Author Archives: l@ w@pi$$im@

About l@ w@pi$$im@

hola!!! em dic:victoria i m'agrada coneixer a la gent nova pero sobretot estar a l'ordinador. Soc molt divertida i simpatica pero .... a vegades soc molt repelent!!! una abraçada molt forta a la meva mestra Estrella!!! UN PETO MOLT GRAN A LA MEVA ESTRELLA KE ES UN SOL!!!!!!!!

se fue…

Se fue mi golondrina… volando muy aprisa
abandonando el nido que hizo en la corniza.
un ventarrón de otoño se la llevó ligera
sin decir un adios… sin un beso tan siquiera.
Se fue mi golondrina…tan frágil y bonita
por eso eso están las flores de mi huerto marchitas.
Se fue…no se por donde…no la vi partir
por eso es que no pude ni sus huellas seguir.

Se fue muy silenciosa…callada…furtiva
volando misteriosa…muy rauda y esquiva.
Quizás si algún día pueda volver a verla
y aunque sea en mis sueños volver a tenerla.

Se fue mi golondrina—incansable viajera
se fue…dejando abandonado mi nido de quimeras.
dejando en sollozos mi corazón deshecho.

Se fue mi golondrina… fugaz y escurridiza
buscando otro portal y otra corniza
quizas para anidar bajo otro techo.

el sol se nublara

Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.

¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;

Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.

amor eterno

  Ya mis ojos están ciegos,
por el resplandor de los tuyos.
Ya mis labios quedan mudos
al besar los labios tuyos.
No sé que es lo que has hecho
en mi desordenada vida,
Pero te amo, te quiero
y te amaré… toda la vida.

fuego y aire una vida un destino

 

Él se esfuma cerca
y se ausenta a gritos,
siente que su labio
le roza el oído.

Luego se estremece
de solo pensarla
y frente a un suspiro
desarma su alma.

Ella lo acaricia,
lo abraza a su mente;
luego lo abandona
repentinamente.

Lo imagina suyo,
lo desea ausente,
se estremece cerca,
lo aborrece oculto.

Él la sueña suya,
pero no consigo
quiere cobijarla,
pero luego piensa.

Se separan luego,
y siempre se unen…
es el pensamiento
un puente y un túnel.

Cuando los aleja
se vuelve rojizo
cuando los fusiona
es luz al oscuro.

Ella no se entrega
pues teme perderlo,
y es tanto su fuego
cuando la desborda
que se siente ajena.

Él la intuye frágil,
la besa y la observa
con sus ojos dulces
que irradian rocíos.

Ella no lo mira,
le teme a esos ojos
le huye al vacío
de su desencanto.

Él la quiere
libre,
ella quiere
aire
y es entre sus brazos
donde el miedo
arde.

Son en sus caricias
donde sienten dicha
y son sus palabras
las que los contienen.

Es su aliento
inundando su boca
y su boca besando
sus labios,
son sus ojos rozando
su oído y su oído
palpando sus pasos.

Insaciables espacios
de tiempo,
que al unirse
se olvidan de todo.

Es la magia
es la vida
es la nada
Es el fuego
y el aire.

Destino.

 

 

victoria savchak

quienes somos?

Una llama de fuego una vida adelante

a veces pensamos que somos reales

pero como lo sabemos nadie nunca supo si somos fuego o agua

si somos vida o fantasia

nadie supo quien eramos solo somos

recuerdos de alguien que no sabemos…

quien sabe si somos recuerdos o sueños

nadie nunca supo nada somos gente o miraglos

quienes somos ? nadie lo supo

un beso es un deseo

Mar adentro,
mar adentro.

Y en la ingravidez del fondo
donde se cumplen los sueños
se juntan dos voluntades
para cumplir un deseo.

Un beso enciende la vida
con un relámpago y un trueno
y en una metamorfosis
mi cuerpo no es ya mi cuerpo,
es como penetrar al centro del universo.

El abrazo más pueril
y el más puro de los besos
hasta vernos reducidos
en un único deseo.

