Activitat del Cap de setmana

Aquest cap de setmana em vaig quedar a casa tot el dia, i vaig fer coses divertides amb el meu germà.
Primer vaig fer un piràmide per a una projecció Hologràfica.
És una cosa com 3D amb la qual pot sortir una persona molt petita a dins d’aquesta piràmide.
Abans de fer-la, em vaig informar de com s’havia de fer en una pagina i em va agradar molt. Per les tardes del cap de setmana tenia temps i ho vaig fer.
Vaig agafar un full de plàstic, i vaig dibuixar quatre triangles per fer la piràmide.
Quan vaig acabar, vaig posar un vídeo de quatre parts d’un anime que està ballant sobre de la piràmide, així ja pot sortir la persona.

HOLOGRAMA

Després més tard vaig ballar amb el meu germà petit, perquè li agrada molt ballar.
Vaig buscar cançons i vaig posar una cançó molt fàcil per ballar. La cançó es diu ¨My little apple¨.

A més, aquests dos dies el meu pare ha fet un menjar boníssim: la pasta es diu ¨Ramen¨ i ¨Baozi¨.
Aquesta imatge és del Baozi:

LES MEVES VACANCES DE SETMANA SANTA

Els primers dies de vacances m’he quedat a casa, perquè he tingut mal de cap i m’he trobat molt malament.
Algun dia he anat al parc del voltant de la meva casa amb la meva família.
El dijous va ser l’aniversari del meu germà, i els meus pares van preparar moltes coses de menjar i vam comprar un pastís amb la foto de Frozen.
A la a meva germana i al meu germà els va agradar molt el pastís.
Després, el dia de l’aniversari vam anar a Barcelona, a la botiga del meu oncle. Després del dinar he jugat bàsquet amb els meus cosins.
Dissabte vam anar a Gran via 2 i vam comprar coses de menjar.
El meu cosí volia una samarreta i la meva tia la hi va comprar, però li va dir que si li comprava la samarreta s’havia de portar molt i molt bé.
Quan vam tornar ens vam quedar un moment a dins de la botiga dels meus tiets i després vam anar al parc per jugar a ping-pong.
La nit del dissabte vam veure una lluna molt rodona, era la lluna plena.
El diumenge era el dia de Qinming, és un dia per recordar les persones que estan mortes.
Nosaltres vam fer un menjar especial per a aquest dia.
Després al vespre vam tornar a casa.
I el dilluns ens vam quedar a casa tot el dia.

EL CAP DE SETMANA

El dissabte m’he llevat a les deu. He esmorzat la pasta i quan la meva família ha esmorzat, he rentat els plats.

Després m’he quedat a la meva habitació amb la meva germana; ella ha fet  plàstica i jo he estudiat anglès.

He dinat a les dues de la tarda i he continuat a la meva habitació.

He començat a dibuixar un llop i quan l’he acabat, l’he ensenyat a la meva germana i a la meva mare. La meva germana m’ha dit que molt bé, però la meva mare m’ha dit que semblava un gos.

Hem sopat a dos quarts de vuit, després he rentat els plats i m’he quedat al menjador amb la meva germana per mirar una pel·lícula de Monster High. He anat a  dormir a les onze.

El diumenge m’he llevat a les nou i he preparat l’esmorzar. He xatejat amb la meva àvia després de dinar. Després m’he quedat a la meva habitació per fer un altre dibuix. Aquest cop he dibuixat un conill. M’agrada molt dibuixar.

Yana

 

EXPRESSIÓ ESCRITA – SEQÜÈNCIES

A partir de la següent activitat, hem realitzat els següents textos:

LA NÚRIA I LES LLAMINADURES (Leslye)
La Núria és una nena petita que té sis anys. A la Núria li agraden molt les llaminadures. La seva mare les guarda dins d’un armari de la cuina. La Núria va a la cuina per poder agafer-les, però no arriba a obrir la porta de l’armari de la cuina.
Llavors s’enfila dalt d’una cadira per poder arribar a l’armari.
Aleshores obra la porta de l’armari i veu que el pot de les llaminadures és al pestatge de dalt i ara tampoc hi arriba.
Després s’enfila dalt de la fusta de la cuina per poder arribar més amunt.
Ara sí que hi arriba. La Núria agafa el pot de les llaminadures, l’obre i n’agafa unes quantes.
Quan la mare la veu la renya perquè ella volia agafar-les sense permís. El pot era ple però ja s’havia menjat més o menys la meitat. Finalment la mare li va dir que estava castigada una setmana per no demanar ajuda.

