Un calorós matí, es trobava Oncle Conill recol·lectant pastanagues per dinar. De sobte, va sentir un rugit aterridor: era Oncle Tigre!

—Així, Oncle Conill! —va dir el felí—. No tens escapatòria, aviat et convertiràs en un deliciós entrepà.

En aquell instant, oncle conill va notar unes pedres molt grans al capdamunt del turó i va idear un pla.

—Pot ser que jo sigui un deliciós entrepà, però estic molt flaquet —va dir Oncle Conill—. Mira cap al cim del turó, tinc les meves vaques i te’n puc portar una. Per què conformar-te amb un petit entrepà, quan et pots donar un gran banquet?

Com que Oncle Tigre es trobava de cara al sol, no podia veure amb claredat i va acceptar la proposta. Llavors li va permetre a Oncle Conill anar el turó amunt mentre ell esperava a baix.

En arribar al cim del turó, Oncle Conill va cridar:

—Obre bé els braços Oncle Tigre, estic arrasant la vaca més grassoneta.

L’oncle Conill es va acostar a la pedra més gran i la va empènyer amb totes les seves forces. La pedra va rodar ràpidament.

Oncle Tigre estava tan emocionat que no va veure l’enorme pedra que el va aixafar, deixant-ho adolorit per mesos.

Oncle Conill va fugir saltant d’alegria.

Compte contat compte acabat :).