Tu mirada y mi mirada
como un eco repitiendo, sin palabras
‘más adentro’, ‘más adentro’
hasta el más allá del todo
por la sangre y por los huesos.

Pero me despierto siempre
y siempre quiero estar muerto,
para seguir con mi boca
enredada en tus cabellos.

victoria savchak

Tú que tantas veces me envolviste en tus olas cuando estaba triste,
extrañando al amor que estaba lejos…
Tú que recibiste mis lágrimas confundiéndolas con las gotas que son tu esencia;
por ellas eres lo que eres…
Tú que brindaste paz y sosiego a mi espíritu andariego…
Tú que me enamoraste tantas veces, ocupando mi tiempo, robando mi tiempo,
enredándome en tu tiempo tan salvaje y desmedido…
He necesitado confundirme con tu cuerpo y acariciarte tantas veces,
en cada salto, en cada cielo, en cada luna reflejada en ti…
No dejes que los hombres te cambien de color y piensa que, cada vez que te visito,
me ilumino con estrellas de mar, con vida, e ilusión.

victoria savchak

l’amistad

a vegades trobem amigues i a vegades les perdem pero es bo o dolent tenir amigues….

aquesta historia ho explica tot….

Aixo comença un mati de estiu. En la ciutat Miracolors que es on viu la Lidia una nena de 10 anys. Ella es molt bona amiga i sempre va buscant una cosa: la amiga ideal, era una noia orfa havia perdut la seva mare i el seu pare cuant nomes tenia 3 anys, pero a ella ja no li afectaba perque sempre pensaba que cuant trobes la amiga ideal dons seri molt felis pero si fos tan facil…. Totes les seves amigues no volien estar amb ella perque era pobre i orfe pero a ella aixo no li afectaba. Un bon dia la Lidia va sortir a jugar com sempre al carrer i es va trobar a una nena farida, i va anar a veure si era greu. La nena que estaba farida era d’unaltre pais era de suica i no entenia molt be el catala, es deia Miracle. La Lidia li va currar la farida amb una fulla del bosc de la ciutat per a la Lidia era magic perque ella sempre que hi anava parlaba amb els arbres i les fades que hi havia pero ningu no la creia.  La Miracle es va espantar pero la Lidia no se sap com va fer que la Miracle no saspantes d’ella i al cap d’una estona ja eren molt amigues. Per fi la Lidia va trobar la seva veritable amiga era la Miracle. En el colegi sempre jugaven juntes i sempre es divertien molt jugant al carrer. Pero nomes hi havia un incombinient que la madrastra de la Miracle no aceptaba a la Lidia deia que era pobre i orfre pero a la Miracle li donaba i gual pero clar la seva madrasta no consistia aixo… I per aixo el dia seguent al vespre la seva mare va dir que la familia de la Miracle es tenia que anar de el pais Miracolos  pero quant la Lidia es va asevantar ba anar corrent cap a la casa de la Miracle i la va veure plorant amb la flor que ella mateixa li va regalar. La Lidia sense pensar va anar cap al jardi de la Miracle i la va beure i li va dir aquestes paraules:-Miracle t’enrecordes de la flor que ens ven regalar encara esta d’ins del cor i mai per res es separara i a la Lidia li va caure una gota de llagrima que es va ajuntar amb la de la Miracle i va caure sobre la flor i cuant la madrasdre de la Miracle va anar a la seva habitacio va veure que no estaben nomes estaba la flor, que desde acuell  moment es va transformar en la flor de la amistad i la Miracle i la Lidia van anar a dalt alla al cel on alla res i ningu no separara la seva amistadPlor

FI

   VICTORIA SAVCHAK

l’amor no hi ha dupte

potser a vegades pensem que la amor mai no arriba don’s aquesta historia explica tota la veritat del amor…..

Fa temps cuan encara el mon no estaba desenvolupat hi havia dos planetes que estaben junts pero eran tan diferents…. Un era el pais de l’aigua i l’altre era de el foc. En el pais de l’aigua el seu rey sempre volia a poderar-se de el pais del foc pero els del foc tenian un poder molt fort de  barrera. Un dia el rey de l’aigua dit: Laigüe va tenir un pla i era un pla per derrotar el pais del foc. Era fer una competisio a veure qui era mes fort i valent de vençer el pais del foc. Van participar molta gent pero nomes van quedar 2 el fill del rey dit: Aigant era un jove ben plantat i amb bon cor i sobretot era molt valen, i el altre era en Major que era un noi valent pero sempre volia guanyar i mai no pensaba en els demes. Cap el vestre de aquell mateix dia els 2 participants van començar la seu viatge. Van pasar dies i dies pero perfi un mati caluros els va cridar l’atencio perque en el seu planeta mai no hi havia una calor tan forta i cuant van obrir els seus ulls van veure el planeta que buscaben el del Foc!!!! estaven molt contents pero en Major sempre volia guanyar i per aixo va treure la seva espasa i va amenaçar a en: Aigant.Pero clar en Aigant era molt valent i va treure la seva espasa i va començar a lluitar i va guanyar en Aigant perque ell era molt mes fort que en Major. I en Aigant tot content de arribar al planeta de el Foc va anar caminant i va sentir una veu de una noi molt dolça i bonica asota dun arbre lluent pel sol. Va anar a veure qui era i va veure una noia amb uns cabells marrons i lluents com el sol i uns ulls verds con la naturaleza i de copi volta es va enamorar plenament. La noia es va girar i el va veure es va espantar moltissim pero despres de una estona en Aigant li va dir que no volia fer li res i despres es van fer amics. La Focna que era aixi com es della es va enamorar moltissim dell. I el va convençer que anes a la ciutat del foc per a que coneixi el seu pare el Re:Foc aixi es deia.  El seu pare es va espantar pero
despres la seva filla Focna el va contar tot lo que avia passat i el seu pare es va tranquilizar , pero encarano les tenia totes. Pero encara hi havia un noi que volia fer la vida imposible a en Aigant sabeu qui es? Es en Major. Encara estaba viu i cuant es va asebantar de el casament de la princesa del foc i el princep Aigant. Va pensar en dir-li al Rey de l’aigua i llavors el rey de l’aigua va dir que en Aigant no era digne de ser rey cuan ell es moris i que el tendrien que matar perque a trait els del seu pais. Cuant el princeo Aigant s’en va asevantar va anar corent a el seu pais i cuant va arribar tots els miraven amb cara de pena perque tenia que morir. El seu pare el va veure i es va posar a plorar a la seva espatlla. I el dia en que tenia que morir ja nomes faltaba un minut van tocar les campanes de la mitja nit i es van obrir les portes del palau i va sortir una bola de foc que va anar a parar a les mans de en Aigant i de aquella bola es reflecteia la cara de la princessa Focna i es veia que estaba molt trista i preocupada llavors a en Aigant li va cauere una gota de els seus ulls i va tocar la bola i un fet magic va sortir un foc i aigua i es van juntar i van sortir en l’Aigant i la Focna i tots es van quedar amb la boca overta i van veure com es donaben la ma i no passaba res perque a ells un mac els va dir que mai per res del mon es podien tocar la ma l’aigua i el foc. Llavors  el princep i la princesa van dir unes paraules que eren: es amor no hi dupte i en mig del foc  i l’aigua que els envoltaba es ban donar un peto i van desapareixer per sempre i s’en van anar al paradis a dalt de tot on alla no hi dolor ni llastima ni calor ni fred nomes amor i a lla dalt encara i ha les dues estrelles juntes que son el prncep :Aigant i la princesa: Focna.

FI

Desglaç del cor.
Torrent d'emocions
flagel.len l'esguard
dins la cambra irisada
que n'omple la copa
de benaurança.

Miro d'abastar l'horitzó
que embriaga el meu cel,
per poder bastir l'amor
amb la basta dels regals
que vessen del teu cor.Avergonit