A la Soleia d’Oix hi arribem, alguns amb cotxe nou, d’altres amb la caseta al darrera i d’altres per instal·lar-se en una caseta de fusta.

Després de la migdiada de rigor anem a passejar una mica en direcció a Ormoié: trobem una serp, floretes i un paio “pelut i estrany” que ens explica el conte del pont del forat (sic).  La migdiada no acaba de posar-se bé a tothom… la tornada al càmping és moguda… o sorollosa.

L’endemà, de matinada, comencem a caminar direcció al Bestreca, passem per la masia del Pairé (espectacular!) i fem una aturada i un petit mos a l’església de Sant Andreu del Bestracà.

Enfilem la pujada final, amb grimpada inclosa fins arribar al cim i poder gaudir de les esplèndides vistes de la vall d’Ormoier,  del Comanegra, del pic de les Bruixes, de Talaixà, del Bassegoda… Dinem i… cap avall, algú baixa dormint… i a algun altre se li adormen els braços!

Com no, acabem fent un gelat al càmping i l’hora dels adéus!

Un bon cap de setmana… i el Barça va guanyar in extremis!