Donades les dimensions del poble, no costa gaire de trobar-nos a Sant Martí de Llémena. Sorpresa: en Jordi S ve a escalar… ai, a caminar amb nosaltres… benvingut!

Comencem pel camí embardissat i el pagès ens dissuadeix de continuar… seguim el pla B, passem per la litrona i cada 15 minuts ens aturem… millor dit, en Guim ens fa aturar.

Arribem a La Barroca, fem el gos i dinem molt tard (quarts de dues!)… després fem la migdiada (en Jordi B va per la tercera) i quan els nens comencem a jugar plegats i bé… apa, cap a baix. En Guim s’enfada i fa un regalet doble… l’esperem.

La baixada es fa com es pot, caminant, a coll, dormint… però acabem fent un gelat, cafè, cacaolat… de nou amb la companyia d’en Jordi S i la Blanca (benvinguda!).

Per cert, a prop hi deu haver un terrible accident perquè no paren de passar ambulàncies (en comptem fins a quatre… serà per allò dels 4uarts?).

I fins la propera… apasiau!

Nota: si voleu mirar les fotos en format gran podeu donar un cop d’ull a http://picasaweb.google.es/tavi.casellas/20080330LaBarroca