Uff… quina ventada i quina nevada, n’hi ha que no poden venir per problemes mèdics i n’hi ha que els ha enganxat de ple els problemes meteorològics!

Sortim només el sector Girona ciutat i després d’alguns quilòmetres i unes quantes corbes (poques i sense conseqüències per ningú… ni per cap cotxe) arribem prop de Sant Julià de Cabrera. Agafem el camí de la Tuta (és la carena i el penyasegat que segueix de Cabrera), ei, estem contents perquè trobarem neu… però la cosa es complica: la neu és molt gelada i el camí està molt complicat pels arbres, branques… caiguts pel pes de la neu i de les ventades. Anem avançant però molt lentament… al final arribem al coll de Bram on ens aturem a menjar la grana de capellà.

Passem el coll i pugem els 365 (366 els anys de traspàs) escalonsque porten a Cabrera… ospa! està tot nevat i fa fresqueta. Fem la foto de rigor i el típic ninot de neu cabrerès.

On dinem? A la neu, a l’arbre, al banc, a l’herba molla, a la taula ocupada… ? Bém cadascú allà on vulgui o pugui… això si passant un fred de pebrots.

El cafè ens reanima una mica i cap avall que fa baixada. El camí de tornada el fem cap a Sant Julià de Cabrera amb neu però menys gelada i amb el camí una mica menys emboscat. Alguna caiguda i enfangada, guerra de boles de neu… i cap el cotxe.

Ens aturem a Roda de Ter a fer un gelat (un gelat?) o un cacaolat calent i l’hora dels adéus.

Arribant a casa en Joan ha de canviar la roda que tenia punxada… curiosament en Guillem s’ha d’acabar rentant les mans i en Joan no. Misteris.