[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/1197805.rm" width="352" height="288"/]
Primera Acollida
Leave a reply
Author Archives: mquinone
ESTRENEM BLOC!!!!!!!
El diari de l’Aula d’Acollida
En aquest capítol “d’El diari de l’aula d’acollida” s’explica el procés d’incorporació de l’alumnat nouvingut als centres de secundària amb aula d’acollida. Es mostra el funcionament de les aules d’acollida, enteses com un recurs obert on participen diversos agents educatius.
En aquest capítol es veuen les vivències que representa per l’alumnat nouvingut la nova realitat i també el que representa per al professorat, per a les famílies i, en general, per a tots aquells qui son protagonistes del procés d’acolliment d’aquest alumnat.
Hem presentat el bloc al CRP
LA UNIÓ FA LA FORÇA (per Robina)
la unió fa la força from montsequi on Comiqs
castanyada
EPS! Una de presentacions
presentació Zaigham from montsequi on Comiqs
ÚTIMES NOTICIES
Ara s’ha acabat el Ramadan i s’ha fet una gran festa.
Al Pakistan aquesta festa es diu EID-UL-FITER.
Al Marroc es diu AL AID FITER.
Cada any els musulmans celebren el Ramadan. Dura un mes.
En aquest mes, les persones de més de 10 anys fan dejú, no mengen res entre les cinc del matí i les vuit del vespre.
Durant el Ramadan, alguns nois i noies musulmans de l’Aula d’Acollida ens llevem cap a tres quasts de cinc. Despres de rentar-nos la cara, mengem carn amb verdures, que suquem amb pa, i bevem te o aigua.
En acabat, ens raspallem les dents i ens rentem la cara, les mans, els braços i els peus.
Llegim l’Alcorà amb la família i resem. Ho fem cinc vegades al dia.
Tornem a dormir una miqueta abans d’anar a l’institut.
Cap a les vuit del vespre, tornem a menjar.
Quan acaba el Ramadan, celebrem una gran festa. Ens comprem roba i sabates noves, els homes van a la mesquita i preparem una gran festa amb la família i els amics. Ens fem regals i ens donem diners. Les dones ens pintem les mans amb henna. De vegades triem els dibuixos d’ algun llibre o els busquem al Google. Tatuar-nos amb henna ens porta mitja hora, com a minim.
Aquestes són les mans de l’ Afreen. Una amiga seva les hi va tatuar.
 |
| ramadan |
Receptes
La recepta de la Wafae
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/ExvGsRRTyBA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La recepta de la Natascha
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Bq4ad3NRoVY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
La recepta d’en Jawad:
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/663hte9AAU4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/_kNWS6UulV4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
LA RECEPTA DE LA NORREN
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/GSWy6Y5kqeI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]LA RECEPTA DE LA HALA[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/bYdQqK2WMPM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]LA RECEPTA DE LA BINISH[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/vqPYXjNOnY8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]reportatge sortida espai jove ( 29/03/08)
“Quan hi tornarem?”
http://picasaweb.google.es/montsequi/EspaiJove
Vam trobar-nos a les quatre de la tarda a Pep Ventura. Les últimes a arribar vam ser les Montses. Ja ens esperaven la Natasha; la Lihuang; en Narinder; la Hardeep i el seu germà, en Mandeep, que l’any que ve vindrà a l’institut; l’Anam; la Noreen, i la Sana. La Wan Li va telefonar que hi aniria directament. Nou nois amb ganes de passar-ho bé i de fer nous amics.
Ens va emocionar la resposta a la convocatòria, un dissabte a la tarda.
Havíem quedat a l’Associació de Veïns del Centre, amb altres nois d’Aules d’Acollida de Badalona i amb l’Esplai Crac-crac, dins les trobades que organitza l’Espai Jove de Converses Interculturals.
Pel camí, vam comprar un coca de forner per dur a la trobada.
Un cop allà, i després de presentar-nos, vam participar en diversos jocs per coneixe’ns tots una mica. Mireu-vos les fotografies. Tots parlàvem en català i rèiem i somrèiem en totes les llengües.
Els nois de l’esplai també ens van ensenyar una cançó de Laxa’nbusto, Llença’t. Perquè, de fet, potser es tracta d’això, de llençar-se, sense por (o sense deixar que la por ens paralitzi)… sempre trobarem algú que ens estengui un acollidor paracaigudes.
Ens ho vam passar tan bé que ho repetirem.