LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants (1 de novembre) o la vigília de Tots Sants (31 d’octubre). Prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica és el moscatell. Pels volts d’aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes.

Vídeo sobre La castanyada, amb música de la Dàmaris Gelabert.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=j1bHbfRtBKA[/youtube]

Els panellets són unes postres delicioses.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/PTpbDG4un20" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Podeu trobar molta informació si cliqueu aquí.

[kml_flashembed movie="http://mail.google.com/mail/?ui=2&ik=e91b309e37&view=att&th=11d48dd17f7cff7c&attid=0.1&disp=vgp&realattid=f_fmw2onaw0&zw" width="10" height="10"/]

L’ESCOLA L’ANY 2064

Hola, sóc la Yana, alumna de l’any 2064.
Ara estic estudiant ciències socials del 2014, i veig que és molt diferent a l’actualitat.
Doncs avui vull enviar una carta per a l’escola de l’any 2014 i explicar com és la meva escola.

La meva escola ja no és a la Terra, és sobre d’un núvol, però és un núvol de mentida. L’escola és invisible, perquè està feta de vidre.

Com que l’escola és de vidre -i per això és invisible-, i a més és damunt d’un núvol que va corrent pel cel, el nostre professor robot ens explica que per no tenir problemes a trobar l’escola, cada alumne té un rellotge especial per buscar-la. Avui la meva escola està sobre d’Islàndia. El professor robot va enviar un correu per tots els alumnes de la classe per explicar el que avui estudiarem.

Si les persones del 2014 ens pregunten com podem arribar a l’escola, nosaltres els contestem que tenim un aparell per volar ràpid pel cel.

A Islàndia fa molt fred, però nosaltres no portem molta roba, ja que tenim uns teixits especials que no ens fan passar ni calor ni fred, i així podem portar la mateixa roba tot l’any.

Avui he entrat a l’escola i he anat a la meva classe. El professor robot encara no havia aarribat. Hem esperat a fora en un lloc especial per esperar.
Mentre no arriba el professor, us ensenyaré com és el meu mòbil del 2064. El mòbil d’ara té forma de rellotge, però a dins hi ha una pantalla que surt quan apretes un botó. Per això és un mòbil i també és un ordinador.

Ja ha arribat el professor robot. El professor no té nom. Nosaltres li diem 3214. Obre la porta, i comença la classe.

Aquesta classe és avorrida, no m’agrada gaire, m’agrada més la classe on hi ha el professor de veritat.

Les hores passen molt ràpid, ara anem al pati. Al pati estan jugant els nens. Els alumnes de la meva classe estan fent els deures amb el mòbil. Avui el professor ha donat molts deures, abans no teníem tants deures. Crec que la informació del 3214 no està gaire bé. Avui està dient coses rares, ara ja entenc perquè ha arribat tard.

Quan acaba el pati anem a baix, a Islàndia per mirar si hi ha més informació per treballar el tema de ciències socials. Acabem les classes del matí i tornem a casa a les a les tres.

Després de dinar vull dormir una mica, i després faré deures.
Així és la meva l’escola, és avorrida… però està bé.

 

LA MEVA ESCOLA D’ABANS: ESCUELA CASTILLO DE LA SABIDURÍA

La meva escola de l’Equador es diu “Castillo De La Sabiduría” i està situada a Guayaquil-Equador.
L’escola és més o menys gran i té 270 alumnes, nois i noies. A cada aula hi ha més de 30 alumnes i hi ha 9 cursos.
Té un pati gran on nosaltres mengem i juguem. Teníem mitja hora per relaxar-nos i sis hores de classe. La jornada era de 7:00 a 13:30.
Els professors eren seriosos però tots eren molt agradables. L’ensenyament era eficient i nosaltres apreníem bé, sense cap problema. Els professors eren molt comprensius i tenien molta paciència. A vegades quan nosaltres ens comportàvem malament, els professors ens renyaven, però eren molt bons amb nosaltres.
Encara estranyo als meus mestres i companys de classe.

.