes quan s’aixequen al matí és buscar els ous i els conills de xocolata que, segons la tradició, el Conill de Pasqua ha amagat la nit anterior.

Antigament, els catòlics no podien menjar ous durant la quaresma. Perquè no es fessin malbé, els bullien i els cobrien amb una fina capa de cera. Molts pensen que d’aquí ve la tradició de pintar i decorar els ous de pasqua. Quan acabava la quaresma, o sigui, el diumenge de Pasqua, es regalaven ous a amics i parents.

I si voleu fer una mona… aquí teniu la recepta. Bona sort!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1zOhhMIX2Vw" width="485" height="380" wmode="transparent" /]

Enguany, el famós pastisser de Barcelona, Escribà, ha fet aquesta mona gegant: