Sant Roc i Santa Lena

Hem començat el 4t del 2013 amb moltes baixes. Tot i que en principi hi havia ple, el virus de la grip i gestions de darrera hora han deixat els “4tencs” a la meitat.
Fem una bonica ruta circular a la Vall de Llémena, concretament a les ermites de Sant Roc i Santa Lena, que ens han ofert unes vistes espectaculars.
Iniciem la ruta en un punt de la carretera de les Serres i hem pujat pel grau de la Sitja. Un cop al cim de Sant Roc hem seguit una part de la ruta de les tres ermites per adreçar-nos cap a la bonica ermita romànica de Santa Lena, on hem gaudit d’un bon dinar i una mica de fred. Mentre els nens s’entretenien una bona estona fent una cabana i netejant i desbrossant, els grans hem aprofitat per fer un tallat calent acompanyat de galetes Trias. Tothom ha trobat a faltar els bunyols de Can Pujadas – Polo. A la pròxima sortida esperem gaudir-ne!
Després de dinar i amb els culs freds, hem baixat pel grau de l’Esqueió fins a Sant Martí de Llémena. Les vistes des de dalt d’ambdues ermites han compensat tot l’esforç de la pujada!!!

Aiguamolls i eleccions

Aviat, ens hem de trobar aviat perquè no podem fallar: abans de les vuit del vespre tothom ha d’haver tornat a casa passant pel col·legi electoral. El país, suposem, ens ho agrairà!

Després de la posta a punt: inflar rodes, pujar i baixar seients, passeig en tàndem… i de les salutacions de rigor, comencem la pedalada. Som una colla i el ritme no és molt trepidant, qualsevol trencant, fotografia, aturada tècnica, passar alguna tanca… ens fa perdre alguns minuts però tot i això anem avançant.

D’ocellets no en veurem gaires, una cigonya al mig d’un camp i un cavall (que em sembla que no és un ocell) a l’estany de Vilaüt.

Les obres al pont de la Muga ens fan variar l’itinerari, ja no serà circular però arribem a l’objectiu.

La tornada és accidentada: dues, que dic dues… tres rodes rebentades que solucionem de formes diverses: canvi de càmera, cursa popular amb la bici al costat i recollida del cotxe escombra.

I ara si, ens posem a dinar en una gran rotllana… ep, falten els bunyols! Però surten unes rosquilles que es posen d’allò més bé.

Cafetó final i l’hora dels adéus una mica minvada… però amb il·lusió!

Al vespre potser no estàvem tant il·lusionats, però això seria una altra història…

Xenacs-relaX

Amb el nom que té sembla que ha de ser una rambla de gent (és el que alguns ens temíem..) però sortosament no hi ha gairebé ningú!
Si hem de posar un títol a aquesta excursió no és altre que un dia tranquil i relaxat.
Només d’arribar ens acostem al mirador on la vista als volcans de la Garrotxa és ESPECTACULAAAAAAR.
Després escollim un itinerari pel bosc de fageda (també fantàstic aquesta època de l’any) per un caminet que ens du fins a dalt d’un coll. Tornem seguint aquest camí que ens porta al lloc de sortida.
Els nens cullen bolets “sospitosos” tot el camí i després fan un puré estratificat que els porta directes a rentar-se les mans amb urgència abans de dinar.
Dinem al solet de novembre al costat d’una àrea de jocs pels nens i després un cafetó i galetes per acompanyar la conversa.
Al final ens acomiadem dient-nos BON NADAL i fins l’ANY VINENT!!!

Nosaltres hi vam ser!

Una bona representació dels 4uarts vam participar al Lipdub per la independència amb rècord del món de participació. La jornada va ser dura, però l’espera a la plaça de Vic va valdre la pena, el resultat és molt bo i fa posar la pell de gallina… potser algun dia arribarà allò que demanem!

lipdub

Asseieu-vos bé i gaudiu-ne:

Poema Verdaguerià 4uart a Folgueroles

Deixau que faça la glosa
del Quart feyt a Folgueroles
en prefabrià catalanesc
en honor al gran Poeta,
emulant en Verdaguer.

.

…….. Des del cim d’eix mirador
esguardem la bella Plana,
e seguim amb l’excursió.
Al recer d’un bell desmai
reposem prop de la font.

.

Ab molt grata companyia
encetàrem caminada,
mes ens guanya el desconcert:
d’eix camí i les seves fites
ningú en fa manteniment?

.

Mes el mòbil ja ressona,
el moment és arribat:
tot just surten de Girona
els companys que hem esperat.
A la motxilla ens esperen
per a tots bons entrepans.

.

La Damunt, excelsa ermita,
des del cim d’un bell turó
ens otorga el do d’un guia,
se’ns presenta aquell senyor,
ab conversa que no fina.

.

Del dinar a Folgueroles
què vos en podem contar!
E després marxem a Vich:
com fadrins eixelebrats
farem plegats un lipdub.

.

E pugem fins a Sant Jordi,
on digué primera missa,
i en un dòlmen milenari
los xiquets, fent piuladissa,
s’enfilen fent el canari.

.

Com aucells que el cel anhelen,
saltem e cantem plegats,
fent una i altra vegada
el lipdub, joiosa ofrena,
fins que estem ben rebentats.

.

Los xichets de ca l’Alonso