INTERCULTURALITAT

El dilluns 28 d’abril de 2008 es van encetar les trobades amb alumnes de l’IES dins del marc que ofereix el currículum de filosofia de 1r de batxillerat per tal de compartir reflexions entorn de la temàtica multiculturalitat / interculturalitat.

Val a dir que ha estat un plaer , i no és cap eufemisme ensucrat, per a les dues tutores de l’aula d’acollida tenir l’oportunitat de compartir aquest espai amb vosaltres. I com si no volguéssim topar amb el final, ens agradaria, si una vegada més fóssiu tan amables, ens féssiu arribar qualsevol comentari, crítica o suggeriment.

Moltes gràcies per tot:

Montserrat Fernández i Montserrat Quiñones.

2 thoughts on “INTERCULTURALITAT

  1. Noemí Garcia Ruiz Post author

    Hem va semblar molt interessant la xerrada ja que vaig aprendre moltes coses del meu entorn les quals hem passaven desapercebudes. Perque quan vau fer alló d’encendre l’espelma vaig pensar quan vas a algun lloc on no coneixes quasi bé ningú, o una de dues et fas el teu espai o sino et deixen marginat. Despres de tot aixó i també de les histories que vau contar, doncs vaig estar pensant en la meva relació amb el companys i companyes de classe, crec que m’ha fet reflexionar bastant aquesta xerrada i també m’ha ajudat a comprendre el meu entorn i també entendre de perque algunes persones es comporten d’una manera o d’una altre. Així doncs no tinc més a dir, crec que s’hauria d’expandir aquesta mena de xerrades.

    pd: Disculpeu-me per les faltes d’ortografia

    Noemí Garcia Ruiz

  2. Marta H. Rodríguez Post author

    Comentari del diàleg interàreas:

    Primer de tot voldria agraïr a les professores que hagin pogut fer possible la darrera sessió de diàleg interàeas. A continuació voldria expressar el meu punt de vista sobre la sessió.
    Penso que vau fer un gran treball, no només com a professionals sino que vau expossar els vostres sentiments i pensaments. Això de fet ens haguem pogut apropar més al tema en qüestió.
    La multiculturalitat potser no és un tema nou, però si que ha ampliat la seva importància amb el pas del temps.
    és cert que estem rodejats de cultures diferents, als carrers, a les classes, etc. Potser parlem amb ells, estem amb ells, però (i parlo de mi mateixa) no vaig saber tant d’ells com el dia de la vostre xerrada. A vegades he pensat que potser se senten incómodes o distants dins d’aquesta cultura, però mai m’havia posat realment a la seva pell. Com vau dir vosaltre “no és necessari viure el que ells han viscut per sentir el qu ells senten”. Quan vam fer l’exercici de l’espelma vaig comparar el meu record amb el sentiment que ells tenen davant un món completament nou.
    Vaig recordar aquell sentiment, aquella por, aquell dolor inexplicable i aquella angoixa. Va ser un gran exercici ja que vaig poder escoltar la resta de la sessió fent comparacions amb el meu record.
    Hem va semblar també motl important el que vau dir sobre que “l’idioma és un aprenentatge superficial per a ells”, primer havíeu de “traduïr el que sentien, o expressar-ho, si és que volien expressar-ho”. Això hem va semblar molt important i el tret més significatiu de tot el treball del que s’encarrega l’aula d’acollida. Moltes vegades nosaltre mateixos oblidem que som persones amb sentiments i tot i que volguem continuar “en una situació de pànic no es pot construïr un aprenentatge”. Per això crec importantíssim que els tracteu com a persones i no només com a alumnes. Ja que en obrir-se a l’aula ordinària ja només seràn alumnes i es trobaran sols. I tot i que aquesta idea no agradi, és així. Un cop a l’aula ordinària es trobaran amb la resta de companys que es preocuparan ens preocuparem més per nosaltres mateixos que no pas per facilitar-los la integració; i on els professors tant sols els avaluaran d’acord amb els resultats del seu esforç.
    Per finalitzar voldria agrair-vos de tot cor, que pogueu donar un cop de mà a aquestes persones que us necesiten i que realment agriran tot el que feu per ells.
    Perquè en el meu record de l’espelma només va haver-hi una persona que hem va parlar, que hem va entendre i que hem va realment ajudar. Així doncs li estaré agraïda sempre tal com els vostres alumnes de l’aula d’acollida us ho agraïran.
    De nou gràcies per la vostra col·laboració en els diàleg interàreas i espero tornar-vos a sentir.

    ADÈU I GRÀCIES.

    Alumne: Marta Herrera Rodríguez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *