Uff… quina ventada i quina nevada, n’hi ha que no poden venir per problemes mèdics i n’hi ha que els ha enganxat de ple els problemes meteorològics!

Sortim només el sector Girona ciutat i després d’alguns quilòmetres i unes quantes corbes (poques i sense conseqüències per ningú… ni per cap cotxe) arribem prop de Sant Julià de Cabrera. Agafem el camí de la Tuta (és la carena i el penyasegat que segueix de Cabrera), ei, estem contents perquè trobarem neu… però la cosa es complica: la neu és molt gelada i el camí està molt complicat pels arbres, branques… caiguts pel pes de la neu i de les ventades. Anem avançant però molt lentament… al final arribem al coll de Bram on ens aturem a menjar la grana de capellà.

Passem el coll i pugem els 365 (366 els anys de traspàs) escalonsque porten a Cabrera… ospa! està tot nevat i fa fresqueta. Fem la foto de rigor i el típic ninot de neu cabrerès.

On dinem? A la neu, a l’arbre, al banc, a l’herba molla, a la taula ocupada… ? Bém cadascú allà on vulgui o pugui… això si passant un fred de pebrots.

El cafè ens reanima una mica i cap avall que fa baixada. El camí de tornada el fem cap a Sant Julià de Cabrera amb neu però menys gelada i amb el camí una mica menys emboscat. Alguna caiguda i enfangada, guerra de boles de neu… i cap el cotxe.

Ens aturem a Roda de Ter a fer un gelat (un gelat?) o un cacaolat calent i l’hora dels adéus.

Arribant a casa en Joan ha de canviar la roda que tenia punxada… curiosament en Guillem s’ha d’acabar rentant les mans i en Joan no. Misteris.

Quan s’acosten les festes nadalenques n’hi ha que s’esveren: regals, dinars, tions, quines, el Barça que va primer… al final acaben amb els pèls de punta… els coneixeu?

Ens trobem a Amer i cap a Sant Martí Sacalm, aparquem i sembla que no som els únics!

Anem pujant ben guiats per tota una fila índia d’exploradors que ens obren el pas per un camí francament difícil… després de la forta pujada tenim la recompensa de la típica grana de la Mercè… mentre el més petits fan de gallines sobre una roca: tites, tites…

Acabem d’arribar al Far on veiem una bona vista (una mica boirosa) sobre les terres d’en Serrallonga: Sant Martí Sacalm, el pantà de Susqueda, els cingles de Tavertet, l’agullola de Rupit…

Dinem situats estratègicament al costat d’uns glunxus i deesprés dels postres aparèixen 3 (si, tres!) termos que ens permeten fer cafès, tallats, cafès amb llet… només falten les aiguetes (però tot s’arreglarà) i a la que badem ja tenim en Jordi fent la clapadeta de rigor (quina enveja).

I si tornem que fa fred? Fem la foto de grup i anem baixant cap els cotxes. La setmana de la Ciència bé es mereix ua experiència espectacular: un cagarro d’escuma groga.

I abans de l’hora dels adéus un bon pastís, cacaolat, flam… la Marta ens ha assessorat molt bé.

Bon Nadal i fins la propera.

Per l’Eix Transversal ens concentrem al coll de Ravell, on sembla que som els únics!

Agafem els cotxes i després d’una, dues, tres… i unes quantes corbes més arribem a l’aparcament per començar a caminar.

Els més petits sembla que volen fer drecera mentre algunes mares pateixen (i els pares?)… al final anem tots un darrere l’altre per la carena que va cap a Les Agudes.

Fem el cim, ens fem la foto (ep! falta en Xavi) i baixem al coll a dinar… al vessant obaga fa un fred de pebrots i a soleia la gent va amb mànigues de camisa… ep, nois que no s’hi val a badar: ens canviem de vessant? Mentrestant en Jordi va dormint plàcidament… tot un clàssic.

Bé, arriba l’hora de tornar… arribem els cotxes i busquem un lloc per fer el clàssic gelat d’hivern (amb la quantitat que som, la logística és complicada!) .

I ara si, l’hora dels adéus i cap a caseta… aaaaah… ningú havia comptat amb els xaves? Mmmm, ens permeten gaudir d’una inacabable hora de cues i retencions… un bon final per un dia magnífic!

A la Soleia d’Oix hi arribem, alguns amb cotxe nou, d’altres amb la caseta al darrera i d’altres per instal·lar-se en una caseta de fusta.

Després de la migdiada de rigor anem a passejar una mica en direcció a Ormoié: trobem una serp, floretes i un paio “pelut i estrany” que ens explica el conte del pont del forat (sic).  La migdiada no acaba de posar-se bé a tothom… la tornada al càmping és moguda… o sorollosa.

L’endemà, de matinada, comencem a caminar direcció al Bestreca, passem per la masia del Pairé (espectacular!) i fem una aturada i un petit mos a l’església de Sant Andreu del Bestracà.

Enfilem la pujada final, amb grimpada inclosa fins arribar al cim i poder gaudir de les esplèndides vistes de la vall d’Ormoier,  del Comanegra, del pic de les Bruixes, de Talaixà, del Bassegoda… Dinem i… cap avall, algú baixa dormint… i a algun altre se li adormen els braços!

Com no, acabem fent un gelat al càmping i l’hora dels adéus!

Un bon cap de setmana… i el Barça va guanyar in extremis!

Arribem a Monells… amb sol, comencem a caminar… amb sol, arribem a la plaça de Sant Sadurní de l’Heura… amb sol, en Joan i en Tavi van a buscar els cotxes… amb sol, pugem tots als vehicles… amb sol, la Laura i en Joan davant la mala carretera deixen el cotxe… al sol, creuem el riu Daró, alguns sense treure’s les sabates però… amb sol i finalment arribem a… una ombra!

Els petits es banyen al Daró… “Daronet” (oh, tal com van venir al món!) i els grans fem el gos mentre en Joan s’emprova una perruca (sembla però que a la Laura no li ha acabat d’agradar perquè no li hem vist més).

Al final acabem a la plaça de Monells, prenent un gelat però a l’ombra d’unes magnífiques voltes.

. . . Ens despertem… i plou, ens trobem a casa en Joan i la Laura… i plou, anem cap a Figueres… i plou, caminem cap el museu de la joguina… i plou, dins del museu… no plu, anem a buscar el cotxe… i plou, anem a dinar a Roses… i plou.

En Pau, si, si… en Pau i no en Jordi, fa la migdiada abans d’anar a fer el gelat… i el tallat.

Ara que no plou, anem cap els aiguamolls: veiem cigonyes, daines, ocells… la llumeta blava ens continua perseguint… i al final… plou mentre tornem cap a Girona.

Estació de Malgrat, molt aviat al matí, comença a arribar la multitud, caminant, caminant, la gent es va afegint a la colla i quan ens n’adonem ja som a Cambrils. Fem alguna parada per descansar, beure i jugar. Dinar a restaurant de quatre “mitxelins“. Tarda amb bombolles, gelat i foto final. Hora dels adeus tot i que d’això no en tenim la prova… i a punt per la propera.

QUÈ HI HA DE VERITAT???

Donades les dimensions del poble, no costa gaire de trobar-nos a Sant Martí de Llémena. Sorpresa: en Jordi S ve a escalar… ai, a caminar amb nosaltres… benvingut!

Comencem pel camí embardissat i el pagès ens dissuadeix de continuar… seguim el pla B, passem per la litrona i cada 15 minuts ens aturem… millor dit, en Guim ens fa aturar.

Arribem a La Barroca, fem el gos i dinem molt tard (quarts de dues!)… després fem la migdiada (en Jordi B va per la tercera) i quan els nens comencem a jugar plegats i bé… apa, cap a baix. En Guim s’enfada i fa un regalet doble… l’esperem.

La baixada es fa com es pot, caminant, a coll, dormint… però acabem fent un gelat, cafè, cacaolat… de nou amb la companyia d’en Jordi S i la Blanca (benvinguda!).

Per cert, a prop hi deu haver un terrible accident perquè no paren de passar ambulàncies (en comptem fins a quatre… serà per allò dels 4uarts?).

I fins la propera… apasiau!

Nota: si voleu mirar les fotos en format gran podeu donar un cop d’ull a http://picasaweb.google.es/tavi.casellas/20080330LaBarroca

El 4uart del mes de febrer. No comença gaire bé, som pocs i alguns agafen mal de panxa a darrera hora. Ens trobem a Hostalets d’en Bas… la coca de sucre continua essent tan bona com sempre. Hi ha un intent de motí que el capità aconsegueix dominar. Els amotinats canvien l’estratègia i aturen la caravana… i la ruta prevista. El camí per la carena… quin camí? El nerviosisme puja de to fins que es convoca una assemblea i es fa un descens vertiginós fins el prat del dinar. La tornada per la carretera és d’allò més bucòlica. Finalment la recerca d’un bar, sense fum i amb “glunxus” també consumeix una bona estona… però acaba bé. I el dia encara acaba millor perquè el Barça guanya i el Madrid perd… oe, oe, oeeee!