LA NENA MENJA LES LLAMINADURES (Yana Xu)
La Núria és una nena petita que té sis anys. A la Núria li agraden molt les llaminadures. La seva mare les guarda dins d’un armari de la cuina. La Núria va a la cuina per agafar-les, però no arriba a obrir la porta de l’armari de la cuina.
Llavors s’enfila dalt d’una cadira per arribar a l’armari.
Quan obre la porta de l’armari i veu que el pot de les llaminadures és al prestatge de dalt, però ara tampoc hi arriba.
Després s’enfila dalt de la fusta de la cuina per poder arribar més damunt.
Ara sí que arriba. La Núria agafa el pot de les llaminadures, l’obre i n’agafa unes quantes.
Quan la mare veu que la Núria està menjant les llaminadures, s’enfada molt i li diu que si menja tants caramels, després tindrà càries.

llaminadures

L’ESCOLA L’ANY 2064

Hola, sóc la Yana, alumna de l’any 2064.
Ara estic estudiant ciències socials del 2014, i veig que és molt diferent a l’actualitat.
Doncs avui vull enviar una carta per a l’escola de l’any 2014 i explicar com és la meva escola.

La meva escola ja no és a la Terra, és sobre d’un núvol, però és un núvol de mentida. L’escola és invisible, perquè està feta de vidre.

Com que l’escola és de vidre -i per això és invisible-, i a més és damunt d’un núvol que va corrent pel cel, el nostre professor robot ens explica que per no tenir problemes a trobar l’escola, cada alumne té un rellotge especial per buscar-la. Avui la meva escola està sobre d’Islàndia. El professor robot va enviar un correu per tots els alumnes de la classe per explicar el que avui estudiarem.

Si les persones del 2014 ens pregunten com podem arribar a l’escola, nosaltres els contestem que tenim un aparell per volar ràpid pel cel.

A Islàndia fa molt fred, però nosaltres no portem molta roba, ja que tenim uns teixits especials que no ens fan passar ni calor ni fred, i així podem portar la mateixa roba tot l’any.

Avui he entrat a l’escola i he anat a la meva classe. El professor robot encara no havia aarribat. Hem esperat a fora en un lloc especial per esperar.
Mentre no arriba el professor, us ensenyaré com és el meu mòbil del 2064. El mòbil d’ara té forma de rellotge, però a dins hi ha una pantalla que surt quan apretes un botó. Per això és un mòbil i també és un ordinador.

Ja ha arribat el professor robot. El professor no té nom. Nosaltres li diem 3214. Obre la porta, i comença la classe.

Aquesta classe és avorrida, no m’agrada gaire, m’agrada més la classe on hi ha el professor de veritat.

Les hores passen molt ràpid, ara anem al pati. Al pati estan jugant els nens. Els alumnes de la meva classe estan fent els deures amb el mòbil. Avui el professor ha donat molts deures, abans no teníem tants deures. Crec que la informació del 3214 no està gaire bé. Avui està dient coses rares, ara ja entenc perquè ha arribat tard.

Quan acaba el pati anem a baix, a Islàndia per mirar si hi ha més informació per treballar el tema de ciències socials. Acabem les classes del matí i tornem a casa a les a les tres.

Després de dinar vull dormir una mica, i després faré deures.
Així és la meva l’escola, és avorrida… però està bé.

 

LES MEVES VACANCES

Les vacances van començar més o menys al juliol; en aquest mes quasi em vaig quedar a casa tot els dies, menys una dia que la meva família, els meus cosins i les meves ties vam anar a la Rambla i vam fer moltes fotos.
Després vam anar a la platja molt a prop de la Rambla, però no vam entrar a dins de l’aigua perquè no vam portar el banyador i a la platja feia fred i vent. Vam caminar pel costat de la platja, després vam descansar en un banc que estava molt prop de la platja.
Quan vam parlar de les nostres coses, va començar a ploure, i nosaltres vam córrer i ens vam posar a sota d’un arbre que era molt gran. Després quan va sortir el sol vam tornar a casa de la meva tia i m’ho vaig passar molt bé.
Quan va acabar el juliol, va arribar l’agost, i quan va arribar el final de l’agost va passar una cosa molt trista, va morir la meva àvia materna. La meva mare estava molt trista. Vam anar a casa de la meva tia i tothom va pensar en tornar a la Xina, però al final només vam tornar la meva mare, el meu germà, les meves ties, el meu oncle, el meu cosí i jo.
Quan vam arribar a la Xina estàvem molt cansats. El meu germà i jo ens vam quedar a casa dels meus avis paterns.
Vaig veure la meva escola, i una professora que abans m’ensenyava  xinés, i també a moltes persones.
Després, el 30 de l’agost vaig veure els meus amics de la Xina. Ells estaven estudiant en un altre lloc i estaven a l’escola tot el dia, de dilluns a divendres. Només els vaig poder veure dissabte. Aquest dia vam fer unes broquetes amb ells.
El 10 de setembre vam tornar a Granollers amb la meva tia gran i el meu cosí.